Świdnik és un lloc idíl·lic molt polonès: el patró de ciutat del període comunista. Ortoedres d’habitatges arrenglerats al voltant d’un pati d’armes de formigó. El lloc va ser construït al voltant de la fàbrica pública d’helicòpters. Gràcies a les subvencions de la Unió Europea, avui dia els grisos blocs de cases estan renovats; ara els helicòpters els fabrica una gran companyia internacional, i fins a la crisi del coronavirus els 40.000 habitants treballaven a jornada completa. Fins i tot el pati d’armes ha estat embellit amb bancs de fusta i jardineres amb flors.
Świdnik i el seu agradable benestar: aquest és el món de Radosław Brzózka. Teòleg de formació, Brzózka és un home simpàtic que porta una americana blava i que parla amb entusiasme dels seus tres fills. Brzózka feia de professor, però ara treballa al consistori municipal, i al parlament local advoca per una unió “patriòtica” de votants. “Aquí a Świdnik tothom es coneix. Ens preocupem els uns dels altres. Ens ocupem de la gent normal, els Kowalski i els Nowak”.
Perquè la vida dels Kowalski i els Nowak continuï anant bé, l’any passat Brzózka i el seu consistori van aprovar una declaració. Amb només dos vots contraris, l’Ajuntament de Świdnik es va pronunciar en contra del suposat avanç de la “ideologia LGBT”, contra la “propaganda homosexual” i a favor de la “innocència dels nens”. Świdnik, feia la declaració, conservarà les “tradicions nacionals” d’una Polònia cristiana amb més de mil anys d’història.
L’exemple de Świdnik va fer escola, i més de noranta municipis, fins i tot el districte de Lublin, van aprovar declaracions semblants. El moviment ha arribat a prop d’un terç del país. Activistes gais i lesbianes han calculat la xifra; i per protestar han imprès cartells amb la inscripció “zona lliure d’LGBT” i els han penjat a l’entrada de les localitats. Les imatges han donat la volta al món i el Parlament Europeu ha condemnat les manifestacions homòfobes. Municipis de França han anul·lat contractes d’agermanament amb algunes poblacions. I el consell municipal de la ciutat de Poznań, a l’oest de Polònia, ha fet penjar uns cartells que diuen: “LGBT+: a Poznań sempre sereu benvinguts”.
La petita ciutat de Świdnik ha encès una guerra cultural que ara ja afecta tot Polònia. No es tracta només del destí de gais i lesbianes, sinó de la pregunta: com de liberal i d’oberta ha de ser Polònia?
És un conflicte que divideix tot el país: d’una banda, els seguidors del govern nacionalconservador i Jarosław Kaczyński; i, de l’altra, els partits liberals i l’exprimer ministre Donald Tusk.
Kaczyński vol un Estat fort que controli la memòria nacional, el benestar, però també la moral dels seus ciutadans. Per això està reformant radicalment el sistema judicial. Els liberals hi estan en contra i reclamen llibertat per a tothom.
Són aquests mateixos adversaris que en les últimes setmanes han discutit per si Polònia havia d’escollir un nou president malgrat la crisi del coronavirus, com volia el govern. Finalment s’han celebrat unes eleccions fantasma, sense votants; els comicis s’hauran de repetir, ara de manera correcta.
La imatge enemiga dels conservadors la va definir l’exministre d’Exteriors Witold Waszczykowski: “Un món de vegetarians i de gent que va amb bici”. Els homosexuals entren en la mateixa categoria. Per a les persones com el regidor conservador Brzózka, aquesta gent representa tots els excessos d’una nova era, d’una modernitat que qüestiona tot el que ell aprecia: la fe, la família i les tradicions.
Que hi hagi professors de confiança per a alumnes homosexuals, com ara s’estan introduint a Varsòvia? Brzózka ho considera innecessari: “No volem guardians de la correcció política”. L’Ajuntament de Świdnik tampoc no vol introduir de cap manera classes d’educació sexual segons els estàndards de l’Organització Mundial de la Salut. En aquestes classes es parla amb massa llibertat de l’homosexualitat i la masturbació. “Volen sexualitzar massa aviat els nostres fills, als pares se’ls nega el dret d’educar els fills segons les seves pròpies conviccions”.
Brzózka cita unes paraules del “catecisme de l’Església catòlica”: gais i lesbianes han de ser tractats amb estima. Però: “Les activitats homosexuals no són correctes”.
Les unions homosexuals, doncs, no es poden equiparar de cap manera al matrimoni, i ni parlar-ne del dret d’adopció per a les parelles homosexuals. Per a Brzózka aquestes idees són excessos d’una perillosa “ideologia LGBT”. Pel que sembla, el regidor s’imagina la homosexualitat com una mena d’estil de vida ultraliberal: no pas una tendència innata, sinó una cosa que un tria. I també sap qui s’ha inventat aquesta ideologia: “És un moviment internacional, revolucionari i neomarxista. Volen crear un home nou”.
Honorata Sadurska porta els cabells blaus i té un cotxe fúcsia, cosa que a Końskowola, seixanta quilòmetres al sud de Świdnik, és tota una declaració d’intencions: 2.200 habitants, unes quantes botigues, una taverna, cases de pagès, dues esglésies renaixentistes, i actualment estan renovant l’ajuntament amb diners d’un fons de la UE.
Aquesta noia de 26 anys aquí sempre ha sigut una outsider. És veterinària i viu amb la seva mare en una vella casa d’obra vista. A la porta del jardí hi ha penjat un cartell: “Territori afectat per l’epidèmia”, en al·lusió al fet que un bisbe va qualificar l’homosexualitat d’“epidèmia de l’arc de sant Martí”.
Honorata Sadurska va participar en l’acció de penjar cartells a l’entrada de les poblacions. Però està cansada. Diu que vol anar-se’n de Końskowola tan de pressa com pugui. “Tots els meus amics han marxat”. Potser trobarà una feina a Varsòvia, on tot és molt més lliure. “Aquí et deixen en pau si, en cas de ser una persona LGBT, no dius res i viu la teva vida d’amagat. Si et fas visible, et converteixes en un pedał (‘marica’). Aquest insult és de difícil traducció, però té una connotació extremadament negativa, té ressons de la paraula pedofília.
L’habitació de Sadurska està plena d’animals de peluix, CD i guitarres. Entremig hi ha una llauna de gas lacrimogen. “És necessari, sense això no surto de casa al vespre”. D’ençà de la declaració de Świdnik el clima ha empitjorat: rebuig, comentaris despectius, insults. Ara la discriminació quotidiana té, en certa manera, el suport de més amunt.
A l’est de Polònia –a diferència de, per exemple, Varsòvia– pràcticament no hi ha vida obertament lèsbica o gai. Però una persona que no es vol amagar de cap manera és Tomasz Kitliński, que es passeja pels carrers de la ciutat vella de Lublin amb una camisa groga, sabates vermelles i una bufanda de l’arc de sant Martí. Aquest professor de Filosofia és un dels intel·lectuals del moviment LGBT a Polònia. Fa disset anys, amb el seu marit –avui professor a Poznań– va fer de model per a l’acció cultural “Que ens vegin”. La parella es va casar a la ciutat anglesa de Brighton. A Polònia, segons les enquestes, prop d’un 65% dels ciutadans estan en contra del matrimoni gai.
Kitliński viu en un món totalment diferent del de Radosław Brzózka. A tot arreu descobreix senyals de diversitat. Ens guia entusiasmat pel cementiri catòlic, ortodox i evangèlic-augustà, i assenyala cognoms alemanys, russos i polonesos a les tombes: “A Lublin durant segles han conviscut catòlics, protestants, jueus i ortodoxos”. Per a Kitliński és exactament aquesta actitud oberta el que conforma la tradició polonesa. El seu treball per accedir a catedràtic versa, entre altres coses, sobre el terme polonès gościnność (‘hospitalitat’). El vocable conté les paraules gość (‘convidat, hoste’) i inność (‘diferència, alteritat’).
Quan el parlament de Lublin va votar sobre una declaració anti-LGBT, Kitliński es va manifestar amb una pancarta: “Som persones, no ideologies”. El responsable administratiu del partit nacionalconservador, al govern, va respondre: “No hi pot haver igualtat entre el bé i el mal”.
Kitliński ha comparat en un assaig desfilades homosexuals amb marxes de la dreta: diversitat virolada i vitalista davant la negror i grisor dels nacionalistes; una cultura d’actitud oberta i tolerant contra una “cultura de la mort”. Això no li ha reportat nous amics. “La gent de dreta ens necessiten com a símbol de l’enemic. Primer la propaganda del partit Llei i Justícia es dirigia contra els migrants, ara contra la suposada casta corrupta dels jutges, i contra nosaltres”, diu Kitliński.
Les declaracions homòfobes de Świdnik i de totes les altres poblacions conservadores, segons temen activistes com el professor Kitliński i Honorata Sadurska, podrien ser el començament. El govern nacionalconservador podria aprovar lleis que compliquessin la vida a gais i lesbianes, una llei que prohibís el “foment de l’homosexualitat”, igual que a Rússia. Així es podrien prohibir desfilades de l’orgull gai, que tenen lloc en moltes ciutats poloneses. En realitat, la societat polonesa és tolerant, diu Kitliński. És sobretot por el que s’amaga darrere les decisions anti-LGBT: “Temen que hi hagi transformacions, temen la modernitat; però això no es pot aturar”.
Traducció d’Arnau Figueras