La tensió política a Balears ha esclatat entre, per una banda, Més per Menorca i, per l’altra, el PSIB-PSOE i Podem. Des de fa temps, els menorquinistes arrosseguen una intensa desconfiança cap a la presidenta Francina Armengol, que se suma a la creença que són incompresos per part de l’esquerra mallorquina i, també, s’hi afegeix el sentiment —més difús, per ventura— que Menorca pateix greuges en el tractament que li dispensa el Govern. Sobre tot això i la recent aprovació del Decret llei de mesures urgents per a la reactivació econòmica ha esdevingut el detonant de l’enfrontament que podria convertir-se, per així dir-ho, en estructural, i caracteritzar els tres anys que resten de legislatura.
La crisi
D’ençà que durant la legislatura passada Francina Armengol va obligar la consellera de Cultura Ruth Mateu, de Més per Menorca, a dimitir del càrrec —per mor d’una polèmica sobre uns contractes que havien fet subordinats seus, militants de Més per Mallorca— alguna cosa es va trencar entre el sobiranisme insularista menorquí i la presidenta. Tant el portaveu parlamentari d’aleshores de Més per Menorca, Nel Martí, com l’actual, Josep Castells, neguen, quan se’ls demana sobre el particular, que aquella història encara s’arrossegui. Però fonts de l’esquerra mallorquina consideren que l’episodi citat fou quan es trencà la bona sintonia entre Més per Menorca i Armengol i que no s’ha tornat a recuperar. En aquest context, avaluen les mateixes fonts, “és molt més fàcil (que abans) que passin coses com la que ha passat ara”, en referència al que va succeir en el Parlament balear el dia 4 de juny.
Aquest dia la cambra havia de votar la convalidació del Decret llei de mesures urgents per a la reactivació econòmica aprovat tres setmanes abans pel Govern. La norma fou acollida —tal com l’edició digital d’aquest setmanari va explicar en el seu moment— amb un enuig monumental per part de les organitzacions ecologistes més importants, com són el GOB —Grup d’Ornitologia Balear i de Defensa de la Naturalesa— i Terraferida —grup d’activisme verd a través de xarxes socials. El motiu de la crítica era, en síntesi, que al parer de l’ecologisme es beneficia les empreses hoteleres —entre d’altres mesures, se’ls dona la possibilitat d’incrementar el 15% de la superfície dels establiments, tot i mantenir el nombre de places— i es fia la recuperació econòmica “al model productiu tradicional basat en el turisme i la construcció” en lloc de buscar una alternativa aprofitant l’aturada turística.
Des de tot d’una Més per Menorca es va mostrar radicalment en contra del decret. Cal recordar que el seu soci estable és Més per Mallorca —els dos partits són independents però s’associen per actuar en l’àmbit balear—, que fa part del Govern juntament amb el PSOE i Podem. La situació resultava incòmoda en extrem per al Més mallorquí. El seu nou líder, elegit en el congrés de novembre passat, Antoni Noguera, intentà en primera instància llevar importància pràctica als beneficis per als hotelers que preveu el Decret, per intentar contrarestar les crítiques ecologistes, però tanmateix de portes endins la formació vivia com una purga aquell decret, no debades el partit es declara a si mateix com a “ecologista”, igual que Més per Menorca. La tensió anà pujant d’intensitat a partir del moment que els menorquinistes advertiren que estaven disposats a negociar la convalidació parlamentària del Decret, però no a votar-lo tal com estava redactat.
Finalment, el 4 de juny, el Parlament aprovà la convalidació del Decret, però, alhora, obligà el Govern a tramitar-lo com un projecte de llei, cosa que no volia de cap manera Armengol. La derrota política de la presidenta fou possible perquè Més per Menorca uní el vot dels seus dos diputats a l’únic d’Esquerra Unida —elegit per Menorca en coalició amb Podem, del grup parlamentari del qual fa part però que, per a aquesta ocasió, va votar pel seu compte— i a tots els de la dreta —PP, Ciutadans, PI i Vox— per tombar la pretensió de la convalidació sense més condicions de la norma, tal com esperava que passés Armengol. Per la seva banda, Més per Mallorca, que havia votat en el mateix sentit de PSOE i Podem per no trencar el vot del Govern, alenava alleugerit perquè gràcies als menorquinistes les veus internes que havien criticat l’aprovació del Decret trobaven un cert conhort.
Què significa a la pràctica aquesta derrota? Doncs que el Govern haurà de tramitar com a projecte de llei el Decret i que, per tant, es votarà article a article, és a dir que s’obre la porta a noves majories que alterin algunes parts de l’actual redactat de la norma i, per un altre costat, és segur que la polèmica entre els ecologistes i el PSOE per aquest tema seguirà viva durant més temps, no se sap quant serà exactament, just allò que no volia Armengol.
El ressentiment governamental amb Més per Menorca es va fer palès amb les paraules que el vicepresident de l’executiu, Juan Pedro Yllanes, qui li envergà al portaveu parlamentari menorquinista, Josep Castells, una vegada que sortien de l’hemicicle, clarament molest pel vot de la formació sobiranista contra el Govern: “No en tens ni idea, de fer política”. a la qual cosa contestà el menorquí, amb sornegueria, que “quan tu estudiaves per fer les oposicions (a jutge, professió d’Yllanes) jo ja feia política”. Prova fefaent de com estan les coses actualment entre el partit menorquinista i el tàndem governamental format per PSOE i Podem.
L’episodi deixa en evidència el xoc ideològic entre el sector més moderat del Govern —format pels socialistes i els morats— i la part més esquerrana i ecologista del pacte, Més per Menorca —que dona suport extern al Govern, però que tot allò que no està signat en l’acord de governabilitat ho negocia tema a tema— i, de passada, la polèmica ha posat en relleu la gran importància política que ha adquirit la formació sobiranista menorquina.
Marcar territori
Tal com s’ha dit, a pesar que els dirigents de Més per Menorca neguin en públic que quelcom es va rompre entre la seva formació i Armengol quan la presidenta obligà a dimitir la seva consellera Ruth Mateu, el març de 2017, el cert i segur és que, des d’aleshores, els menorquinistes, per així dir-ho, han marcat com mai el seu territori i la seva sobirania —els molesta que a Palma els mitjans de comunicació parlin genèricament de “Més”, com si els de Mallorca i Menorca fossin un sol partit— i progressivament s’han anat convertint en un mal de cap per a Armengol. “Nosaltres no ens deixem trepitjar, això ho sap perfectament el Govern, som molts conscients de la força que tenim, que són dos diputats (sobre els 59 que formen el Parlament); si ens necessiten sempre estem disposats a negociar, però no ens deixarem trepitjar”, diu el portaveu parlamentari i dirigent de Més per Menorca, Josep Castells, en conversa amb aquest setmanari.
La percepció que tenen els menorquinistes és que són l’únic partit illenc que manté en alt la bandera esquerrana, ecologista i sobiranista en uns moments que per mor —ells en diuen “amb l’excusa”— de la crisi econòmica, fruit de la pandèmia, alguns dels principis ideològics que el conjunt de l’esquerra deia defensar pareixen haver-se esvaït o, si més no, relativitzat força. En concret: el canvi de model productiu. Se suposava que era una aspiració de tota l’esquerra. Però en el moment que el turisme queda a zero i tot l’ecologisme demana la muda del sistema productiu, el Govern aprovà el Decret que els verds —i el Més menorquí— troben que és una aposta a favor del mateix model vigent.
D’ençà que s’inicià la greu crisi per la COVID-19, Més per Menorca havia anat advertint que apostava per aprofitar el desastre econòmic per començar a posar les bases d’un model productiu alternatiu a l’actual. Però ningú va atendre els seus advertiments. El Govern aprovà el Decret esmentat i els sobiranistes menorquinistes a la fi concretaren la seva posició crítica i derrotaren els partits governamentals. “El 12 de maig (dia en què s’anuncià el decret), nosaltres diguérem al Govern que volíem negociar alguns aspectes en els quals no estàvem d’acord, però ni tan sols ens contestaren”, diu Castells.
No és que Més per Menorca pretengui fer caure el Govern. Ningú ho pensa. Però Castells adverteix que “no acceptarem entrar en la geometria variable (del PSOE) de buscar els nostres vots i alhora els del PI (per aprovar finalment el Decret). No és que no entengui que ho faci Armengol, perquè és el que objectivament més l’interessa fer, però no pot ser que es pensi que pot estar al mateix temps amb nosaltres i amb ells en aquesta qüestió. En d’altres àmbits és possible que estiguem junts el PI i nosaltres, com per exemple amb la defensa de la llengua, però en això no és possible i, si Armengol insisteix en aquest camí ,al nostre entendre cometrà una greu equivocació”.
En el fons de l’actitud del sobiranisme menorquí, hi podria haver també la sensació de malestar perquè el Govern Armengol pensi massa amb Mallorca i massa poc amb Menorca? És indubtable que hi ha opinions menorquines que així ho consideren. El lament per una insuficient inversió a l’illa és un clàssic. Així, segons aquesta forma de pensar, Menorca patiria el centralisme tant de Madrid com de Palma. Però Castells s’estima més valorar el que la seva formació ha aconseguit. Per exemple, “durant la legislatura passada aconseguírem un bon grapat d’inversions (per a Menorca) i en el moment que signàrem el pacte (de governabilitat amb el PSIB-PSOE, el juny de 2019) varem exigir i obtenir l’especificació d’un seguit d’inversions que es duran a terme durant la present legislatura”, explica el portaveu parlamentari, que conclou que “no hi ha color entre les inversions (per a la seva illa) d’ara i les del passat”, tot i que accepta que “amb la crisi econòmica brutal que patim i patirem hi ha incerteses” respecte a la concreció pràctica del previst. Però no recela de la voluntat del Govern al respecte i confia, per un altre costat, que se seguiran repartint en funció de la població de cada illa els diners que es rebin de Madrid, com és ara la quantitat que pertoqui a Balears del fons estatal per a les comunitats autònomes —per fer front a la crisi econòmica fruit de la pandèmia— o de les futures inversions del Règim Especial: “el factor d’insularitat està present sempre en tots els repartiments de fons econòmics i no acceptaríem que fos d’una altra manera”, conclou Castells.