-Amb el fet que els dirigents polítics i cívics de l’independentisme no van ser condemnats per rebel·lió el passat 14 d’octubre, hi havia l’especulació que la Fiscalia podia demanar una pena més baixa que evitara, fins i tot, l’entrada dels membres de la cúpula dels Mossos d’Esquadra en presó. Vostè creia en aquest pronòstic?
-Que no podien demanar rebel·lió estava cantat. Pel que fa a l’especulació que comenta, la veritat és que ni tan sols l’he escoltada. Crec que volien mantenir la sedició. Suposo que per qüestions d’última hora, perquè qualsevol persona imparcial que miri el judici sap que no hi ha cap mena de delicte, cap, tal com ja sabíem; o per ordres superiors, perquè el fiscal està sotmès i no és independent, i se li va dir que calia afluixar. El que passa és que si s’afluixa, això té conseqüències importants, també, sobre la sentència del Suprem. Perquè llavors, la sedició del Suprem seria molt estranya. Una sedició sense seguidors? Com que tot és un desori, qualsevol anàlisi racional xoca. Si el Suprem condemna els impulsors del referèndum per sedició i després aquests no tenen cap seguidor, què passa? Seria una mica estrany. Ni tan sols en una novel·la seria creïble.
-Hi ha una gran diferència amb el judici del Suprem, i és que els condemnats per Manuel Marchena van ser processats també per sedició...
-Però no des del principi, es va obrir judici oral per sedició quan va presentar l’escrit de l’Advocacia de l’Estat. La causa es va obrir fonamentalment per rebel·lió...
-Però el judici també es va celebrar per sedició.
-Perquè l’Advocacia de l’Estat així ho va demanar.
-A l’Audiència no ha estat així.
-Perquè no hi havia l’Advocacia de l’Estat. Es va obrir judici per rebel·lió i en les conclusions definitives, el fiscal canvia a sedició i / o desobediència.
-Aquest canvi de sol·licitud de condemna és factible o habitual?
-Sí, és correcte. El que passa és que això planteja un problema tècnic davant del Tribunal Suprem. I és que primer, contra una persona s’obre un judici pel delicte A. Veient com va el judici, les acusacions demanen pena pel delicte B. Si em demanen presó pel delicte B i m’acaben condemnant per aquest mateix delicte, jo no m’he pogut defensar pel delicte B. Aleshores, les defenses han de ser molt curoses a l’hora destacar això.
-I això pot tindre algun efecte a l’hora de condicionar la condemna?
-No ho sé. No faig pronòstics. Perquè no tenim la seguretat jurídica que hauríem de tenir. I això s’ha de dir.
-Diu això pel que ha passat en processos judicials anteriors relacionats amb la qüestió catalana?
-Clar. No hi ha seguretat jurídica. Els jutjats pel Suprem no van cometre cap delicte i van ser condemnats.
-Al Suprem, el testimoni de Trapero va servir perquè el major dels Mossos d’Esquadra es desmarcara, explícitament, de les intencions del Govern català. Tot això podia fer canviar l’acusació contra ell i contra els Mossos?
-El que va dir Trapero al Tribunal Suprem, la resposta a l’última pregunta, formulada per Manuel Marchena, “y qué pensaban ustedes hacer?”, i ell respon “detenir el president”, això ens va xocar a tots. Això està a l’Audiència Nacional des de novembre del 2018. I el fiscal va estar callant. No va preguntar sobre això. El fiscal va obrar amb una mala fe total. D’altra banda, el que Trapero va dir o va deixar de dir al Tribunal Suprem, com que no era el seu judici, no se li pot girar en contra d’ell. La sentència no es pot referir a la declaració al Suprem, sinó només a les coses que han ocorregut al seu judici, que s’ha celebrat a l’Audiència Nacional.
-Però el que el major va defensar al Suprem també ho va defensar a l’Audiència.
-La seva defensa està clara, però ja veurem. Dir si això funcionarà o no és fer pronòstics, i jo no en faig. En un estat de dret no hi hauria cap problema. En un estat de dret aquest judici no s’hauria celebrat mai. Llavors, el que intenten és cosir mitjons blancs amb fil negre. I això sempre dona problemes.
-Els arguments són ben similars als de la condemna del Suprem: per exemple, es diu que el 20 de setembre hi va haver episodis de violència, cosa que l’alt tribunal dona per bona, malgrat que tothom ho discuteix...
-El que fa el fiscal és reproduir fulls sencers de la sentència del Suprem. I no es molesta gens a indagar els fets de la violència en la seva pròpia causa. I aquí tenim un problema. Per això demana desobediència. Està utilitzant coses que no depenen d’aquest judici.
-Deia abans vostè mateix que el que va ocórrer al judici del Suprem no podia influenciar en el de l’Audiència Nacional...
-No, però el fiscal ho vol fer entrar. Torno a repetir: dèiem que això no podia passar, però està passant. Passa allò que succeïa a Alícia al país de les meravelles: “el dia del no-aniversari”. A classe i als llibres que fem els juristes diem que això no pot ser. Advocats de l’Estat i magistrats del Suprem tenen escrit que amb la reforma del Codi Penal del 1995 l’Estat quedava desprotegit perquè la secessió no violenta no era delicte. Això des de posicions molt espanyolistes, clar. És un escàndol. I què volen fer? Fer passar bou per bèstia grossa. Teixir uns mitjons blancs amb fil negre. No funciona.
-Què és el que més li ha sorprès del judici, en termes generals?
-Com de poc ha treballat el tema el fiscal. I n’ha tingut temps. Jo poso sempre l’exemple del que hem viscut aquí amb l’Emilio Sánchez Ulled, fiscal anticorrupció, en el cas del Palau de la Música. Ell portava el cas foli per foli. Tant als interrogatoris com a les conclusions definitives. Això és treballar el tema. Això s’ha de treballar, clar. La defensa és més fàcil, perquè es pot dir que “no sabem res de tal acusació”, però l’acusació és molt més feixuga. Requereix de molts detalls. I tot s’ha de dir. Ha de constar. Jo poso d’exemple com a fiscal el Sánchez Ulled per com va desgranar el cas. Pots estar d’acord o no amb el que va fer, però hi ha una feina al darrere.
-Quan s’espera que s’emeta la sentència?
-Primer caldrà veure què en diuen les defenses. Crec que serà després de l’estiu, però no es pot assegurar res.