"Quan Ford tancà a Genk impulsàrem una gran reconversió cap a sectors de futur"

-El 2012 Ford va anunciar la seua intenció de tancar la planta que tenia a Genk i que donava feina a 4.300 treballadors. En aquell moment vostè era el president de Flandes. Com van rebre la notícia?
La notícia fou un shock, perquè va arribar sense cap avís previ, ni a mi com a president de Flandes ni als mateixos treballadors de Ford a Genk. L'anunci va generar molta incomprensió i enuig. Aquesta frustració era ben comprensible: moltes famílies s'enfrontaven a la pèrdua del seu mitjà de vida i encaraven dificultats financeres serioses en el mitjà termini.

Quan Ford anuncià la seua decisió de clausurar la planta de Genk, era la principal empresa de Flandes. Com a president de la regió, com va fer front a la situació?
Com a polític en un període de crisi, tens l'obligació de contemplar totes les opcions disponibles i, a partir d'ací, actuar de forma decidida tot pensant en el millor per la ciutadania. Vostè ha parlat de 4.300 treballadors, però en realitat quan tancà Ford els que pergueren la feina foren 5.954 treballadors, tant en la fàbrica mateixa com en les empreses de subministrament.

Van contemplar la possibilitat de mantenir, d'alguna manera l'activitat automobilística?
Després d'analitzar les diverses opcions, vam considerar que l'opció que més sentit tenia era impulsar una gran reconversió cap a feines i sectors orientats cap al futur. Per fer-ho possible, vam posar en marxa el SALK (Strategische Actieplan Limburg in het Kwadraat-Pla d'Acció Estratègic de Limburg), un pla per desenvolupar-se entre 2013 i 2019 i que ha estat seguit d'altres plans consecutius. Aquest pla no va tenir un enfocament únic per a tot, sinó que es basava a identificar, amb l'ajuda d'acadèmics i emprenedors, quines àrees proporcionarien millors oportunitats als treballadors en el llarg termini.

Quina inversió pública va caldre fer?
Quan la planta de Ford de Genk va tancar definitivament, cap a finals de 2014, havíem habilitat 200 milions d'euros a través de diversos projectes d'inversió i de suport financer. No ho vam fer a soles des del govern de Flandes. El govern local, el flamenc i el federal vam treballar junts i la Unió Europea va contribuir al pla amb 66 milions d'euros. El treball conjunt de totes les institucions fou essencial.

Han transcorregut quasi sis anys des del tancament definitiu de la planta. Quins han estat els resultats del pla de reconversió?
Han calgut molts esforços, però l'opció de la reconversió s'ha manifestat com exitosa. Un any després del tancament, el 32% dels treballadors tenien un treball a temps complet i bona part de la resta de treballadors disposaven d'una feina a temps parcial, estaven seguint cursos de formació o bé s'havien acollit als plans de pre-jubilació. El 2019, l'any en què jo vaig marxar al Parlament Europeu, el 84% dels treballadors acomiadats havien trobat un nou treball. Pot semblar un poc abstracte, però les xifres són clares: 4.831 persones havien trobat feina, unes feines que, de fet, no existien abans de la reconversió. A hores d'ara, on abans hi havia la planta Ford hi ha des d'empreses de drons, projectes d'agricultura fins a empreses com ara Ikea o Nike.

Del tancament es va derivar algun tipus de problema social vinculat a l'increment dels índexs de desocupació?
La desocupació a Limburg després del tancament de Ford Genk fou el més alt de la regió de Flandes. El 2019, en canvi, la desocupació de la regió va arribar al seu punt més baix de tot el segle i de fet, hi havia demanda de mà d'obra. El que podia ser un gran fracàs esdevingué un gran èxit. En aquest sentit, no voldria deixa de remarca el paper clau que han jugat tant les persones que s'han adaptat per aquests nous llocs de feina ni tampoc el d'aquells que han promogut nous nínxols de negoci.

La reconversió va provocar algun tipus de confrontació política entre partits polítics o nivells d'administració?
Va haver-hi discussions difícils i dures durant tot el camí, però SALK i la forma en què la gent de Limburg van reeixir és un exemple de la importància que té que els partits polítics treballen plegats, al costat del món acadèmic, els stakeholders i, el més important, les persones afectades amb l'objectiu de revertir la situació.

A Barcelona Nissan acaba d'anunciar el tancament de la seua planta. És un cas força similar al de Ford a Genk. Quin consell donaria als responsables públics de Catalunya?
En primer lloc, m'agradaria mostrar tota la meua solidaritat amb els treballadors de Nissan a Barcelona. Com a president de Flandes vaig experimentar el repte i les dificultats que una situació d'aquestes característiques genera. El meu consell és: considereu totes les opinions, trieu aquella que ofereix el millor futur per a les persones directament afectades i treballeu plegats amb intensitat per fer del futur una realitat millor.