Després de l'aturada per la Covid-19, aquest dilluns s'ha reprès el judici contra la cúpula dels Mossos d'Esquadra durant el referèndum d'autodeterminació de l'1 d'octubre de 2017. La fiscalia ha rebaixat la petició de pena per al major dels Mossos d'Esquadra, Josep Lluís Trapero, i ha passat de demanar 11 anys per rebel·lió a 10 per sedició pels fets de l'1-O, en la línia de la sentència del Tribunal Suprem contra els líders del procés independentista.
Alternativament, planteja un possible delicte de desobediència, amb una inhabilitació d'un any i vuit mesos i 60.000 euros de multa. Les mateixes penes demana per l'exsecretari general de la Conselleria d'Interior Cèsar Puig i l'exdirector general dels Mossos Pere Soler. Per a la intendent Teresa Laplana manté la petició de 4 anys de presó per sedició o, alternativament, un any d'inhabilitació i 30.000 euros de multa per desobediència.
Represa
El judici a l'Audiència Nacional, interromput per la pandèmia del coronavirus al març, s'ha reprès a distància i amb el torn de la fiscalia per presentar les seves conclusions definitives. Després de quasi dos mesos de sessions, entre el 20 de gener i el 10 de març, amb interrogatoris a acusats i testimonis acabats, només falten els últims tràmits de la vista oral, és a dir les conclusions, els informes i l'última paraula.
L’Audiència Nacional ha fixat també per al següent dilluns, 15 de juny, l’anunci de les conclusions definitives de les defenses i l’informe del fiscal. Per al dimarts 16 i dimecres 17 es preveuen els informes de les defenses i el torn d’última paraula dels quatre acusats. Les últimes tres sessions tindran lloc a la seu de l'Audiència Nacional a San Fernando de Henares, on es van fer totes les sessions excepte les tres últimes, molt més àmplia que la del centre de la capital espanyola, i ja hi seran presents tots els advocats i acusats. La intendent dels Mossos Teresa Laplana estava eximida d'assistir a la vista oral per raons de salut fins a l'últim torn de paraula.
Durant el judici es van confrontar dues visions molt diferents de l'actuació dels Mossos el 20-S davant de la Conselleria d'Economia i altres punts escorcollats i durant l'1-O a tot el país, com ja va passar en el judici al Tribunal Suprem. La fiscalia, amb l'ajut de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional, va intentar evidenciar que la policia catalana havia deixat créixer la concentració davant d'Economia per evitar l'escorcoll policial i la sortida de la comitiva judicial. Les defenses i els comandaments dels Mossos aportats com a testimonis de la defensa van intentar convèncer el tribunal que quan la Guàrdia Civil va comunicar els escorcolls ja era massa tard per establir perímetres de seguretat, i que l'actuació contundent dels antiavalots hagués estat encara més perjudicial.
Sobre l'1-O, l'acusació pública i els cossos policials espanyols van intentar detallar diverses connivències i col·laboracions de mossos amb els organitzadors de les votacions en diversos col·legis. La defensa va intentar al·legar que les possibles actuacions puntuals eren decisions individuals i anaven contra les ordres de la cúpula del cos.