Va ser un escàndol que va sacsejar la Royal Navy britànica a inicis del segle XVIII. A bord del vaixell Fox, el capità George Colt havia estat atacat pel tinent James Hutchinson, que va llançar al mar la roba del seu capità i el va tirar al terra vàries vegades.
I encara més: el subordinat va titllar el capità de la tripulació com a “boig” i “anciana”. Aparentment, el tinent semblava retreure al capità les seues ordres a bord del buc de guerra, que no devien ser les més pertinents.
A l’octubre de 1711, un consell de guerra va concloure que els fets constituïen una desobediència greu. Però el veredicte va ser sorprenent: el capità Colt, presumpta víctima, va ser impedit a tornar dirigir un vaixell. I el tinent va ser absolt.
L’historiador Patrich Schmidt, de la Universitat de Rostock, al nord d’Alemanya, va descobrir centenars de casos similars a l’esmentat. Era part d’un projecte d’investigació dut a terme als Arxius Nacionals de Londres, on hi ha documentació dels consells de guerra de finals del segle XVII i principis del XVIII, l’edat d’or de la navegació. “Tinc al davant un univers d’històries emocionants”, deia l’erudit, que sovint no pot desxifrar els escrits dels documents.
El material proporciona històries fascinants de la desobediència marítima en èpoques passades. El seu treball s’alimenta, en bona part, en històries referides als motins. “Fins ara, les investigacions s’han centrat en casos individuals”, critica Schmidt. Pensa que, en canvi, la vida quotidiana a bord va ser descuidada. Capitans i mariners es van enfrontar molt més del que s’acostuma a pensar.
La història del capità perdut, George Colt, que ara s’explica per primera vegada, podria servir per omplir llibres i llibres. El comandant de la Royal Navy va atacar els seus mariners amb una espasa i va colpejar el tinent Hutchinson amb un bastó. Fins i tot va disparar contra un vaixell mercant del seu mateix país. Però va ser altra circumstància el que va convèncer la tripulació que el capità havia perdut el sentit.
Colt estava convençut que el diable el perseguia. Fins i tot es va voler ajudar del seu equip per mirar de caçar el seu adversari imaginari. Una vegada, en ple procés de pertorbació mental, va disparar amb una pistola contra la seua llitera mentre exclamava: “et mataré a tu abans que a mi”.
Però “la Royal Navy no hauria tingut tant d’èxit si la norma a bord s’haguera basat, només, en la violència i l’opressió”, diu l’historiador Schmidt. De fet, segons els arxius antics, sovint els capitals posaven el seny en les situacions més delicades que requerien de prudència, d’experiència o fins i tot de carisma. Quan el tinent Tobias Lisle, a bord de l’Oxford el 1704, va mirar d’obtenir amb insistència el respecte dels oficials a còpia de violència, el capità Joshua Moore l’acabia tancant en la seua cabina.
El 1704, el capellà de la nau Assurance, John Cruickshank, també va destacar pel seu comportament insuportable. Una vegada va ser descobert fumant en pipa al costat d’un magatzem de granades de mà. Segons reflecteixen els arxius, l’advertiment que el vaixell podia explotar per la seua culpa no va causar cap efecte en el capellà.
Quan es va negar a predicar un sermó extraordinari, el capità Robert Hancock va ordenar la detenció del capellà. Cruickshank va amenaçar amb la “condemna divina” i va assegurar que Hancock tenia “Satanàs dins del cor”. El religiós, alcohòlic, no va poder evitar l’acomiadament definitiu de l’església, determinat per un tribunal competent.
Els conflictes a bord eren pràcticament inevitables. L’alcohol era un element quotidià en els vaixells. Els mariners britànics tenien dret a una dosi de cervesa de quatre litres cada dia. De manera freqüent també rebien mig litre de vi negre o un quart de litre de rom. “El sistema militar promovia el consum sistemàtic d’alcohol, però actuava amb rigidesa si l’embriaguesa desembocava en males conductes”, diu l’historiador Schmidt.
La tripulació reaccionava malament, també, quan el pla habitual d’alimentació era modificat. Cada mariner tenia dret a unes 4.500 quilocalories diàries. Els integrants del vaixell es conformaven amb una ració monòtona de carn en escabetx, fesols, formatge, fruita i mantega en mal estat.
L’incident del Flamborough, ancorat a Tunísia, al nord d’Àfrica, el 1703, mostra la rapidesa amb què l’estat d’ànim dels mariners podia canviar. El capità Joseph Michells havia guardat els aliments frescos pensant que es tractaven d’un regal personal de les autoritats adreçat a ell mateix.
El càstig va arribar després d’una sentència d’un tribunal. El capità va veure retingut el seu salari durant tres mesos. Va anar a parar a una llar a la manutenció d’una llar per a discapacitats.