Els tresors nazis ocults segueixen fascinant milions de persones. De fet, qualsevol troballa d’objectes relacionats amb Adolf Hitler i el seu partit és seguit amb gran atenció, a onsevulla del món. Per exemple, l’octubre passat la policia argentina, en una operació contra el contraban d’obres d’art xineses, es trobà per casualitat amb una habitació secreta d’una casa que contenia setanta-cinc grans objectes nazis en perfecte estat; tot el país seguí enmig d’una gran expectació la informació i els debats que s’originaren sobre la presència nazi en el país després de la Segona Guerra Mundial. Les expedicions per trobar les restes dels més famosos U-bot –abreviatura d’ Unterseeboot o vaixell submarí– de l’armada nazi sovintegen a les televisions com National Geographic. Tant al Canal Història com al Discovery Chanel dia sí i dia també es passen documentals sobre vaixells nazis enfonsats, teories desbaratades – amb especial afició a la suposada fugida de Hitler cap a Argentina el 1945 amb un U-bot –, l’ascens de Hitler al poder, el règim nazi... A les publicacions de divulgació històrica els múltiples aspectes del nazisme ocupen sovint les seves pàgines...
L’interès per tot el que tengui relació amb el nazisme no ha decaigut gens ni mica, tantes dècades després de la finalització de la Segona Guerra Mundial. Però cap aspecte aixeca més expectació com la possible existència de tresors que suposadament els nazis amagaren just abans de la derrota de 1945 per evitar que caiguessin en mans dels vencedors.
Aquesta passada setmana s'anunciava que havia aparegut un misteriós diari d’un antic militar alemany que el 1945 participà en les tasques d’ocultació a Polònia de grans quantitats d’objectes de valor robats pels nazis. Aquest diari identifica onze localitzacions exactes del país on s’hi trobaria tot aquest tresor. L’atenció mediàtica sobre el particular va ser massiva a Polònia i transcendí les fronteres tot d’una. La premsa internacional se’n va fer ressò. No debades es tractaria del gran tresor nazi per antonomàsia, el que més rius de tinta -i de producció audiovisual – ha fet córrer: la possibilitat que els nazis, el 1945, davant el ràpid avança de l’Exèrcit Roig haguessin amagat a Polònia bona part de les obres d’art, metalls preciosos i joies que havien robat.
El Monument Men i l’Ahnenerbe. És conegut que els nazis espoliaren totes les riqueses que pogueren dels territoris que ocuparen. Amb especial delectació, els alts jerarques es quedaren amb obres d’art i joies dels jueus que enviaven a la mort als camps d’extermini. Aquest fons mai s’ha quantificatexactament. Les estimacions que s’han fet parlen d’uns 5 milions d’objecte espoliats.Encara ara es localitzen contínuament obres d’art robades pels nazis als jueus i que són intentades restituir als hereus dels propietaris. Amb poc èxit, tot s’ha de dir, perquè els acords internacionals que a tal efecte signaren 44 països a Washington el 1998 s'estan complint poc, massa poc. I, per cert, Espanya és un dels estats menys complidors. En la cimera internacional citada, celebrada a la capital nord-americana, s’avaluà que, seguint el que deienels experts, en unes 600.000 les obres d’art robades pels nazis que encara quedaven per ser restituïdes. A les quals se’ls hauria d’afegir objectes d’or, plata i joies en general.
Les xifres citades donen una idea ajustada pel volem de l’espoli. Els nazis saquejaren esglésies, museus públics i privats dels països ocupats, robaren a jueus... Trens plens d’obres d’art i objectes de valor partiren de París, Viena, Varsòvia, Bratislava, Praga, Budapest... cap a Alemanya durant anys. L’espoli l’executaren per una triple via. Per una banda els alts comandaments de cada territori robaven el que volien. Per una altra, els jerarques de la cúpula nazi a Berlin donaven instruccions del que volien per a ells; per exemple és conegut el cas de Hermann Göring, número 2 del règim, que atresorà 1.376 quadres -de Durero, Brueghel, Rubens, Poussin, Boucher, Watteau, Vermeer, Renoir, Manet i Matisse, entre molts d’altres -, 250 escultures i 168 tapissos, una col.lecció particular que és coneguda com «el catàleg Göring». En tercer lloc, existia una via per a l’espoli organitzat per l’Estat: la que canalitzava la Societat per la Investigació i Ensenyament de l’Herència Ancestral Alemanya, coneguda com SS-Ahnenerbe, que presidida per Heinrich Himmler es dedicava a buscar arreu del món «proves» de la puresa de la raça ària germànica, a fer tot un seguit de delirants «investigacions» sobre aspecte ocultistes relacionats amb el nazisme i, a més, l’Ahnenerbe també robà durant la guerra ingents quantitats d'objectes de valor en els territoris ocupats.
L’espoli fou del tan magnitud que Gran Bretanya, França i els Estats Units crearen un cos especialitzat en la recuperació de tot aquest fons. Se’l va batejar com Els Homes dels monuments o The Monuments Men, sobre els que es va rodar el 2014 una famosa pel.lícula amb aquest títol dirigida i protagonitzada per George Clooney. La missió dels 345 components - doctors en història de l’art, directors de museus... per fer-ne part s’havia de ser un expert - era seguir l’avanç dels exèrcits aliats occidentals i anar recuperant tots les obres d’art que poguessin. En tornaren moltes als seus legítims propietaris, moltíssimes, però, com s’ha dit, una ingent quantitat quedà sense restituir.
El tresor nazi a Polònia. Els nazis no només espoliaren art. Or, plata, joies de tot tipus... tot el que tenia valor també era susceptible de ser robat. En especial si era propietat de jueus. A finals de la guerra, quan l’Exèrcit Roig anava ocupant a marxes forçades l’Europa oriental, les autoritats nazis ordenaren destruir totes les infraestructures que es pogués abans de la retirada i se suposa que també ordenaren amagar l'art i joies robades que no es poguesin endur cap a Alemanya. Així, preteses operacions secretes es posaren en marxa a Polònia, durant els primers mesos de 1945, per ocultar grans tresors.
Els historiadors no han cregut mai que existís cap gran tresor amagat. En general pensen que a la fi del conflicte es va recuperar -a banda del citat cas de les obres d’art que no s’han retornat – la immensa majoria dels béns robats. Tanmateix al llarg de les dècades s’ha alimentat la teoria contrària. S’han cercat tresors al fons de llacs, de rius, en la frondositat de boscos, a coves de muntanyes, s’han obert mines cegades on es pensava que hi hauria trens plens d’or... i mai, mai s’ha trobat res. I sobretot ha estat a Polònia on s'ha fet múltiples intents de recuperar els mítics tresors, i tots han acabat igual: res de res.
L’últim dels intents va tenir molt de ressò mediàtic. El 2015, dos «caça tresors», l’alemany Andrea Richter i el polonès Piotr Koper, es presentaren a les ciutats de Wroclav i Walbrzych (Polònia) on anunciaren que tenien «proves» de l’existència «del tren nazi carregat amb més de 300 tones d’or» que estaria en un «tunel excavat» situat en algun punt entre les dues localitats. No era la primera vegada que el mític tren era buscat. Però en aquesta ocasió l’atenció mediàtica fou enorme perquè els dos personatges disposaven de força diners i es mostraven convençuts de tenir raó. Al cap d’un any, després d’aconseguir els permisos, iniciaren les excavacions. Mesos i mesos de feina i al final, el mateix de sempre: res de res.
I ara, aquesta passada setmana, de bell de nou s’ha revifat l’interès cap el tresor nazi de Polònia. El diari britànic The First News informava que l’any passat una fundació anomenada Silesian Bridge, d’Opole (Polònia), rebé un diari misteriós que li enviava un grup cristià de Quedlinburg (Saxònia-Anhalt, Alemanya) format per descendents d’oficials de les Waffen SS, a mode de disculpa pels sofriments que patí el poble polonès a mans dels nazis. La fundació posà en mans d’experts alemanys el diari que confirmaren, després de mesos d’estudis, que s’havia escrit durant la Segona Guerra Mundial. El signava un militar que hi explicava que havia participat en les tasques d’ocultació de tresors robats pels nazis. Identifica onze ubicacions exactes, totes a Polònia, a cada una de les quals assegura que hi ha objectes de gran valor, com obres d’art i or.
En els últims dies s’han donat més detalls. El militar seria un oficial identificat com Egon Ollehauer. En el seu diari oncreta que foren 260 camions carregats d’objectes de valor els que repartiren la càrrega per onze ubicacions. Hi hauria unes 40 tones d’or, ignotes quantitats de plata, nombroses medalles i joies, almenys 47 quadres de gran valor -signats per Botticelli, Rubens, Cezanne, Carravagio, Monet, Raffael, Rembrandt... -, objectes religiosos ...
Ara caldrà esperar a les comprovacions per veure si existeix de bon de veres el tresor ocult dels nazis a Polònia o si tot ha estat un engany.