La direcció de Ràdio Televisió Espanyola pretén reduir al mínim els informatius territorials, com és el cas de l’Informatiu balear que s’emet ales Illes cada dia a les 14.00 hores, el primer servei informatiu públic en català a Balears i que va complir fa escassos mesos 40 anys en antena de forma ininterrompuda.
Enric Hernández, el director d'informatius de RTVE, ja ha comunicat a la direcció de la delegació illenca els futurs canvis. La remodelació de la graella de TVE serà general i segons ha informat Hernández la previsió és que a partir de setembre, quan s'iniciï la nova temporada, els informatius territorials canviïn d'horari i que a les 14 hores només es realitzi un avanç de cinc minuts. La informació territorial passaria a la franja de les 15.55 hores i duraria entorn de 20 minuts. La muda ha deixat bocabadats els professionals de l'Informatiu balear, el programa que que durant quatre dècades ha estat un referent de la informació audiovisual en català a les Illes. A la pràctica suposaria la desaparició del veterà programa.
El canvi ha rebut fortes crítiques per part de la plantilla de TVE, sobretot dins l'àrea d'informatius i per part del Consell d'Informatius que a través de Twitter: «Consideram que els informatius dels nostres Centres Territorials i de Producció són imprescindibles i un baluard de la vertebració territorial exigida per la llei. Rebutgem que puguin ser relegats i amb ells el treball de 1.300 companys», a tot l'Estat. A les Illes l'STEI-Intersindical ha mostrat la seva solidaritat amb els treballadors de l'Informatiu i ha criticat fort ferm la mesura.
Com s’ha dit, l'Informatiu balear va complir el novembre de 2019 quaranta anys d'emissió ininterrompuda, aniversari que es va celebrar a les Illes entre les congratulacions de tot l’ofici periodístic. Res no feia pensar que podia ser l’últim aniversari del veterà i estimat Informatiu. L'argument que es dona des de la direcció és que, a banda de la decisió esmentada, també influeix en el cas illenc la competència amb IB3, ja que el canal autonòmic emet el seu informatiu de migdia a les 14.00 hores. Així i tot la decisió no està presa completament, hi podria haver novetats durant les pròximes setmanes o mesos. Encara, doncs, hi ha un raig d’esperança per a l’Informatiu balear que elabora una trentena de professionals.
Història periodística en català. El 15 de novembre de 1979 era dijous. A Inca se celebrava el popular Dijous Bo –festa i fira d’origen pagès que concentra a Inca una gernació arribada de tota Mallorca– i va ser una de les notícies de la primera emissió de Panorama Balear -el nom que tingué l’Informatiu a la seva primera i curta fase- , el primer informatiu audiovisual en català a les Illes. Molts d’illencs esperaren amb interès les 14 hores d’aquell dia per tenir informació del que passava a la seva terra. Ara pot parèixer quelcom normal però en aquell moment, el 1979, era insòlit i per això mateix tingué una gran transcendència. Des del primer moment l’Informatiu –aviat canvià de nom– es va convertir en part de la quotidianitat dels baleàrics. Va ser la seva referència informativa pròpia des de tot d’una. Durant dècades les converses de carrer incorporaven el referent com un company habitual: «A s’Informatiu han dit que...», o una fórmula semblant, servia com a recurs d’autoritat. Si ho deia l’Informatiu era vera, havia passat. A ningú se li hagués ocorregut mai dubtar d’una informació del seu Informatiu. No hi hagué mai raó per fer-ho, tampoc.
Marisa Suau, Joan Santamaria, Sebastià Verd, Joan Carles «Xango» Muntaner... foren alguns dels noms dels periodistes que redactaren i sortiren en pantalla durant els primers anys, a la vegada que Vicenç Matas, entre d’altres, portava la càmera. Avui no es fàcil entendre l’impacte que tingué en la societat illenca aquell Informatiu. No era només periodisme. Era fer periodisme en català, quelcom que sobtava als teleespectadors. En el parlar quotidià dels catalanoparlants d'aleshores només alguns joves deien «adéu», la immensa majoria s’acomiadava amb un «diós» -adiós– i, com això, tantes altres paraules que l’Informatiu -amb l’assessorament lingüístic de la Universitat de les Illes Balears – va anar fent populars entre la seva audiència.
La forma de fer l’Informatiu fou durant els primers anys en extrem complicada. S’enregistraven les entrevistes, reportatges i notícies curtes i s’enviava el material en brut a la seu central de RTVE, a Prado del Rey, on es muntava, s’editava i s’emetia en un plató a posta per part dels periodistes illencs que residien a tal efecte a Madrid. Quatre anys després del naixement, el 1983, al mateix temps en que s’aprova l’Estatut d’Autonomia i es posaven en marxa les institucions d’autogovern de les Illes -el juny es constituí el Parlament i, després, els Consells Insulars – l’Informatiu inaugurava a la fi seu pròpia a Palma i passava a ser elaborat, així, a les Illes.
Durant la dècada dels vuitanta i noranta fou el mitjà de comunicació de més transcendència social. L’audiència que tenia era enorme. Tot canvià quan el Govern de Jaume Matas posà en marxa IB3, el 2006. Però dona fe de la força que havia atresorat l’Informatiu que es pogueren llegir anàlisis aleshores que consideraven que els serveis informatius de la nova televisió pública autonòmica no podrien mai mossegar fort l’audiència de l’Informatiu. S’equivocaren. A poc a poc els informatius d’IB3 s’han convertit en la referència informativa per a la majoria dels ciutadans, però encara ara milers d’illencs tenen una cita ineludible cada dia a les 14 hores amb el degà dels serveis informatius audiovisuals en català a les Illes.