El món es preocupa per contenir el coronavirus i el seu impacte en l’economia. Les companyies farmacèutiques treballen a tota velocitat per desenvolupar una vacuna que acabe amb la crisi de la COVID-19. No hi ha dubte que aquests esforços són necessaris, però l’enfocament mundial en aquesta nova malaltia infecciosa ajorna la lluita contra altres malalties que amenacen la vida de les persones, i desvia els recursos necessaris per combatre-les.
Això, probablement, tindrà conseqüències terribles. Els experts temen milions de morts en els propers mesos i anys, i no com a conseqüència de la COVID-19, sinó per altres malalties que, certament, es podrien tractar. Els progressos realitzats pels governs i les ONG en aquest sentit estan en risc. Podrien acabar resultant obsolets.
A la Gran Bretanya, per exemple, l’organització benèfica Cancer Research UK calcula que cada setmana, vora 2.300 persones amb símptomes de càncer ja no són examinades. Alhora, també cada setmana, fins a 200.000 dones han deixat de ser tractades de manera preventiva per afrontar el càncer de mama i el d’úter. Com a resultat, càncers que d’altra manera serien senzills de detectar i tractar amb temps s’estan convertint en un risc per a la salut. I el mateix ocorre amb molts altres casos.
Segons la British Heart Foundation, al març, només la meitat del total de les persones amb més possibilitats de patir un atac cardíac van buscar un tractament d’emergència als hospitals. És difícil saber quines podrien ser-ne les conseqüències, però els metges estan preocupats per un possible augment de morts o malalties secundàries greus en molts països d’Europa.
La tuberculosi
Mentrestant, molts altres països d’arreu del món se’n veuen molt més afectats. Sobretot els estats més pobres que han passat anys i panys lluitant contra malalties infeccioses altament contagioses com ara la tuberculosi, la sida o el xarampió. La malaltia tropical de la malària n’és un altre exemple. En molts llocs, la propagació d’aquestes malalties estava, en gran mesura, sota control. Ara, en canvi, amb l’atenció enfocada en el coronavirus, s’està expandint novament, i cada país s’enfronta al seu propi perill particular. Si apliquem una perspectiva global, però, trobem similituds.
Cada any es calcula que 10 milions de persones s’infecten amb la malaltia respiratòria de la tuberculosi i que 1,5 milions en moren. Només a l’Índia mil persones al dia en són víctimes, cosa que converteix la tuberculosi en la malaltia infecciosa més mortal.
Un nou estudi de la campanya internacional Stop TB Partnership calcula 6,3 milions de casos addicionals de tuberculosi arreu del món i 1,4 milions de morts entre 2020 i 2025.
“La lluita contra la tuberculosi és molt dura. En el moment en què és interrompuda, la malaltia torna amb força”, diu Lucica Ditiu, metgessa romanesa d’Stop TB Partnership. En un principi, l’organització esperava erradicar la tuberculosi l’any 2030.
Però ara aquest objectiu queda ben lluny. “No el podrem assolir si no obtenim el triple del suport financer que tenim ara”. La campanya, actualment, ha aconseguit arreplegar vora 5.000 milions d’euros anuals.
Una preocupació exagerada?
Fins al moment, més de 350.000 persones arreu del món han mort per coronavirus. I en canvi, hi podria haver milions de morts només per tuberculosi.
A l’Índia, els pacients de tuberculosi tenen més dificultats per rebre un tractament des que es va produir el brot de la pandèmia del coronavirus. Moltes clíniques mèdiques privades han restat tancades durant l’estricte confinament del país. El transport públic encara no funciona en bona part de l’Índia, cosa que fa impossible que molts malalts de les zones rurals puguen buscar atenció mèdica. La tuberculosi pot causar tos i febre, símptomes similars als de la COVID-19. Com que temen per la salut del personal i dels pacients, alguns hospitals han rebutjat l’acollida de pacients amb tuberculosi.
L’Índia té un programa nacional de vacunes per garantir que els xiquets siguen inoculats contra més d’una dotzena de malalties diferents, entre les quals hi ha la poliomielitis, el xarampió i la diftèria. També hi ha les anomenades “vacunes BCG” contra la tuberculosi. Però només al mes de març, més de 100.000 xiquets no van poder rebre les seues vacunes BCG, tal com explica Livemint, un diari digital de l’ïndia que cita dades emeses pel Ministeri de Salut del país.
Això és especialment perillós, perquè les persones amb tuberculosi s’enfronten a un major risc de COVID-19, que també afecta els pulmons. Però les vacunes contra la tuberculosi no són les úniques que, actualment, es perden pel camí.
Manca de subministrament de vacunes
Gavi Vaccine Alliance, una de les organitzacions més importants a l’hora de finançar programes de vacunació en els països més pobres, lluita per trobar els recursos econòmics necessaris. L’Alliance va descriure els efectes de la crisi del coronavirus com a “devastadors”, i calcula que vora 13,5 milions de persones arreu del món no tenen accés a vacunes importants. “La COVID-19 no hauria de deixar via lliure a altres malalties mortals com ara la poliomielitis o el xarampió”, diu Seth Berkley, director executiu de l’organització.
L’Organització Mundial de la Salut (OMS) va advertir el mes d’abril que 117 milions de xiquets d’arreu del món no podrien ser vacunats contra el xarampió. Dotzenes d’estats han interromput les campanyes de vacunació i han reformulat la distribució del personal mèdic perquè es dedique a detenir la propagació del nou coronavirus. També hi ha manca de subministrament de vacunes. Ja hi ha hagut tres brots aïllats de tuberculosi a Bangladesh, Nepal i Pakistan. “Si no tenim compte, viurem el retorn d’una malaltia que és molt més contagiosa que la COVID-19”, deia l’economista Mushfiq Mobarak, de la Yale University, a DER SPIEGEL.
Les xifres de malària són, igualment, alarmants. A finals d’abril, l’OMS va publicar càlculs segons els quals la xifra de morts per malària a l’Àfrica podria duplicar-se durant aquest any: passaria de vora 386.000 víctimes mortals a 769.000. La malària afecta, principalment, els països pobres tropicals i subtropicals, i la malaltia representa una de les principals causes mortals en molts d’aquests països.
A més del patiment personal que provoca aquesta malaltia, els costs financers per fer-li front són enormes per a les famílies i els països. Les despeses directes són de vora 11.1000 milions d’euros anuals, segons els Centers for Disease Control and Prevencion -Centres per al Control i la Prevenció de Malalties- dels Estats Units. Però l’impacte negatiu que la malària pot tindre en el creixement econòmic és encara més gran.
Interrupcions en la cadena de subministrament
Segons l’OMS, 228 milions de persones arreu del món es van infectar amb aquesta malaltia transmesa per mosquits el 2018. D’aquestes, el 93% es trobava a l’Àfrica, i molts eren xiquets. És probable que aquestes xifres augmenten dramàticament el 2020.
En les últimes setmanes, molts països han començat a patir les interrupcions en la cadena de subministrament: hi ha xarxes de protecció que no funcionen, tests i medicaments que no arriben i restriccions en la mobilitat que hauria de permetre el transport d’aquest material. “Patim el risc de retrocedir vint anys”, lamenta Pedro Alonso, director del programa de malària de l’OMS.
L’experiència adquirida durant altres períodes d’epidèmia a l’Àfrica també és motiu de preocupació. El brot d’Ebola a Guinea, Libèria i Sierra Leone entre 2014 i 2016, per exemple, va entrebancar la lluita contra la malària en un grau tan extrem que hi va haver un gran augment en els contagis i les morts relacionades amb aquesta malaltia.
Segons un estudi de l’Imperial College de Londres, només a Guinea, les víctimes mortals per malària van augmentar en 5.600. En comparació amb les 2.543 morts per l’Ebola en aquest país, la xifra és extraordinàriament elevada.
Mentrestant, s’espera que els efectes de la pandèmia del coronavirus encara siguen més dramàtics. I en aquesta ocasió, tot el planeta en patirà els les conseqüències.