Donald Trump ha posat proa contra el moviment Antifa, protagonista en les mobilitzacions populars en protesta per la mort d’un home negre a mans de la policia, a l’estat de Minnesota. El president nord-americà el vol declarar formalment «terrorista». Per al president tota «l’esquerra radical» està rere dels disturbis i ell és el mur de contenció que ha de salvar de la barbàrie roja als bons nord-americans. Ja té el seu enemic interior que juntament amb l’exterior, Xina, espera que li serveixin per contrarestar les males enquestes d’intenció de vot en vistes a les eleccions presidencials de novembre.
Preocupació preelectoral. Queden cinc mesos per als comicis presidencials dels Estats Units. “La majoria de les enquestes, incloses les seves de campanya, indiquen que es dirigeix a la derrota el novembre”. Així ho escrivia l’analista Edward Luce a Financial Times la setmana passada, referint-se a Trump. El coronavirus ha mudat el panorama preelectoral. Des de març passat tot s’ha torçat per a l'histriònic president. Els seus conciutadans el consideren responsable de no haver fet front al desastre sanitari de la COVID-19 i això es nota en els sondatges d’intenció de vot. I a cada passa que fa per intentar redreçar la situació, més l’empitjora. Segons l’analista citat que Trump tornar donar una sorpresa com fa quatre anys és cada cop menys probable: “no és el mateix guanyar Hillary Clinton”, perquè la demòcrata “polaritzava” molt el vot, que fer-ho enguany davant “Joe Biden, que no crea rebuig”.
Segons publicava el 30 d’abril el compilador d’enquestes The Real Clear Politics, Biden concita una mitjana d’intenció de vot del 48% front al 42% de Trump. La mitjana de sis punts de distància podria canviar en poc temps. Més complicat ho té el republicà, però, per una altra dada important: els sondatges el donen perdedor davant Biden a tots i cada un dels estats. En un sistema electoral de vot majoritari on el més votat se'n du tot els compromisaris -o vots electorals, els que de fet trien el president- és un auguri terrible per a Trump. “Enquestes falses, igual que el 2016 però pitjor!”, reaccionà el president a través de Twitter. Segons la CNN, entre d’altres mitjans, la histèria s’ha apoderat del republicà fins el punt de perdre els nervis recentment en diverses ocasions escridassant de forma humiliant, davant d'altres persones, el seu director de campanya per a la reelecció, Bard Parscale.
I com que res li surt bé en les últimes setmanes, Trump ha hagut de buscar-se -o inventar-se - enemics per intentar excitar al màxim la participació republicana en els futurs comicis. Per una banda, l’enemic exterior l’ha tingut fàcil: Xina i la Organització Mundial de la Salut. Que si els xinesos han creat en un laboratori el virus, que si l’OMS és pro Xina i amagà la importància de la pandèmia... Es tracta d’un discurs que agrada a les bases republicanes. Però no pareix suficient com per restar l’avantatge de Biden a les enquestes.
Antifa o l’enemic interior. I de sobte esclata la rebel·lió popular a diverses ciutats per la mort, a Minnesota, de George Floyd. Aquest home, de 46 anys, negre, fou detingut per ser sospitós d’haver participat en un frau. Va ser reduït a la força, tot i que no oposà resistència, i un agent li posà el genoll sobre el coll. Les seves súpliques dient que no podia respirar no serviren de res. El policia, blanc, no li llevà pressió i l'home perdé el coneixement. Els serveis d’emergència el portaren a l’hospital quan veren l’estat en que estava, però fou inútil. Morí al cap de poc, una vegada ingressat. Els ciutadans que amb els mòbils enregistraren l’episodi el compartiren a través de les xarxes socials. La indignació va ser enorme i massiva. Les protestes no es feren esperar. Milers de persones sortiren als carrers de Washinton, Minneapolis, Philadelphia, Chicago, Los Angeles... per protestar. La policia intervingué amb duresa i els enfrontaments es convertiren en generalitzats disturbis en aquestes i en d’altres ciutats del país. En alguns casos els governadors han mobilitzat fins i tot la Guàrdia Nacional –cos de milícia voluntària de cada estat- a petició dels comandaments policials que s’han vist sobrepassats per les protestes. Aquest cos militaritzat ha patrullat ciutats on s'ha declarat l'estat de queda –fins dilluns, vint-i-cinc– i en en d'altres han ajudat la policia almenys en vint estats diferents.
Les imatges que han servit profusament les televisions nord-americans han mostrat a les manifestacions més importants grups de joves aparentment organitzats que feien front la policia contraatacant-la i cremant vehicles. Tot d’una els mitjans prestaren atenció a aquests grups que identificaren amb el moviment Antifa o anti feixista que a l’estil d’Europa s’ha activat els darrers anys als Estats Units. El president reaccionà posant l'esment en aquest grups enlloc per, clarament, intentar tapar la mort de Georges Floyd. Es creava així l'enemic interior. Caldrà veure si d'aquesta manera, juntament amb els atacs que dedica a la Xina, pot canviar el seu destí electoral a base d'activar els potencials votants republicans injectant-lis la por «a l'esquerra radical».
“Els Estats Units d’Amèrica declararan Antifa com a organització terrorista”, piulà Trump. Segons la CNN el president no pot declarar legalment terrorista aquest moviment perquè, al parer dels experts que ha consultat, “seria inconstitucional”. Com si això li preocupés gaire, a l’inquilí de la Casa Blanca. Li basta assenyalar-lo en els seus twitts com el segon gran monstre que amenaça l’american way of live. Entre Xina i «l’esquerra radical» espera que li serveixi per poder activar el vot republicà el suficient com per vèncer a les enquestes i, una vegada més, donar la sorpresa i sortir guanyador de les eleccions de novembre.
Què és aquest moviment que tant irrita Trump? Segons l’historiador Mark Bray –autor de l’obra Antifa: The Anti-Fascist Handbook– va néixer als Estats Units a finals dels anys 80 del segle XX com a ARA (Anti-Racist Action), els grups que es crearen per oposar-se als supremacistes i neonazis estatunidencs. Inspirats en els moviments anti feixistes europeus, ha adoptat els colors negre i roig que a Europa feien servir els col.lectius anarquistes i, posteriorment, molts grups anti feixistes. No té estructures orgàniques i jerarquitzades visibles. Pareix tractar-se, més aviat, de grups que s’organitzen a través de xarxes socials i que s’activen per portar a terme determinades accions. Els seus components solen ser joves que es vesteixen normalment de negre, que porten motxilla –amb la roba per canviar-seuna vegada acabada l’acció i així passar desapercebut a ulls de la policia- i que porten algun tipus de màscara per evitar ser identificats.
En els Estats Units s’han fet molt actius en els últims anys com a resposta a l’auge dels moviments racistes hereus de l'antic Tea Party que d’ençà l’arribada de Trump a la Casa Blanca han experimentat un gran impuls. A cada manifestació contra el supremacisme hi ha hagut Antifa. I a cada resposta de carrer a la violència policial, també.
Des de fa mesos els cercles més dretans del país tenen en la diana Antifa. Han llançat contra aquest moviment tot tipus de campanyesa través de Twitter i de les televisions més ultres, intentant lligar-lo amb pràctiques terroristes. El mateix que ha fet ara Trump per interès electoral: a veure si així li serveix per -juntament amb les acusacions contra Xina- activar els potencials votants republicans, quan només queden cinc mesos per a la gran cita amb les urnes i les enquestes auguren que perdrà la presidència.