L’haixix va ser guardat en brics de llet. Hi havia un total de quatre tones d’aquest material curosament empaquetades en 19.000 cartrons individuals. Els funcionaris duaners van descobrir la càrrega a mitjan abril en un vaixell del port egipci de Said. Procedia de Síria i, presumiblement, havia d’arribar a Líbia, un altre país destrossat per la guerra civil.
No és la primera vegada que descobreixen vaixells amb drogues procedents de Síria en un dels ports de la regió. De fet, aquests casos són molt freqüents. Fa poc la policia, a Dubai, va confiscar diverses càrregues amb amfetamines. I a l’Aràbia Saudita, els funcionaris duaners, a finals d’abril, van trobar 45 milions de píndoles amb aquesta droga, probablement generada en laboratoris de Síria. La major part dels recipients amb droga tenien relació amb una companyia amb connexions amb la família del dictador sirià, Baixar Al-Àssad.
Tots els vaixells van partir des de Latàquia, la ciutat mediterrània de Síria que té un port llogat a l’Iran des de la passada tardor. El tràfic de drogues evidencia la desesperació creixent del règim d’Al-Àssad i els seus aliats a Teheran per trobar noves fonts d’ingressos. El país, després de tot, es troba en fallida. Segons l’ONU, el 80% dels sirians viuen en la pobresa, i es calcula que el PIB ha quedat reduït a només una quarta part respecte al nivell que hi havia abans de la guerra. La moneda encara està col·lapsada i els preus pugen, mentre que els salaris s’estanquen. L’Iran no pot ajudar Síria i Rússia ja no hi està disposada.
Una disputa familiar
El tràfic de drogues és una de les poques eixides per obtenir diners. Ja al 2013, l’organització paramilitar Hesbol·là, que actua al Líban dirigida des de l’Iran, va conquerir la ciutat siriana d’Al Quesir i els seus voltants, i va declarar la regió com zona restringida. La milícia va establir dotzenes de llocs petits per produir amfetamines conegudes com a Captagon. Al mateix temps, el grup armat va obligar els camperols a cultivar cànnabis. Segons diverses fonts, Maher Al-Àssad, germà petit de Baixar i comandant de la quarta divisió de l’exèrcit sirià, va assumir la tasca de protegir Al Quesir i les rutes de transport al port de Latàquia a dins de la Mediterrània. La divisió de Maher Al-Àssad és una de les unitats disposades a lluitar que encara resisteixen en un exèrcit sirià greument deteriorat. Aquesta unitat pertany a la facció de l’exèrcit sirià que, en gran mesura, està controlada per l’Iran.
El consorci d’empreses que pertanyen a l’empresari multimilionari sirià Rami Makhlouf, cosí del president sirià, és responsable d’amagar i exportar la droga. Les quatre tones de haixix que van aparèixer a Egipte van ser empaquetades en capses de cartró de la companyia Milkman, que pertany a Makhlouf. Ell ha negat qualsevol mena de participació en els fets.
La guerra d’Al-Àssad contra el seu propi poble, que dura ja nou anys, ha facilitat, en gran mesura, la victòria del seu règim, malgrat la destrucció de tot el país. Però el terror i el col·lapse econòmic han afeblit el règim amb una lluita pels diners i pel poder al si dels cercles més estrictes de la família d’Al-Àssad. Una lluita que va en augment.
Al centre d’aquesta batalla hi ha les dues famílies que envolten Baixar Al-Àssad i Rami Makhlouf, el president i l’empresari. Si la disputa ha estat tan accentuada és perquè, tot i que les dues famílies estan relacionades, en el fons no s’estimen gens. Es van complementar mútuament quan hi havia suficient pastís a repartir entre tots ells. Però aquesta situació ha canviat.
Makhlouf, l’home més ric de Síria, ha iniciat una ofensiva contra els governants. El 30 d’abril, i durant els dies posteriors, Rami Makhlouf va publicar tres vídeos en Facebook en els quals el magnat es queixava amargament que les demandes de les autoritats financeres, segons les quals havia de pagar vora 100 milions d’euros, havien estat “manipulades” per un grup de funcionaris hostils contra ell mateix. Fent veure el seu malestar, l’empresari expressava, també, la seua indignació pel fet que els seus empleats havien estat detinguts pels serveis secrets. L’arrest el qualificava com “una violació a la llei i a la constitució”. “Senyor president, no ho permeta!”, suplicava Makhlouf a Al-Àssad.
L’enemistat
Molts sirians només senten menyspreu cap a Makhlouf. Durant molt de temps ha rebut el malnom de “Rami al-Harami”, “Rami el criminal”. Quan va començar la guerra era l’home més ric de Síria. Tots els seus competidors eren expulsats del país o encarcerats. Ell controlava l’empresa de telecomunicacions SyriaTel, d’una rendibilitat més que demostrada. També és propietari d’empreses de construcció i de petrolieres, i participa en quasi qualsevol empresa que genere guanys.
El problema d’Al-Àssad és que el poder de la seua família, que ha governat Síria durant les darreres cinc dècades, està vinculada a la minoria religiosa dels alauites. Abans de la guerra, vora tres quartes parts de la població del país era sunnita. La mare de Baixar Al-Àssad, Anisa, qui es va casar amb el fundador de la dinastia, Hafez Àssad, el 1957, també és dels Makhloufs, una poderosa família alauita. Ella i la seua família no estaven contents quan l’any 2000, Baixar Al-Àssad es va casar amb la banquera sunnita Asma al-Akhras, a qui havia conegut a Londres. En la regió que envolta Latàquia, de forta presència alauita, moltes persones vestien de dol el dia que tots dos es van casar.
La mare de Baixar Al-Àssad, Anisa, estava convençuda que la muller d’un president havia de ser ama de casa, però Asma és de tot menys això. Prefereix el glamur a l’avorrit caràcter domèstic i parla l’anglès fins i tot millor que el seu marit. Però l’enemistat d’Asma amb Rami Makhlouf es deu, principalment, a raons econòmiques. Cadascun d’ells ha fundat organitzacions de caritat que han servit tant per accedir a les ajudes econòmiques de l’ONU.
Des de 2011, Makhlouf va vincular la seua associació benèfica amb una unitat armada. Es tracta de Bustan, que comptava fins amb 20.000 milicians que no tenien problemes a atacar els seus compatriotes sirians. La passada tardor, Al-Àssad es va enfrontar a aquest exèrcit privat. Després d’un intent d’assassinar el comandant de Bustan, d’incendiar els seus vehicles i de dotzenes de detencions, la fundació benèfica, vinculada al grup armat, resta en silenci.
Ara, Asma, la muller de Baixar Al-Àssad, suposadament s’ha centrat en l’objectiu de fer-se càrrec de la joia de la corona de Makhlouf. La passada tardor, l’empresa de telecomunicacions siriana va anunciar que una nova companyia es faria càrrec de gestionar una xarxa de telefonia existent ja existent. La companyia rebrà el nom d’Ematel i, presumptament, pertany a Asma Al-Àssad.
Augmenta la pressió
Els vídeos de Facebook de Rami Makhlouf són perillosos. Cap persona humana sobreviuria al règim d’Al-Àssad fent aquestes coses. Al cap i a la fi, els desafiaments directes a l’autoritat del president solen ser resolts amb un “suïcidi”. Però després d’aquests vídeos, seria poc probable que algú pensara que Makhlouf s’hauria suïcidat abans d’aparèixer mort.
Makhlouf, en tot cas, encara viu a Síria. Presumptament passa els dies a la seua casa de Jaafur, a prop de Damasc, la capital. Els seus vídeos no han provocat un aixecament dels alauites o de les persones que treballen per a ell. Almenys no encara. Les autoritats, recentment, han augmentat la pressió contra ell. El Ministeri de Finances no només va ordenar la confiscació dels bens que pertanyen a Rami i a la seua família, sinó que també els ha prohibit viatjar.
Un membre d’una de les famílies oligarques més poderoses de Damasc, que contacta amb el reporter que escriu aquest reportatge a través de canals encriptats de comunicació, pensa que els missatges públics entre els cosins no són d’importància primordial. “Si Rami aconsegueix que els seus partidaris facen una marxa sobre Damasc, tots s’unirien”. Però afegeix que algú com ell, amb un fill aficionat a presumir per Instagram de la seua casa i de la seua col·lecció de cotxes de luxe, no és precisament popular entre els pobres alauites, que nomes estaran contents si poden menjar cada dia.
Més important, pensa aquesta font, és el conflicte que hi ha amb l’immens tràfic de drogues. Recentment s’han interceptat un elevat i sospitós nombre d’enviaments. Segons la font, membre d’una família oligarca, el mateix Makhlouf no és l’objectiu d’aquestes intervencions, sinó que ho són els seus socis iranians.
Una amenaça per a Israel
Tot plegat, diu, respon a una intervenció intel·ligent. El Kremlin, lentament, ja n’ha tingut prou, del règim sirià i de la seua insubordinació. “Rússia vol consolidar-se, vol un acord de pau perquè els milers de milions invertits en fons de recuperació de l’exterior comencen a fluir. Perquè això passe, els iranians se n’han d’anar”. Perquè volen seguir utilitzant Síria com una amenaça per a Israel.
Moscou, diu aquesta font, no està interessada en un enfrontament militar amb les unitats controlades per l’Iran: busca una solució més elegant. Amb els iranians a tocar de la bancarrota, Moscou, diu, mira de tallar les fonts d’ingressos a Teheran. I una de les maneres de fer-ho és aturant la producció de drogues a gran escala.
Durant molt de temps, els russos no es van oposar, si més no aparentment, a l’exportació de mercaderies il·lícites. Però això va canviar l’any passat, quan van ordenar a les autoritats sirianes que investigaren els col·laboradors més directes de Maher Al-Àssad, germà petit del dictador, per la seua participació en el negoci de les drogues. Com a resultat, un general de l’exèrcit i un cap de la màfia van ser detinguts. El mateix Maher va admetre que aquests eren els seus agents més importants. El germà del president estava tan furiós que va retirar totes les unitats sota el seu comandament enmig de l’ofensiva d’Idlib de 2014, presumptament promoguda per Rússia i executada per l’exèrcit sirià, en què van morir desenes de militars turcs. La decisió de Maher no va fer cap gràcia als russos.
El germà de Baixar Al-Àssad va anunciar que ja no estava disposat a repartir els diners obtinguts a través dels seus negocis il·legítims. Era una clara resposta a l’abrupta interferència russa. Per què, semblava preguntar-se, el seu exèrcit no podia funcionar tal com ho fa un càrtel de drogues?
Moscou no s’oposa al fet que un dels seus aliats s’involucre en tortures o pràctiques comercials il·legítimes al seu propi territori sempre i quan mantinguen la lleialtat. Però quan un dictador titella demostra ingratitud i s’interposa en el camí dels plans del Kremlin, la cosa canvia.
Sembla que Rússia, actualment, es troba en el procés de demostrar a Rami Makhlouf, Maher Al-Àssad i l’organització Hesbol·là qui té, exactament, el poder. Els enviaments aturats de drogues són, només, un missatge en aquest sentit, i aquesta és la interpretació que se’n fa a Damasc, segons el membre de la família oligarca. “Els russos volen destruir els negocis amb l’Iran”. Quan els investigadors esperen l’arribada a port d’un vaixell o l’intercepten en el mar no és un accident, assegura.
Els contractistes del Kremlin, com ara la companyia Stroitransgas, ja s’han posicionat perfectament per beneficiar-se de la reconstrucció de Síria, amb contractes amb mines de fosfat, producció de fertilitzants, amb el port de Tartus i l’explotació del gas i del petroli. Ara només que el país comence a funcionar. “Els russos es queden sense temps”, diu el membre de la família oligarca, qui afegeix que en els sopars dels mandataris sirians es nota la por que la paciència rusa s’esgote amb Baixar Al-Àssad. “Estan en procés de rellevar-lo, però encara no sabem com”, diu aquesta font, que assegura que el Kremlin estaria pensant en un canvi de Govern a Síria.
“Escenari afgà”
Això, almenys, explicaria la crítica dràstica al règim de Damasc procedent de diversos mitjans de Moscou. Van començar a l’abril amb la publicació d’articles que criticaven la corrupció a gran escala a Síria i amb una enquesta al país en la qual es reflectia que només un 32% dels sirians votarien Baixar Al-Àssad en les pròximes eleccions. Després, l’agència estatal de notícies TASS escriuria que el president sirià “no només és incapaç de governar”, sinó que fins i tot podria “submergir Moscou en un escenari similar al de l’Afganistan”.
El periòdic Gosnovosti va superar la resta de mitjans quan escrivia que Al-Àssad havia comprat quadres pop-art de David Hockney per 26 milions d’euros com a regal per a Asma, la muller del president, mentre el seu poble pateix i Rússia s’esforça per prestar ajuda a Síria en la guerra.
Que aquesta història siga probablement falsa la fa, fins i tot, encara més interessant: l’exèrcit mediàtic rus també es posa en contra d’Al-Àssad, a qui sempre ha definit com “el president legítim” de Síria. Hom pot llegir aquestes crítiques com un advertiment o com una manera de preparar les poblacions de Síria i de Rússia perquè el “president legítim” ho deixe de ser algun dia.
Alguna cosa canvia en el teixit geopolític del qual depèn el destí d’Al-Àssad. Des d’abril, Israel ha protagonitzat sis atacs aeris contra posicions iranianes a Síria, presumptament amb l’aprovació de Moscou. Els avions S-300 i S-400, emprats per l’exèrcit rus i que representen els sistemes de defensa aèria més moderns de Síria, no han disparat cap coet contra el creixent nombre d’avions estrangers que sobrevola el país. Si Moscou continua pressionant Al-Àssad, el governant sirià iniciaria una guerra contra “els ocupants russos”.
Mentrestant dins de la família de Baixar Al-Àssad, el seu germà Maher busca distanciar-se del seu cosí i company de contraban Rami. Però la proximitat que algun dia van tindre tots dos s’evidencia en el missatge de Facebook que Rami va emetre per suplicar l’actuació del president contra la detenció dels seus empleats que feien possible el tràfic de drogues. Aquell compte de Facebook havia estat en possessió de Maher.