Alcaldes vs COVID-19 (VI)

Alfred Remolar:"A la gestió de la crisi de la COVID-19 li ha mancat una perspectiva local"

Betxí (Plana Baixa), amb 5.700 habitants, és un dels municipis situat en el clúster del taulell. El seu alcalde, Alfred Remolar, reclama que el govern espanyol articule mesures per tal que els pobles puguen disposar del superàvit per reactivar l'economia. "Els ajuntaments hem estat a primera línia, donant la cara per totes les administracions", reivindica.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

-L'àrea de la Plana ha sigut una de les més afectades de les comarques de Castelló per la covid-19. Quina ha estat la incidència al seu municipi?
-Les informacions de què disposo indiquen que hi ha hagut casos aïllats. Van hi haver-hi al principi de la pandèmia i algun més en una fase més avançada. Però en tots els casos, s'han recuperat. La incidència, per tant, ha estat baixa.

-Com està sent el compliment de les normes en els espais públics per part dels veïns i veïnes del municipi?
-Durant tot el període de confinament la gent va tenir un comportament exemplar. I ara, també en la fase 1, el 99% del veïnat s'ha comportat molt correctament. Sempre hi ha algun cas en què s'ignoren les normes, però són casos puntuals que no representen el conjunt.

-A la crisi sanitària en segueix una d'econòmica. Quines mesures han posat en marxa des de l'Ajuntament per tal fer-ne front?
-Podríem dir que hi ha hagut dues etapes. En la primera vam prioritzar la qüestió sanitària i social: vam acordonar tots els espais als quals no es podia accedir; vam fumigar el municipi cada dos dies, amb especial incidència a llocs com ara l'ambulatori o l'entrada de l'Ajuntament; vam repartir mascaretes a la població entre zero i 14 anys; i els serveis socials van estar treballant a ple rendiment per poder atendre la situació de les persones més vulnerables. En la segona etapa, estem aplicant mesures econòmiques i socials. Així doncs, no cobrarem les taxes d'ocupació de via pública i, a més a més, hem permès als bars que amplien al doble les seues terrasses i a aquelles que no tenien, que en puguen traure. La resta de taxes les hem ajornat fins juny. D'una altra banda, estem buscant escletxes legals per poder ajudar als autònoms del municipi perquè a hores d'ara, amb la llei a la mà, això no està permès.

-Betxí es troba en el triangle del taulell. La patronal Ascer va avisar fa un parell de setmanes que la seua facturació havia caigut d'un 45%. Hi ha moltes empreses que a causa de les restriccions comercials han hagut de presentar ERTO. Com afecta això a Betxí?
-Òbviament aquesta és una situació que ens preocupa, tot i que Betxí té una economia que pivota sobre l'agricultura, que ha estat un sector que ha funcionat bé durant la pandèmia i que considerem que serà fonamental en el futur i que pot generar ocupació de cara a la campanya pròxima. Segons les xifres de què disposa l'Ajuntament, a Betxí hi ha 413 persones I 60 empreses afectades per un ERTO. A Onda, que té quatre voltes més habitants, hi ha 3.414 persones i 396 en ERTO. És a dir, que la incidència a Betxí és menor.

-En quina situació financera ha pillat el coronavirus a l'Ajuntament de Betxí?
-Estem molt bé. Quan vam entrar a l'Ajuntament, fa 9 anys, l'endeutament arribava al 100%. En els últims 9 anys vam entrar en un 100% d'endeutament. Quan vam entrar hi havia un pressupost de 4,4 milions d'euros i 4'1 milions d'euros en deutes. Ara l'endeutament ronda els 900.000 euros. En 2019 hem tingut un superàvit de dos milions d'euros. Estem esperant que el govern central ens permeta gastar aquests diners, no només en mesures contra el coronavirus, sinó també en impulsar projectes que generen feina per a les empreses locals. Per exemple, crear espais verds per poder passejar amb seguretat.

-Com es presenta l'estiu? Obrirà la piscina municipals? Què tenen previst fer amb la setmana de Festes, la Setmana Cultural o el festival de teatre al carrer, que són dos dels puntals del seu calendari d'estiu?
-Respecte a la piscina, ja hi estem treballant perquè la gent puga comprar les entrades telemàticament i puga accedir-hi en dues franges -, de forma que evitem les aglomeracions de gent. Respecte a les festes, estem com tots, esperant a veure com evolucionen les coses. Afortunadament no teníem res contractat, així que tenim marge de maniobra per decidir-ho a última hora. Tenim esperança que al juliol i a l'agost les coses estiguen tranquil·les i puguem, per tant, organitzar algunes activitats.

-Durant els seus mandats han fet una aposta per tenir una agenda cultural atractiva. Amb les restriccions sanitàries, pensen mantenir algun tipus d'oferta?
-En primer lloc, cal dir que totes les subvencions a entitats, fagen o no activitats, continuaran. Durant el confinament hem fet dues actuacions musicals en línia d'Isa Monzó i Neus Ferri. Estem a l'espera de com evolucionen les coses perquè no s'ha d'oblidar que les actuacions a l'aire lliure amb un aforament de fins a 200 persones està permès.

-Quina nota posa a la Generalitat Valenciana respecte de la gestió d'aquesta pandèmia?
-Crec que la Generalitat ha actuat correctament. Hi ha hagut alguna errada de comunicació de la consellera, però en línies generals s'ha actuat correctament. No s'han alçat falses expectatives ni s'han enviat bombes de fum com s'ha fet des del govern central.

-Creu que les autonomies haurien de tenir més marge de maniobra per decidir la gestió de la desescalada?
-Sens dubte. I això serveix tant per a les autonomies com per als municipis. A hores d'ara els pobles estem nugats de peus i mans amb les restriccions del govern a disposar del nostre superàvit. Els ajuntaments hem estat a primera línia, donant la cara per totes les administracions, atenent preocupacions i consultes, moltes voltes sense disposar d'una informació suficientment completa. Pedro Sánchez va prometre fa dues setmanes que en els municipis de menys de 10.000 habitants es llevarien les franges horàries, però després el BOE especifica unes restriccions que provoquen que en la majoria de municipis això no se puga aplicar. Han generat confusió.

-Li ha mancat una òptica local a la gestió d'aquesta crisi?
-Sí, ha mancat una perspectiva local. Els ajuntaments hauríem de ser considerats interlocutors perquè també som estat. Hauríem de poder fer propostes, licitar obres per generar feina i sobretot hauríem de poder disposar del superàvit per evitar el col·lapse econòmic.

-Els pronòstics econòmics dels organismes internacionals no són bons. Quines són les seues perspectives en el mitjà termini?
-Crec que aquesta serà una crisi forta, pareguda a la de 2008, però confie que puguem eixir més de pressa. I espere que a la tardor, si hi ha algun rebrot, tinga poca incidència. Em preocupa també la qüestió de l'ensenyament i com ens ho farem. Les mesures que es proposen per ubicar xiquets i xiquetes en aules que no s'utilitzen habitualment són inaplicables, almenys en l'escola de Betxí. Serà un any complicat.

 

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.