Les tasques d’exhumació de la fossa comuna de Porreres (Mallorca), on hi ha encara les restes d’un nombre ignot d’assassinats durant la Guerra Civil, es reprendran aquest proper mes de juliol, si l’evolució de la malaltia del COVID-19 ho permet. Així es preveu almenys a l’acord que signaren la setmana passada el Govern balear i l’Ajuntament de Porreres.
La fossa. Després de dècades de peticions de familiars de víctimes de la repressió franquista, de múltiples dificultats burocràtiques i de canvis polítics, finalment el Govern balear inicià el 2016 les tasques d’exhumació de la fossa de Porreres, una de les més importants de les Illes. Però l’estiu de 2018 s’hagueren d’interrompre per l’enterrament d’una persona recentment morta en una tomba on s’hi preveia excavar. S’inicià aleshores una complexa negociació a diverses bandes fins que ha estat possible recuperar l’activitat. Les tasques d'exhumació, les quals formen part del pla de fosses del 2018, ja estan contractades i l'empresa adjudicatària –la Sociedad de Ciencias Aranzadi– podria iniciar les actuacions previstes a partir de juliol, quan es compliran dos anys justs des que una veïna va ser enterrada en un dels nínxols afectats i s’hagué d’aturar tot. La legislació sanitària imposa un termini de dos anys perquè es puguin traslladar les restes, temps que acaba el 5 de juliol del 2020. El dia exacte en que es reprendrà l’activitat dependrà de quan es tanquin els procediments administratius que estaven suspesos.
Val a dir que es creu que entre les restes dels assassinats que foren enterrats en aquesta fossa s’hi troben els d’Aurora Picornell (1912– 1937), una destacada activista comunista. Fou detinguda prop de la Casa del Poble de Palma el 19 de juliol de 1936 per dur-la a la presó dels Caputxins i més tard, el novembre a Can Sales, presó de dones. La nit de reis de 1937 fou treta amb tres dones més: Catalina Flaquer, Catalina Torreta i les seves dues filles: Antònia Pascual, de 28 anys i Maria Pascual de 23, i portada a la Creu de Porreres on foren assassinades junt amb una cinquena víctima: Belarmina González. Totes cinc eren cosidores, brodadores i residien a una barriada de pescadors fora del cas urbà de Palma, el Molinar de Llevant, per això se les coneixia com Les Roges del Molinar.
El secretari autonòmic de Memòria Democràtica del Govern balear, Jesús Jurado ,explicà després de la signatura del conveni amb l'Ajuntament de Porreres que «aquest conveni deixa clara la voluntat de coordinació que hi ha entre les dues institucions i ens permet garantir la màxima eficàcia per continuar amb les tasques d'exhumació d'una de les fosses més importants de Mallorca, com és la de Porreres».
Segons aquest conveni, el Govern, a través de la Direcció General de Memòria Democràtica de la Conselleria d'Administracions Públiques i Modernització es compromet a vetllar per la correcta execució dels contractes d'excavació, exhumació i identificació de restes. Les tasques inclouen l'enderrocament i reconstrucció d'un bloc de nínxols i capelles del cementeri de Porreres. Així mateix l’Executiu balear ha d'assumir les despeses dels treballs de demolició, recerca i exhumació de les restes, així com de la reconstrucció de les unitats d'enterrament que s'hagin hagut d'enderrocar per retornar-les a l'estat previ a la intervenció. D'acord amb el projecte arquitectònic, s'ha d'edificar de nou el bloc de nínxols i capelles conservant i protegint els efectes personals de cada sepultura. Per la seva banda, l'Ajuntament de Porreres ha de garantir la viabilitat de les tasques d'exhumació i de les obres, ha de vetllar perquè les intervencions ocasionin les menors molèsties als veïns, als quals assignarà, de manera temporal, una altra sepultura mentre durin els treballs de recuperació de les restes de la fossa i l'edificació dels nous nínxols i capelles. El Consistori també s'encarregarà de les despeses del trasllat de les restes i la neteja dels nínxols.