Alguns lluiten per arribar lluny en política. D’altres obtenen el poder de manera precipitada. Volodymyr Selenskyj pertany al segon grup de persones. Sense cap esforç visible, el comediant de la televisió va guanyar les eleccions presidencials d’Ucraïna la primavera passada amb una gran majoria. Semblava que el país l’havia estat esperant durant molt de temps. Els ucraïnesos no van donar importància al fet que el comediant no tinguera cap programa ni cap experiència: només el coneixien a través de la televisió. O més ben dit, van pensar que el coneixien. Durant anys, Selenskyj va interpretar el paper de president en una sèrie popular. I els ciutadans del país sabien bé a qui no volien: al llavors president Petro Poroshenko i als altres representants d’una classe política desacreditada.
Ha passat un any des que Selenskyj va assumir el càrrec i, en termes televisius, es podria dir que aquest període ha estat molt entretingut. Però la seua política ha estat exitosa?
Amb 42 anys, Selenksyj ha demostrat que no és la titella de cap oligarca, cosa que molts sospitaven. En un país en què l’administració, el parlament, els partits, els canals de televisió i els tribunals estan controlats per una elit integrada per unes poques persones, això ja és massa. Selenskyj era considerat el braç executor de Kolomojskyj, un empresari sense escrúpols propietari d’un banc que va haver de ser rescatat i nacionalitzat amb milers de milions de dòlars. Kolomojskyj va haver de marxar a l’estranger i hi ha una llei que n’impedeix el retorn. Kolomojskyj era pròxim a Selenksyj. Mai no van trencar relacions, però el país necessita l’ajuda del Fons Monetari Internacional, que exigeix garanties legals per actuar a Ucraïna, cosa que impedeix un tracte de favor del govern a l’empresari.
Selenskyj també ha estat capaç de desmentir una altra sospita: que el Kremlin aturaria el seu intent de posar fi a la guerra a Donbass, la conca compartida entre Ucraïna i Rússia, font de tants conflictes recents. La pau a l’est d’Ucraïna va ser una de les poques promeses concretes de la campanya electoral de l’ara president. Les concessions a Moscou són inevitables, perquè des de Rússia es controlen els separatistes en Donetsk i Lugansk. Però Selenskyj va actuar amb cura i sigil. Els mèrits que ha aconseguit Selenskyj fins ara no els ha aconseguit cap altre president. Si més no, amb tan poques concessions.
En general, a Selenskyj li ha anat millor del que pensava en política exterior. Tot just al començament del seu mandat semblava que seria arrossegat per la dinàmica de la política nord-americana: al president Donald Trump, i també als seus oponents, els hauria agradat utilitzar el president ucraïnès com a peça clau en els seus propòsits involucrant-se en aquest país de l’est d’Europa. Però Selenskyj, amb habilitat, va evitar entrar en aquest joc.
Però eliminar les pors és una cosa distinta a alimentar les esperances. Un any després d’haver assumit el seu càrrec, les polítiques de Selenskyj han entrat en crisi i l’afany de reformes estructurals ha disminuït. Selenskyj, contràriament al que s’esperava, ha aconseguit concentrar un gran poder en les seues mans: controla el Parlament a través del seu propi partit, Servidors del Poble; controla també el govern i compta amb un gran suport social.
El que li cal es paciència, definir una estratègia i comptar amb l’equip adequat. La perplexitat de Selenskyj es pot comprovar amb els les seues actuacions. A principis de març va destituir el Govern que havia estat liderant durant només mig any i els ministres, recentment nomenats, van haver de marxar. Enmig de la pandèmia del coronavirus, Selenskyj va fer canvis constants a la cúpula del Ministeri de Salut. D’una banda va contractar l’expresident georgià -i aventurer polític- Micheil Saakashvili per impulsar les reformes. D’altra banda va acomiadar reformistes contrastats i va fitxar persones inexpertes. Tothom pensava que els nous membres del govern procedirien de l’entorn de l’empresari Kolomoisky, però Selenskyj els va fitxar de l’òrbita d’un altre oligarca, Rinat Akhmetov, l’home més ric d’Ucraïna. El sistema no canvia: només canvien les cares.
Volodymyr Selenskyj és un desconegut amb ímpetu i carisma que va desactivar una oposició molt poderosa i que va aconseguir forjar una majoria ben sòlida. Però ara la lluita ja no està al Parlament, sinó al seu propi despatx, on la situació és del tot caòtica. Els seus pensaments i les seues idees no estan clares. Selenskyj depèn dels seus assessors més pròxims. I el pes d’un d’ells, l’ex advocat Andrij Jermak, ha crescut de manera aterradora.
Les polítiques a Ucraïna, al capdavall, són tan poc transparents com abans. Continuaran els ucraïnesos confiant en Selenskyj? L’experiència demostra que els ciutadans d’aquest país no són menys impacients que el president.