-Senyor Sinn, el Tribunal Constitucional alemany ha demanat al Banc Central Europeu que justifique, novament, les compres de deute públic. Els jutges van encertar amb aquesta decisió?
-Sí. El BCE està sotmès al control exclusiu del Tribunal de Justícia de la Unió Europea en la mesura que s’aplica la política monetària. En canvi, i atès que s’està aplicant una política de rescat financer amb compra de deute als estats, cosa que afecta la llei de Pressupost del Bundestag -parlament alemany-, el Tribunal Constitucional alemany es troba amb tanta responsabilitat com el TJUE. Ací no hi ha jerarquia entre tribunals. Era correcte i també admissible prendre mesures contra el TJUE per part del tribunal alemany.
-El BCE tornarà a resumir els arguments de les seues funcions i els farà arribar a Berlín. No sembla que vaja a canviar res, malgrat la sentència del Tribunal Constitucional alemany.
-En part té vostè raó. Però cal tindre en compte que davant la progressiva desconfiança del poder judicial alemany, tant el BCE com la Unió Europea hauran d’actuar de manera més moderada en el futur. Pense que les polítiques del BCE han deixat de ser proporcionals.
-Fins a quin punt?
-El Tractat de Maastricht (1992) estableix l’objectiu de l’estabilitat a nivell de preus. El BCE s’ha desviat d’aquest propòsit i ha reinventat l’estabilitat de preus amb una inflació màxima del 2%, tot argumentant que ha d’imprimir diner de manera quasi il·limitada per poder comprar els bons dels governs i estimular, així, la inflació. D’aquesta manera, el BCE està eludint la prohibició de monetitzar el deute públic, prohibició que va imposar el Tractat de Maastricht.
-La política alemanya sempre ha insistit en la independència del BCE. Ara, el Tribunal Constitucional Alemany exigeix que el Govern del país i que el Bundestag obliguen el Banc Central alemany a actuar d’una manera que no encaixa amb aquest criteri.
-El BCE és independent dins dels límits del seu mandat. Les fronteres no defineixen els límits. Per tant, no hi ha contradiccions.
-Els jutges de Karlsruhe estan ignorant una sentència del TJUE ja emesa i generaran, possiblement, una crisi constitucional a Europa enmig de la pandèmia del coronavirus.
-La coincidència és desafortunada, però la sentència era necessària. Europa necessita d’un sistema monetari sòlid. Si no el té, els episodis dramàtics que hem viscut podrien tornar a repetir-se a llarg termini. Després de la Primera Guerra Mundial, el finançament del Govern alemany amb la impressió de paper moneda va conduir a la hiperinflació. La petita burgesia es va radicalitzar. I tot això va aplanar el camí als nazis.
-Estem ben lluny de la hiperinflació. Els jutges han declarat que les compres de bons són legals sempre i quan el BCE no supere uns límits determinats. El nou programa de compra de coronabons podria xocar amb aquests requisits?
-Ja ho fa, de fet. Actualment, el BCE permet que els bancs centrals de cada Estat compren bons del Govern italià molt per damunt de la mitjana amb diner recentment imprès. Això contradiu, fins i tot, els límits que el mateix TJUE va assumir.
-No existeix el risc que l’efectivitat del BCE s’afeblesca i que països com ara Itàlia es queden sense l’ajuda suficient? Això donaria com a resultat una nova crisi de l’euro.
-Aquesta crisi ja està en marxa, tal com evidencia la fuga de capitals que s’està produint des del mes de març. En canvi, el perill augmenta si la pressió monetària sobre el finançament del Govern continua provocant reduccions de les taxes d’interès en els països més endeutats. No hi ha cap altra solució per als països més endeutats que pagar una prima de risc sobre la taxa d’interès. Només amb aquesta prima de risc deixaran d’endeutar-se excessivament. Fins i tot la presidenta del BCE, Christine Lagard, va dir que la tasca de reduir el diferencial de les taxes d’interès entre els estats membres de la zona euro no era una feina dels bancs centrals.
-Durant la crisi, alguns bancs centrals van ampliar novament els seus programes de compra de bons, cosa que va fer augmentar el deute dels governs d’aquests estats. Tem un augment en la taxa d’inflació?
-De moment no, perquè la gent tem la crisi i està preservant els seus diners. Però d’ací a uns anys, quan l’economia torne a funcionar, el BCE haurà de cobrar els diners novament venent el paper moneda que va comprar. Això podria conduir els països més endeutats a la bancarrota. No hi hauria marxa enrere.
-Quina seria la política monetària i fiscal més sensata per deixar enrere la crisi?
-En una situació d’emergència, finançar el deute té sentit per repartir la càrrega durant un temps. No és necessari comprar deute amb nou paper moneda, perquè hi ha estalvis. La gent està preparada per comprar bons del govern i no els ha de vendre als bancs centrals.
-Això es pot aplicar als bons alemanys. Altres països de la zona euro prompte tindrien greus problemes de finançament.
-Hem d’ajudar Itàlia ara, això s’ha de dir obertament i amb honestedat. Crec que la proposta de la cancellera Angela Merkel d’augmentar el pressupost de la Unió Europea per fer possible aquest propòsit és correcta. Però la UE no s’ha d’endeutar i el BCE no ha d’imprimir més diner. Si això no és suficient, fins i tot es podria considerar perdonar a Itàlia part del seu deute. Llavors, el reinici podria ser exitós.
-Com es podria evitar la fuga de capitals d’Europa i que l’euro entre en perill de manera irreversible?
-Per a Itàlia calen controls de capitals, tal com va passar a Grècia. Qui no vulga assumir aquest procediment, haurà de demanar als contribuents que aporten encara més diners per poder salvar els inversors d’arreu del món que s’han dedicat a especular. I això, evidentment, portaria els ciutadans a les barricades.