L’home que apareix a la pantalla de la videotrucada a través de Zoom –amb un quart d’hora de retard– recorda a Bud Spencer. Té el mateix deix barbut i ursí. És Marc Benioff, director executiu del gegant del software Salesforce, benefactor diligent i un dels líders tecnològics més poderosos de Silicon Valley. Es disculpa pel retard, “senzillament anem de bòlit, en aquesta nova realitat”. Diu que a vegades no sap ni què està fent, “és la meva primera pandèmia”.
Salesforce és una empresa gegant. Aquest proveïdor de programari per a empreses té 50.000 treballadors al món, és l’empresa amb més empleats de San Francisco –la seva ciutat natal– i en l’últim exercici va ingressar prop de 17.000 milions de dòlars de facturació. Segons Forbes, Benioff –amb un patrimoni de 7.400 milions de dòlars– és una de les 300 persones més riques del món. Fa escassament dos anys, juntament amb la seva esposa Lynne, va comprar per 190 milions de dòlars la revista nord-americana Time, el setmanari amb més tirada del món.
A Silicon Valley Benioff és conegut perquè sovint critica públicament els altres grans directius. “Facebook són les noves cigarretes de la nostra societat” és una frase seva. Benioff responsabilitza la xarxa social d’una “crisi de confiança mundial”. A Davos va instar l’elit econòmica mundial a donar suport, com fa ell, a una iniciativa per plantar un bilió d’arbres contra el canvi climàtic. El 2018 va tenir un enfrontament per Twitter amb el director executiu d’aquesta xarxa social, Jack Dorsey, i en algunes entrevistes l’ha criticat perquè no fa prou per solucionar el problema dels sense sostre a San Francisco: “Senzillament no vol destinar-hi diners”.
No sorprèn, doncs, que Benioff i Salesforce també vulguin assumir el lideratge moral en la crisi del coronavirus. Mentre més de trenta milions de persones als EUA han sol·licitat prestacions per desocupació i la gent fa cua davant de llocs de repartiment d’aliments, a la seva empresa Benioff ha introduït mesures de protecció dels treballadors que als EUA de l’acomiadament lliure gairebé semblen socialistes: va prometre que no hi hauria cap acomiadament durant noranta dies, o almenys “cap de significatiu”. I evidentment va animar per Twitter altres alts directius que el seguissin en aquest “90 days challenge”. Que se sàpiga, cap no hi va respondre.
Salesforce va organitzar l’obtenció de més de cinquanta milions de mascaretes i equipament de protecció i va repartir el material per hospitals dels EUA, l’Índia i Europa. L’empresa també va presentar una mena de paquet econòmic privat (“Salesforce Care Small Business Grants”) en què petites empreses poden sol·licitar ajuts de 10.000 dòlars per resistir més bé a la recessió.
Amb la seva ostensible bondat, Benioff s’ha convertit en una “figura controvertida entre els grans executius”, i també entre el cercle dels filantrops tecnològics superrics. Des de fa temps propugna l’eslògan que “les empreses són una plataforma per a les transformacions socials”. El seu convenciment fonamental és que en els negocis “anar bé” és el mateix que “fer el bé”; és a dir: qui fa el bé es guanya la confiança dels clients i, per tant, també obté uns bons beneficis. Per a ell no hi ha cap contradicció entre el compromís sense ànim de lucre i l’interès econòmic personal. Però és gaire creïble aquesta estratègia en temps del coronavirus? I Benioff és realment un director executiu millor, tal com ell es presenta?
Exteriorment Marc Benioff ja ofereix un aspecte especial en relació amb el grapat de líders destacats de l’economia digital nord-americana. Mentre Mark Zuckerberg (Facebook), Jack Dorsey (Twitter), Tim Cook (Apple), Jeff Bezos (Amazon) o Sundar Pichai (Google), amb la seva actitud ascètica i aerodinàmica, semblen sortits d’una impressora 3D, Benioff irradia una serenitat despreocupada. També podria dirigir una empresa de lloguer de camionetes.
Pel que fa a la seva actitud als mitjans, Benioff també s’escapa de la norma. Mentre Mark Zuckerberg va d’escàndol en escàndol, Elon Musk divaga per Twitter al caire de la bogeria i Jeff Bezos fa les delícies de la premsa sensacionalista amb el divorci més car del món, Benioff, que l’any passat la revista Wired va pintar com un apòstol amb aurèola, normalment és presentat en el paper de l’home bo de San Francisco, el gran capitalista amb consciència. El 2014 Forbes el va qualificar com un “gegant de la generositat”.
És cert que Benioff és increïblement ric i que fa uns donatius descomunals. Business Insider ha calculat que entre el 2017 i el 2018 el seu patrimoni net va augmentar de mitjana 2,5 milions de dòlars cada dia. Amb tots aquests milions, combat el problema dels sense sostre a la seva ciutat natal, construeix un hospital infantil amb el seu nom, dona diners per salvar oceans i escoles i defensa els drets LGBTQ. A Salesforce va introduir el model “1-1-1”, segons el qual l’empresa dona un 1% del seu capital propi, un 1% dels seus productes i un 1% de les hores de feina dels seus treballadors per a propòsits benèfics. Al New York Times una vegada Benioff va instar els seus “companys directius multimilionaris” a crear “un capitalisme més just i més sostenible que beneficiés realment a tothom”.
A l’entrevista per Zoom des de l’escriptori de casa seva, on el veiem sense pentinar i amb la camisa oberta, el fundador de Salesforce utilitza repetidament termes com empatia, harmonia i unitat. Fa uns quants dies l’empresa va presentar una plataforma que en certa manera sembla no lucrativa, però que està pensada d’una manera totalment comercial. A work.com Salesforce ofereix un seguit d’aplicacions noves que “tenen l’objectiu d’ajudar” empreses i òrgans públics “a reprendre la feina amb seguretat” quan se suavitzi el confinament pel coronavirus, és a dir, ara. Hi ha una mena de centre de comandament, una base de dades de la COVID-19, un planificador dels torns dels treballadors –perquè ja no poden estar tots alhora a l’oficina– i un programa de traçabilitat dels contactes, amb què es pot tenir una panoràmica de les dades de salut actuals dels treballadors. Salesforce, diu Benioff, “farà proves a tots els empleats a l’entrada per mirar-los la febre quan es reprengui l’activitat”; i com que això serà necessari en moltes empreses, Salesforce desenvolupa instruments digitals per a l’organització d’aquesta mena de dades.
Salesforce ha anunciat aquesta caixa d’eines com una mena d’oferta d’ajuda contra la crisi del coronavirus, però no és pas de franc, òbviament, aquests productes són el negoci de Salesforce. A l’empresa li agradaria convertir-se en el proveïdor digital bàsic del període postcoronavirus. Agents com Salesforce, que organitzen la digitalizació per a altres entitats, podrien sortir de la crisi com a guanyadors, com a beneficiaris de la pandèmia. Les accions de Salesforce es van desplomar breument a començament de març, però van tornar a repuntar. A començament de maig, l’empresa nord-americana d’anàlisi Zacks va titular així una informació sobre les accions de CRM: “Salesforce obté beneficis mentre els mercats s’enfonsen”.
A la pregunta de si els altres capitans de la tecnologia fan prou enmig de la tempesta del coronavirus, avui el cap de Salesforce hi respon d’una manera inusualment diplomàtica; aquest cop no accepta la invitació per dir mal dels seus homòlegs: “Jo sempre vull que es faci més. Ara tots els directors executius estan en el punt de mira i han de demostrar que són part de la solució i no part del problema”.
Però Benioff també és tant una cosa com l’altra. Ja fa temps que hi ha veus que en la vinculació als EUA entre empreses i Càritas hi veuen més un problema que una solució. Anand Giridharadas, per exemple, autor del llibre Winners Take All (‘Els guanyadors s’ho emporten tot’) i un dels crítics més destacats dels superrics nord-americans, àvids de fer donatius, ha constatat que “la filantropia no pot substituir una fiscalitat justa”. A Silicon Valley, on mai no han estat contraris a l’hàbil optimització fiscal, Benioff no està gens sol en la seva privada fal·lera benefactora; la parella Zuckerberg també destina sumes enormes de diners a accions benèfiques, i fan el mateix Jeff Bezos o Bill Gates. Així, s’encarreguen de tasques en àmbits com la investigació, la medicina o la lluita contra la pobresa que tradicionalment eren responsabilitat de l’Estat, però per a les quals als EUA sovint no hi ha prou diners.
El mateix Benioff sembla que és perfectament conscient de la problemàtica d’una comunitat dependent de la caritat. Ha insistit repetidament que “les persones amb molts ingressos, com jo mateix”, haurien de pagar més impostos.
De tota manera, sembla que aquest afany tributari no el trasllada a la seva empresa. L’Institute on Taxation and Economic Policy (ITEP), un laboratori d’idees de Washington, l’any passat va publicar en un informe segons el qual el 2018 Salesforce, amb uns beneficis bruts de més de 7.000 milions de dòlars, no va pagar ni un sol dòlar de l’impost federal sobre els guanys; igual com Amazon, Netflix o IBM. Un fet estrany per a una empresa a la qual li agrada presumir de les seves virtuts i que s’anuncia amb la proposta d’una economia de mercat més justa.
Els dogmes de Benioff hauran de superar la següent prova quan el fisc nord-americà s’arromangui i després del coronavirus insisteixi a apujar els impostos a les empreses tecnològiques. L’ingent paquet de rescat que ha posat a disposició de ciutadans i empreses el govern dels EUA podria conduir, segons l’opinió d’alguns experts, que Washington, per alleugerir les piles de deute, recordés al lucratiu sector tecnològic les seves obligacions amb més insistència i tanqués les escletxes d’evasió fiscal.
Creu, doncs, Benioff que la crisi del coronavirus portarà finalment l’augment dels impostos que ell fa tant de temps que exigeix, i que se li aplicarà no únicament a ell, sinó sobretot a la seva empresa? A aquesta pregunta encara no hi ha donat una resposta, diu que és “massa aviat per fer pronòstics”. Seguidament es disculpa perquè té la següent reunió i la cara que hi havia a la pantalla desapareix.
Traducció d'Arnau Figueras