La ciutat de Greiz s’anuncia com la “perla de Vogtland”, però ara li agradaria tenir una mica menys de protagonisme. El 29 de febrer, quan va celebrar-se una alegre trobada familiar, es considera el dia en què es va formar un dels brots de coronavirus en aquest districte turingi al sud de Gera. Dues setmanes després de la gresca, les autoritats sanitàries van registrar el primer infectat. El 22 de març es va lamentar la primera víctima mortal: una dona de 82 anys va morir a casa per una pneumònia. Dos dies més tard l’autòpsia va confirmar que tenia el virus. La malaltia mortal havia arribat en aquesta província de l’est d’Alemanya.
Al districte de Greiz ja han mort quaranta persones i se n’han infectat 568. En una panoràmica de la situació elaborada pel Ministeri de l’Interior hi apareixen fins a vuit residències de gent gran que es consideren “especialment afectades”. Dos hospitals i una empresa de productes de goma també han estat classificats com a punts complexos. Al maig el districte registrava fins a 88 nous infectats per cada 100.000 habitants cada setmana, la xifra més alta d’Alemanya en aquell moment.
Amb aquesta situació, Greiz és un cas per a l’alta política. La zona ha estat un dels punts calents d’Alemanya: com Coesfeld (Rin del Nord-Westfàlia), Steinburg (Schleswig-Holstein), Rosenheim i Traunstein (a Baviera) o Sonneberg (al sud de Turíngia). En districtes amb més de cinquanta nous infectats per cada 100.000 habitants en períodes de set dies, caldria activar un “mecanisme d’emergència” i, en conseqüència, tornar a limitar i contenir la vida pública. Això és el que havien acordat els presidents dels lands i la cancellera Angela Merkel (CDU).
Però a la pràctica els responsables dels districtes i a vegades alguns presidents regionals s’oposen a aquest procediment. No tant perquè no puguin resistir a la pressió de l’economia local, sinó perquè dubten que calgui seguir només el dictat de les xifres. Als punts calents sovint hi ha focus concrets de contagi: a Greiz són les residències d’ancians, a Sonneberg un centre de salut, a Rosenheim allotjaments per a asilats, a Steinburg habitatges comunitaris per a treballadors d’escorxadors. Per a aquests col·lectius, les autoritats han decretat quarantena o altres restriccions.
Quin sentit té, ateses les creixents protestes, tornar a tancar restaurants i perruqueries? La gent podria desplaçar-se uns quants quilòmetres a la rodalia i fer-se tallar els cabells allà. Així ho veuen a Greiz, una opinió que comparteix el president de Turíngia, Bodo Ramelow (Die Linke).
Així doncs, cada districte busca una sortida de la misèria de ser un punt calent per coronavirus. A la ciutat de Rosenheim, després del brot del virus, els estadants de dos residències per a sol·licitants d’asil no poden sortir del seu allotjament. Només als que poden demostrar que han passat un test negatiu diverses vegades o que tenen anticossos a la sang se’ls posen uns braçalets de colors al canell i poden tornar a sortir. “La solució ha tingut molt bona rebuda a les residències”, diu el responsable d’Economia de Rosenheim i portaveu de l’Ajuntament Thomas Bugl. I afegeix: “La vida pública s’ha normalitzat en bona mesura”.
Els últims dies les xifres de Rosenheim han oscil·lat entorn del límit màgic de cinquanta casos per 100.000 habitants per setmana. Sense els infectats dels allotjaments per a refugiats, la xifra és un terç més baixa. Bugl diu: “Per a nosaltres, que som a la primera línia del front, la qüestió decisiva és si podem trobar un punt calent de la xarxa i interrompre la cadena d’infeccions”. Això ja s’ha anat aconseguint.
De fet, l’estatus de punt calent d’un districte pot canviar ràpidament. Traunstein, a l’Alta Baviera, la setmana passada figurava en una llista de l’Institut Robert Koch al costat de Greiz, però ara el districte torna a tenir unes xifres clarament millors. En un cas de pandèmia, cal prendre decisions ràpides sobre el terreny, diu el responsable del districte de Traunstein, Siegfried Walch (CSU). “A vegades poden passar dies esperant que Berlín ens doni indicacions”.
Walch està convençut que les autoritats locals que ell encapçala intervenen amb efectivitat. “Podem aturar la transmissió dels contagis”. El polític de Traunstein advoca perquè es tinguin en compte altres índexs del coronavirus: el nombre de recuperats, el nombre de tests realitzats o la quota de places lliures a les clíniques. “Seria fatal que es decretés el confinament d’una regió, mentre d’altres poguessin tenir obert”, diu el polític. Però la seva institució ha pres mesures especials.
A diferència de la resta de Baviera, a Traunstein les residències de gent gran han estat tancades fins i tot pel dia de la mare. En dues residències per a sol·licitants d’asil, després d’aparèixer-hi brots de coronavirus les autoritats del districte van dur a terme tests i van separar els infectats dels que no ho estaven.
Els responsables de Traunstein ja tenen gairebé quatre mesos d’experiència amb el virus, ja que hi va haver els primers infectats a final de gener. Al març els esquiadors van fer enfilar les xifres. Les autoritats sanitàries van triplicar el personal per investigar els contactes, i per buscar cadenes de contagi fins i tot van cridar estudiants de Medicina i aspirants a funcionari. Només el telèfon d’atenció ciutadana té vint treballadors.
Situació controlada, diuen també al districte de Zollernalb, a Baden-Württemberg, on la setmana passada hi va haver gairebé cinquanta nous infectats. No tenen previstos nous tancaments, diu el responsable de districte, Günther-Martin Pauli (CDU). El seu districte apareix tan amunt a les estadístiques perquè ja fa temps que pateix afectacions: “Fem més tests que altres districtes, per això també en trobem força més casos”. Ni hi ha un focus de contagi especial ni la situació de l’abastiment és dramàtica al centre de salut local. Pauli demana “que s’actuï amb proporcionalitat”.
Però això què vol dir? La presidenta del grup parlamentari dels Verds al Bundestag, Katrin Göring-Eckardt, manifesta en un document comparatiu que a tot Alemanya hi ha una falta de normes unitàries i vinculants per al control de les evolucions”. Els Verds exigeixen que s’introdueixin cinc nivells d’alerta per coronavirus per poder classificar més bé els brots regionals.
“Hem de explicar a la gent amb transparència per què en alguns llocs es produeixen nombres d’infectats manifestament elevats; per exemple, perquè hi ha residències de gent gran”, diu també la política de la CDU Gudrun Heute-Bluhm, gerent del govern de Baden-Württemberg. “Les xifres pelades sempre necessiten una explicació, només d’aquesta manera podem sensibilitzar la gent”.
A Turíngia, que amb Greiz i Sonneberg té dos punts calents, proven una via intermèdia. Allà volen introduir uns plans de protecció regionals perquè incideixin on el problema és més gros: en clíniques i residències de gent gran.
El govern del land s’esforça per trobar una via comuna amb els districtes, però alhora també ensenya les urpes: es reserva el dret d’intervenir, diuen des del Ministeri d’Afers Socials. Dijous el ministeri decretarà unes restriccions una mica més estrictes per als restaurants.
A Greiz ara s’estan fent tests als prop de 800 treballadors i usuaris de residències de gent gran, i també als d’una clínica. Hi col·labora l’exèrcit alemany. A Sonneberg hi ha previst fer tests massius a 600 persones. Possiblement, doncs, les xifres pujaran força pel fet que ara es fan més proves. I els punts calents es convertiran en megapunts calents.
Traducció d’Arnau Figueras