El rei de Jordània, Abdullah II, té 58 anys i s’enfronta a dos crisis al mateix temps. Tal com passa a la resta del món, el seu país encara les conseqüències de la pandèmia de la COVID-19. Al mateix temps, Abdullah ha d’explorar una solució per al conflicte entre Israel i Palestina, tal com ja va suggerir el president dels Estats Units, Donald Trump.
A partir del juliol, Israel voldrà implementar el pla de Trump per a l’Orient Mitjà, que inclou, entre altres coses, l’annexió dels assentaments a Cisjordània. Abdullah II adverteix que si Israel realment es mou per modificar les fronteres, desencadenaria un conflicte de grans dimensions amb Jordània.
-Majestat, com governa un rei en un període de confinament?
-Estic complint amb les nostres normes de distanciament social, però viatge de nord a sud per visitar les forces de seguretat. Mire d’enfortir la moral de la gent. No hem tingut noves infeccions durant nou dies des seguits de la setmana passada. Hem controlat el virus amb rapidesa.
-Què ha fet vostè millor que altres governants?
-Ningú de nosaltres, els líders, obtindrem cap recompensa per la gestió de la crisi, però el Govern va tancar el país molt prompte. Tots els que van entrar a Jordània van ser conduïts immediatament des de l’aeroport als hotels on havien de passar el període de quarantena. Ara estem en condicions d’ajudar a altres països.
-Quines conseqüències té el virus per a la política mundial?
-Porta noves incerteses. La salut i la seguretat alimentària s’estan convertint en elements a tindre molt en compte. Europa té terres agrícoles fèrtils i, com cal esperar, estan acumulant subministraments alimentaris. Nosaltres també hem començat a invertir molt en l’emmagatzemat de blat i en tenim suficient per al pròxim any i mig. Estem còmodes en aquest sentit. Però, què ocorrerà després? En molts llocs, el perill que les persones moren de fam és major que el mateix virus.
-Hi ha dos milions de refugiats a Jordània. Molts ciutadans ja eren pobres abans de la crisi. Tem que hi haja avalots i protestes socials?
-Tots patim la mateixa pressió econòmica. A Jordània, els refugiats reben els mateixos serveis d’educació i salut que la resta de ciutadans. Això és, per descomptat, un desafiament. Els camperols són els més afectats. Com s’asseguren els ingressos d’aquestes persones si, al mateix temps, han de mantenir tancades les seues empreses? L’exèrcit i la policia entreguen aliments i medicines pels barris residencials. Però tindrem recessió durant dos anys. Llavors, la rapidesa amb la qual retrocedirem aquest 2020 i el 2021 dependrà de la intel·ligència amb què actuem i amb què recuperarem l’economia.
-Quina és l’eixida de la crisi?
-Tots hauríem de començar a mirar-nos amb ulls diferents. Als Estats Units existeixen pactes comercials entre la costa oest i la de l’est que asseguren que aquests estats s’abastiran mútuament. Alguna cosa com aquesta serà també necessària de fer a nivell global.
-Realment, Jordània està envoltada d’estats que es guarden hostilitat mútuament. En unes poques setmanes, el parlament d’Israel discutirà el pla de pau a l’Orient Mitjà proposat pel president dels Estats Units, Donald Trump, que inclou l’annexió de Cisjordània per part d’Israel. Què significaria per a Jordània el fet que s’implementara aquest pla?
-És ara, enmig de la pandèmia, realment el moment per discutir si volem una solució d’un o dos estats per a Israel i Palestina? No hauríem d’estar discutint com podríem lluitar conjuntament contra la pandèmia? La solució de dos estats és l’única manera amb què podrem avançar.
-Polítics com ara el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, volen aprofitar l’oportunitat que els ha donat Trump i annexionar-se parts importants dels territoris palestins.
-Els líders que defensen una solució d’un sol estat no entenen què significaria això. Què passaria si l’Autoritat Nacional Palestina es desfà? Hi hauria caos i extremisme en la regió. Si Israel s’annexiona Cisjordània al juliol, això portarà a un conflicte de grans dimensions amb Jordània.
-Suspendria el seu tractat de pau amb Israel?
-No vull fer amenaces ni crear una atmosfera de tensió, però estem considerant totes les opcions. Estem d’acord amb molts països d’Europa i amb la comunitat internacional amb el fet que la llei dels més forts no s’hauria d’aplicar a l’Orient Mitjà.
-Per als governants del Golf, la lluita contra l’Iran ara sembla més important que el conflicte entre Israel i Palestina. Se sent vostè traït?
-Jordània s’ha enfrontat a temps difícils amb anterioritat. Però m’haurà de permetre ser just amb el meu amic Mohammed bin Zayed, el príncep hereu d’Abu Dhabi, i amb d’altres: en les reunions de la Lliga Àrab, la proposta d’una solució amb un únic estat és rebutjada encara amb més vehemència. Quan el pla de resoldre el conflicte amb un únic estat es va plantejar ara fa sis o set mesos, sa Majestat el rei d’Aràbia Saudita va dir que no, que estem amb l’Estat palestí.
-Alemanya és el segon màxim defensor del seu país després dels Estats Units. Què espera de Berlín?
-Conec la cancellera Merkel des de fa molt de temps. La relació entre Jordània i Alemanya està en el seu millor moment. Tenim una excel·lent relació de treball, fins i tot en termes militars i de seguretat. Alemanya comprèn quina és la decisió correcta sobre la qüestió entre Israel i Palestina. Serem aliats i amics, crec, en aquesta qüestió de cara al futur.