Una mansió crema a l'inici de Little Fires Everywhere. La família que hi viu és al carrer, recuperant-se de l'impacte de veure casa seva carbonitzada. Reese Witherspoon interpreta la mare, que és l'estereotip de dona de classe alta de suburbi nord-americà. Qui ha cremat la casa? Amb aquest misteri al capdavant, i amb Reese Witherspoon interpretant un personatge molt similar al de Big Little Lies, és evident que aquesta minisèrie estrenada a Amazon vol cridar l'atenció del mateix públic que la sèrie d'HBO. Totes dues també tenen en comú estar basades en una novel·la, en aquest cas de Celeste Ng. Ara, no espereu trobar aquí un al·legat a favor de la sororitat, que va ser una de les claus de l'èxit de Big Little Lies; espereu trobar dones enfrontant-se entre elles. I és que la narració fa un salt enrere en el temps per ensenyar com arriba a la població la Mia, una dona interpretada per Kerry Washington, i com el seu camí es creua amb Elena, el personatge de Witherspoon. Són dues dones molt diferents i el xoc es fa evident des del principi: la primera és una artista que té una vida nòmada, dormint al cotxe si cal, amb la seva filla, la segona té una vida modèlica, amb una família de postal.
Little Fires Everywhere
Creadora: Liz Tigelaar (basant-se en la novel·la de Celeste Ng)
Repartiment: Reese Witherspoon, Kerry Washington
Minisèrie: 8 episodis
Plataforma: Amazon Prime Video
Hi ha un menyspreu mutu des del principi, expressat de forma diferent. Mia li parla amb una condescendència que frega la mala educació i amb un to de veu on hi ha retrets als seus privilegis; Elena és molt amable, intentant tapar qualsevol dubte sobre la seva bondat, i intenta ajudar-la d'una manera en què és evident que vol creure i fer creure que la seva vida és l'adequada i la de l'altra no. A mesura que avança, Little Fires Everywhere s'endinsa en els motius de les actituds de tots dos personatges, que es van descobrint a través de flashbacks. Al mateix temps va tensant la relació entre els dos personatges. De vegades s'enfronten directament però de vegades es fan servir altres personatges, com els fills respectius o les amigues respectives, per enfrontar-les. A través d’aquest duel culebronesc, la sèrie exposa debats al voltant de temes com la maternitat, les diferències de classe o el racisme. El problema és que, sovint, diu a l'espectador què ha de pensar, posicionant-se de manera òbvia. Això va unit amb una tendència a donar mastegat a l'espectador tot el que hi passa, fent verbalitzar als personatges coses que ja s'han entès amb l'acció. L'altre problema és que sovint acaba barrejant els tres temes, com si anessin obligatòriament lligats. En unir-los i presentar dos bàndols, un de bo i l'altre de dolent, simplifica els debats que ha engegat.
Witherspoon i Washington també estan exagerades, fregant la sobreactuació (de fet, les seves versions joves ofereixen interpretacions més mesurades i naturals) però malgrat tot, la minisèrie aconsegueix ser entretinguda, particularment en l'últim tram, que és quan es destapen més secrets. El final, però, resulta encara més problemàtic. A la novel·la, la solució al misteri de l'incendi és conseqüent però previsible. A la sèrie opten per canviar-ho perquè no sigui previsible, però la tria que fan és molt inversemblant, tant com per deixar un molt mal gust de boca després d'un visionat que havia estat prou addictiu. No ajuda la metàfora visual amb què tanquen la història, i on la sèrie, de nou, simplifica i subratlla el seu missatge d'una manera que fa gairebé vergonya en una sèrie dirigida a un públic adult, llançant definitivament per la finestra la suposada pretensió de generar un debat moral entre les protagonistes per fer un discurs maniqueista.