La crisi econòmica derivada dels efectes catastròfics provocats per la pandèmia de la COVID-19 no es podrà superar si no es posa en valor d’una vegada el Règim Especial Balear (REB). O així almenys sembla que ho pensa Més per Mallorca, que aquesta setmana ha iniciat una ofensiva parlamentària per pressionar el PSIB perquè, a la vegada, pressioni el Govern espanyol en aquest sentit. Els sobiranistes mallorquins reclamen que el REB sigui un instrument essencial per a la recuperació, després de quinze mesos de ser aprovat.
El REB. El 22 de febrer de 2019 el Consell de Ministres aprovava a través d’un Decret llei el Règim Especial per a l’arxipèlag. Un instrument que havia de compensar, a través d’inversions extraordinàries de l'Estat -és a dir, al marge de sistema de finançament regular -, els costos negatius de la insularitat. Es tractava, al mateix temps, d’una bandera política essencial per al projecte polític que lidera Francina Armengol. Durant quatre anys, d’ençà les eleccions autonòmiques de 2015, el reclamava davant el Govern espanyol, tant quan n’era el president Mariano Rajoy com – a partir de la moció de censura del 2 de juny de 2018 – des de que ho és Pedro Sánchez. A tal efecte Armengol aconseguí un insòlit consens entre les forces polítiques, econòmiques – sindicats i patronals – i socials, del qual participaren amb entusiasme els mitjans de comunicació locals. Escasses veus, molt escasses, alertaren sobre el fet que el que s’estava reivindicant no seria mai acceptat per Madrid en la part de règim fiscal especial i en quant a les inversions sempre quedarien a expenses de la voluntat del Govern central. Cosa que el Govern sempre negà amb vehemència que pogués passar així.
Després de molts de mesos de negociacions, topades amb la ministre d’Hisenda, María José Montoro, oïdes sordes de Sánchez i de la cúpula del PSOE, finalment la proximitat electoral aconsellà decretar – i no aprovar per llei, tal i com inicialment es volia des de Palma – el Règim Especial en el Consell de Ministres del 22 de febrer de l’any passat. La part de règim fiscal especial no s'aprovava, però.
Aquell dia, la portaveu del govern espanyol, Isabel Celáa, explicà en la roda de premsa posterior que «el factor d'insularitat» seria l'instrument financer que garantiria en el futur que les Balears rebessin cada any inversions estatals que situarien la comunitat en la mitjana del conjunt del país. La portaveu assegurà que aquesta regulació reconeixia el fet insular com una circumstància que des d'aleshores es tindria sempre present per a garantir«l’adequat equilibri econòmic entre les diferents parts del territori».
El Decret llei incloïa en el REB el 75% de descompte per al transport aeri i marítim, així com les inversions per al segon cable de connexió entre Mallorca i la Península, i també entre Mallorca i Menorca. Ara bé, aquestes dues línies d'inversions del Govern estatal ja estaven aprovades -i en marxa - amb anterioritat. No es tractava, doncs, de res de nou, per aquest costat.
El que sí suposava tota una novetat era que preveia l’existència d’una partida pressupostària específica que col·locaria les Balears a la mitjana estatal d'inversions; un fons d'insularitat -per a inversions extraordinàries - de gestió bilateral; que creava una comissió mixta amb representants illencs i de Madrid que es reuniria dues vegades a l'any per decidir les inversions més adients i vigilar-ne l'execució; així mateix s'anunciava que implicaria rebaixes de l'impost de societats i de l'IRPF per a empreses i autònoms, incentius per a la inversió de beneficis fiscals, un règim especial per a empreses i autònoms industrials, agraris, ramaders i pesquers...
Quasi quinze mesos després de l'aprovació, res s'ha concretat.
Més per Mallorca. Davant de l'evidència, Més per Mallorca -que va fer una gran pressió perquè s'aprovés en el seu moment el mencionat règim – exigeix ara que el REB es posi en valor d'una vegada en la seva totalitat per fer front a l'impacte econòmic negatiu de la crisi del coronavirus a les Illes. El portaveu parlamentari de la formació, Miquel Ensenyat, explicava en roda de premsa telemàtica aquest setmana que les Balears pateixen aquesta crisi del coronavirus en «una situació de desavantatge» econòmic, per mor del quasi monocultiu turístic. Cosa que per ser compensada requereix de les inversions especials de l'Estat previstes en el REB. Perquè les Illes, al seu parer, no poden destinar recursos que són dels serveis públics,«intocables», a la dita recuperació i que per tant no té prou múscul financer per fer front a la crisi: «les Balears tenen una capacitat de reacció inferior a la resta de comunitats», asseverà. En la mateixa línia, la diputada del mateix grup Joana Aina Campomar subratllava que, després de dos mesos d'estat d'alarma, és el moment de «prendre seriosament el REB» i «desplegar-lo» amb tota la seva potencialitat.
Així mateix, MÉS per Mallorca exigeix que l'Estat s'esforci perquè la Unió Europea compensi les limitacions de les illes. El coordinador de la formació, Antoni Noguera, reafirmà la voluntat del partit de lluitar perquè es posi en valor de forma immediata i plena el REB com a única forma plausible de rectificar el tradicional «mal tracte que les Balears han rebut per part de Govern espanyol».