La Generalitat de Catalunya i el Govern balear col·laboren per trobar els familiars dels milicians republicans que intentaren alliberar -i fracassaren– Mallorca del jou feixista l'agost de 1936, just després de l’aixecament en contra de la Segona República. Amb l’objectiu ulterior de poder identificar les restes dels milicians morts -catalans en la seva majoria, tot i que també hi hagué voluntaris francesos i argentins - i lliurar-los als seus familiars.
L’expedició de Bayo. L’aixecament feixista del 18 de juliol de 1936 triomfà a Eivissa, Formentera i Mallorca. Menorca, però, quedà sota el control militar i polític de la legalitat. Seguia essent republicana. Des del primer moment l’illa serví de base per atacar amb avions posicions feixistes a Mallorca. Els republicans somiaven a utilitzar Menorca com a gran trampolí des del qual atacar la més gran de les Balears i, després, les altres illes i, així, reconquerir l’arxipèlag. Feren una mena de prova ocupant la petita i despoblada illa de Cabrera, just davant i molt a prop de la punta més al sud de Mallorca, tot i que la conquesta durà escassos dies.
En aquest context, les autoritats republicanes catalanes organitzaren una expedició a Menorca des d’on hauria d’alliberar Mallorca. El Comitè Central de Milícies Antifeixistes de Catalunya i el Govern de la Generalitat catalana donaren el suport necessari al pla. No passà el mateix, però, amb el Govern espanyol que si no bé no s’hi oposà no hi volgué participar.
La idea dels republicans catalans era preparar una força expedicionària força potent a Menorca per assaltar Mallorca, esperant alhora que una altra des de València es fes amb el control d’Eivissa i Formentera. Així, després seria més fàcil intentar l’assalt, al mateix temps, des d’una banda i una altra contra les posicions feixistes de l’illa més gran. El 2 d’agost arriba a Menorca el capità Alberto Bayo, al front del primer grup de milicians i amb recursos bèl·lics que s’incrementaren els següents dies sense aturall. L’endemà una columna que havia partit des de València, sota el comandament del capità de la Guàrdia Civil Manuel Uribarri, ocupà Formentera. El 7 d’agost Bayo convergí al front d’una expedició menor per mar amb Uribarri sobre Eivissai l’ocuparen. Durant les cinc següents setmanes els republicans tingueren, així,el domini de les dues Pitiüses.
Tot d’una Bayo tornà a Menorca a dirigir novament els preparatius per al gran salt: atacar Mallorca, que era el gran objectiu. Le¡es relacions entre els dos comandants militars republicans foren molt dolentes, fins el punt que finalment Uribarri se’n tornà cap a València. També foren nefastes les relacions entre Bayo i el cap d’un destacament anarquista que ocupà Cabrera i que volia atacar Mallorca pel seu compte. Tot i així Bayo decidí seguir endavant, es posà el capdavant dels aproximadament 4.000 milicians que s’havien reunit a Menorca i tota la força expedicionària desembarcà el 16 d’agost a dos punts de litoral mallorquí: la Punta de n’Amer (Sant Llorenç des Cardassar) i Porto Cristo (Manacor).
Entre l’arribada de voluntaris feixistes - comandats pel tristament cèlebre Comte Rossi, Arconovaldo Bonaccorsi - per ajudar als defensors franquistes de Mallorca, la manca d’implicació del Govern central espanyol -excepte pel suport naval imprescindible que envià per traslladar la tropa de Menorca a Mallorca– i la manca d’unitat entre els caps republicans el resultat fou que l’expedició va ser un complet fracàs, amb la conseqüència de la derrota de Bayo i els seus milicians. De fet va ser un desastre militar. Fins el punt que el Govern espanyol republicà ordenà la retirada i davant les queixes amenaçà amb fer tornar els vaixells que hi havia desplaçat sense els expedicionaris. Entre el 5 i el 12 de setembre es reembarcaren les tropes. Totes, excepte els soldats morts -entre 200 i 300 - i 45 milicians – 5 dels quals dones -que les tropes franquistes feren presoners i no dubtaren en afusellar poc després a Manacor.
La memòria dels milicians. Aquells morts quedaren a l’oblit oficial durant dècades. Els seus familiars a Catalunya, o onsevulla, en la majoria dels casos ni sabien que el seu avui o besavi va morir a Mallorca per la República i lluitant contra el feixisme. Un injust oblit que s’està a punt de rectificar.
El passat mes de febrer, la Secretaria Autonòmica de Memòria Democràtica i Bon Govern, inscrita a la Conselleria d’Administracions Públiques i Modernització del Govern balear, i la Direcció General de Memòria Democràtica de la Generalitat de Catalunya acordaren posar en marxa un grup de feina amb personal tècnic dels dos executius per a compartir informació i avançar en la divulgació i tasques de recuperació de la memòria democràtica en tots dos territoris. Un dels projectes és, justament, recuperar la memòria de les víctimes mortals d’aquell fracassat desembarcament.
La Direcció General de Memòria Democràtica de la Generalitat ha iniciat la recerca de familiars vius de víctimes del desembarcament de Bayo a Mallorca. A partir d’ara, Memòria Democràtica es posarà en contacte amb els municipis de procedència de les víctimes que han pogut ser documentades i faran arribar a ajuntaments i entitats locals els noms d’aquestes víctimes, les adreces on vivien i, en cas de disposar-ne, dades de familiars. L’objectiu és trobar parents que donin mostres d’ADN per a incorporar-les al Programa d’identificació genètica, que és el sistema que permet la identificació de les restes de les fosses a partir del creuament de dades genètiques. En aquest cas, les mostres s’utilitzarien per a contrastatar-les amb les restes que es vagin trobant a les fosses on foren soterrats els morts del desembarcament de Bayo a Mallorca. Els familiars que s’hi avinguin s’hauran d’inscriure al Cens de persones desaparegudes de la Generalitat de Catalunya.
Fins ara s’han pogut documentar – gràcies a les recerques dels historiadors Jordi Oliva i Gonzalo Berger- els noms, llinatges i dades biogràfiques de 192 víctimes catalanes mortes o desaparegudes durant els combats entre els expedicionaris i els defensors franquistes i feixistes.
«Ampliar el nombre de familiars que reclamen la recuperació de víctimes d’aquest desembarcament és fonamental per a plantejar futures actuacions en les fosses del Llevant de Mallorca (on es creu que foren enterrats els morts republicans). Per això és tan important el projecte de recollida d’ADN engegat per Memòria Democràtica de la Generalitat», explicà el secretari autonòmic de Memòria Democràtica del Govern balear,Jesús Jurado.
Segons els historiadors que han treballat l'episodi històric del desembarcament de Bayo, hi ha almenys quatre fosses comunes -situades a Portocristo (Manacor) i a Sa Coma (Sant Llorenç)- que contenen cossos de soldats morts al camp de batalla i per la repressió, en bona part milicians catalans que participaren en l’expedició del capità Bayo.