A Isabel de Santiago no li agrada parlar. El bisbe, el pediatra, el guia turístic, el director de l’orfenat, l’activista pels drets de la dona... Ningú d’ells no té bones paraules per a Isabel. Tampoc les mares, els pares ni els adolescents. Qui escolta el seu nom fa un gest incòmode i mira al seu voltat per comprovar si algú li està escoltant. O, senzillament, escup al terra.
El nom d’Isabel de Santiago és vist com una amenaça. Representa un problema que la gent prefereix no tractar a l’illa de São Tomé i Príncipe. És una qüestió que alguns científics i experts en la salut de Lisboa ja van posar sobre la taula fa un temps: l’illa té un seriós problema amb l’alcohol que afecta, fins i tot, els menors. “A São Tomé i Príncipe, els xiquets beuen més alcohol que ningú”, diu Isabel de Santiago. No tenen accés a la llet, diu, i fins i tot en alguns casos no poden ni consumir aigua.
Per a moltes persones que viuen a São Tomé i Príncipe, l’alcohol és una medicina diària. Alguns beuen perquè no es poden pagar els medicaments que necessiten. D’altres perquè tenen fam. I d’altres perquè, senzillament, s’ha fet alcohòlics. L’alcoholisme és un problema que ha nascut de la ignorància, però també de la pobresa. Xiquets i adolescents no n’estan exclosos. I en comptes de trobar les maneres d’ajudar als qui pateixen aquest problema, el que ha sorgit al país és un conflicte.
El moment present no ajuda. L’illa ha aconseguit consolidar-se com un dels millors destins turístics del món. És un dels últims paradisos encara desconeguts. La companyia de viatges Lonely Planet va incloure aquest país de mil quilòmetres quadrats com un dels 10 millors llocs per visitar el 2019.
Tortugues, aus tropicals, platges...
Les dues illes estan separades a 35 minuts en avió. A Príncipe es va rodar un popular anunci de rom allà pels anys noranta a la famosa Banana Beach. Les illes es troben a centenars de quilòmetres de distància del Golf de Guinea, ubicat a la costa oest africana.
És un indret preciós. Per l’oceà es poden veure nadar tortugues marines i balenes, segons l’època de l’any. Quasi no hi ha tràfic, hi ha cocos en abundància, aus tropicals, platges i aigües marines transparents. A la selva tropical es poden trobar cascades que només es troben en el millor paisatge possible.
Però, i ara? Els vols xàrter a São Tomé i Príncipe han estat suspesos i els creuers ja no són benvinguts als ports del país. El coronavirus ha aturat el turisme i ha eliminat el principal motor de l’economia de les illes. A finals d’abril hi havia 11 casos confirmats de COVID-19. I a més de tot això, aquest paradís tropical sembla enfrontar-se a un problema amb l’alcohol.
Segons un estudi publicat a principis d’abril en la revista científica Acta Médica Portuguesa, basat en una investigació realitzada per Isabel de Santiago, entre setembre de 2013 i maig de 2014, el 52% dels homes i el 48% de les dones que tenen entre 12 i 30 anys i que van participar en l’estudi, beuen amb regularitat. A més, l’alcohol que ingereixen sol estar contaminat pels dels aparells en què es fabrica metalls pesats, cosa que, segons la científica, suposa riscs seriosos per a la salut. Especialment per als més menuts, perquè pot implicar defectes de naixement o morts prematures.
“Lluitaré”
L’equip d’investigació va publicar aquests estudis al mes de gener, tot just abans que la COVID-19 es convertira en un problema seriós, i van ser rebuts al país com una amenaça greu per a la seua imatge.
El Govern va reaccionar immediatament acusant de Santiago de mirar de destruir la reputació del país. Va amenaçar a presentar una demanda judicial en contra d’ella. I a més a més, li van exigir una disculpa pública a tots els ciutadans de les illes. Especialment als xiquets. Ella s’hi va negar.
Els periòdics i els canals de televisió de Portugal, país que va retenir São Tomé i Príncipe sota domini colonial, van informar sobre aquestes estadístiques i van discutir-ne l’estudi. Entre altres coses, es concloïa que hi ha més disponibilitat d’alcohol que de llet a les illes. Tot això va incentivar, encara més, l’odi contra Isabel de Santiago.
“No tinc por”, diu la científica per telèfon. De Santiago va nàixer a São Tomé l’any 1971. Diu haver rebut amenaces de mort per les seues investigacions. “Lluitaré. La vida de moltes persones dependrà del que es faça per afrontar aquest problema d’alcohol que amenaça la vida a les illes i que afecta tothom. No només als xiquets: tothom ha d’estar protegit”.
“És com una guerra”
A la capital, també anomenada São Tomé, corrues de xiquets vestits amb uniformes blaus i verds ixen al carrer quan acaba la jornada escolar. Bromegen, canten, somriuen. Alguns d’ells llancen les seues motxilles, es lleven la roba i salten a l’oceà per nadar. A aquestes hores no es veu cap borratxo pel carrer.
“L’abús de l’alcohol és diferent”, diu de Santiago. “Moltes mares, per exemple, beuen durant l’embaràs i és així com naixen xiquets amb síndrome d’abstinència. Altres donen als seus fills de sis anys begudes alcohòliques d’elevada graduació per tractar malalties de l’estómac. L’alcohol és part de les seues vides des de ben petits”. Segons la científica, les begudes alcohòliques d’alta graduació són omnipresents.
El retor Manuel dos Santos és molt conscient del problema. Tot i així, insisteix que “no hi ha xiquets als carrers amb cerveses a la mà”. Dos Santos, de 60 anys, és el responsable de diverses esglésies de la capital del país des de fa 13 anys. Vora el 80% de la població és catòlica. El bisbe està estretament lligat amb les distintes parròquies. I també dona suport a de Santiago en el seu treball. “Li he aconsellat que evite venir per ací durant un temps”, diu. “És com la guerra”.
Manuel dos Santos viu al centre de la ciutat. És dels pocs que encara té la valentia de parlar públicament sobre el consum d’alcohol a São Tomé. “Ho faig perquè existeix, realment, un problema”, diu, i afegeix que durant molt de temps ha advertit dels efectes nocius de l’alcohol en els seus sermons. Dos Santos diu que visita moltes persones a les seues llars, i que els alerta que el consum excessiu d’alcohol és perjudicial. Però ell pensa que l’estudi de la científica hauria d’haver exclòs els xiquets. “Com ens fa veure això?”, es pregunta.
A diferència del retor, la majoria dels residents a la ciutat prefereixen negar completament l’existència d’aquest problema. I les seues preocupacions sobre la imatge del país podrien amagar tot un risc per a la salut pública que fins ara ha estat àmpliament ignorat.
Un gran factor de risc
De fet, hi ha massa pocs estudis sobre el consum d’alcohol a l’Àfrica. El continent té massa problemes de difícil solució -malalties com ara la sida, la tuberculosi, la malària, la fam o els innombrables conflictes armats- com per ocupar-se dels problemes derivats per l’abús de l’alcohol.
Cada any, vora 3,3 milions de persones moren arreu del món degut al consum excessiu d’alcohol. Moltes més persones perden la vida per conseqüències indirectes. A Sud-àfrica, per exemple, el 60% dels accidents de cotxe tenen l’origen en l’alcohol, que és la novena causa de risc de mort arreu del món. A l’Àfrica és el cinquè element de la llista.
L’Organització Mundial de la Salut (OMS) creu que la costa oest africana “s’enfronta a una càrrega creixent de consum nociu d’alcohol i als seus efectes desastrosos”. L’OMS escriu que “no hi ha cap altre producte de consum tan àmpliament disponible com l’alcohol que represente tanta mort prematura i tanta discapacitat”. L’alcohol només empitjora encara més els problemes de l’Àfrica, segons l’OMS.
El consum de vi a Àfrica ha augmentat, només en els últims cinc anys, a un ritme cinc vegades més gran que la mitjana mundial. Això es deu en part al fet que la indústria de l’alcohol ha descobert el continent com un nou mercat per explotar. Mentre més milloren les economies en alguns països, més persones es podran permetre el luxe de comprar cervesa, vi i altres begudes alcohòliques amb regularitat.
Però almenys una tercera part de l’alcohol consumit a l’Àfrica no es pot documentar a les estadístiques d’importació i venda. Moltes persones no tenen suficients diners com per comprar un pot de cervesa al supermercat. Les mescles casolanes, en canvi, són molt més barates i estan ben a l’abast de la població.
Vi de palma i cacharamba
Per als visitants, el problema de l’alcohol a São Tomé i Príncipe no es percep a primera vista. De fet, no hi ha xiquets passejant amb cerveses a la mà. Però si es fa una observació més minuciosa, es pot trobar l’alcohol disponible en quasi tots els racons. Begudes que fins i no tindrien llicència per ser venudes a Europa.
En aquests dies calorosos, el vi de palma és una beguda popular. Es tracta d’un suc d’alcohol fet amb distintes varietats de palma. No és tan fort com la cacharamba, un licor fort fet a còpia de canyamel que no s’ha de consumir al sol i que és bastant comú en cada racó del carrer.
Les àvies, amb els seus nets penjats a l’esquena, venen begudes en recipients de plàstic mentre caminen per les carreteres. Un got costa uns pocs cèntims. Als grans mercats del centre de la ciutat s’ofereix cacharamba amb peix fresc, plàtans i avocats, i les venedores sostenen la beguda en ampolles velles de plàstic. Sovint la beguda es decora amb flors de papaia o gingebre “per curar l’estómac”. També se sol dir que la beguda esdevé una ajuda “contra la fam” i, sovint, se serveix amb fruits secs per calmar-la durant un parell d’hores.
A pocs carrers de distància, davant d’una petita botiga de queviures, les mares beuen cacharamba i cervesa casolana a les 10 del matí. Els seus fills esperen en un camió de repartiment. S’uneixen els pescadors, desperts des de les quatre de la matinada per dur els seus productes a la ciutat. “Ens ho hem guanyat”, diuen abans de brindar.
El guia turístic preferiria no treballar els diumenges. “És quan la gent beu més i quan l’estat d’ànim menys ajuda”, diu. A les aldees, on les cases de fusta s’ubiquen a tocar de la carretera que travessa tota la ciutat, els joves solen agafar els cotxes durant les vesprades. El propietari d’un hotel en una aldea ha estat mirant de trobar alguna persona perquè li pinte el garatge durant tres dies, però fins ara ha hagut d’acomiadar els vuit candidats que ha tingut a casa. Tots es trobaven massa borratxos.
Beure contra la pobresa
Tots tenen diferents raons per recórrer a la beguda, però n’hi ha una que els uneix a tots: la pobresa.
“Tots beuen perquè tots volen ser forts”, diu un home de 46 anys que ha estat elaborant cacharamba tots els dies durant els darrers cinc anys i venent-la en els pobles del voltant. La seua destil·leria es forma amb dues estructures de fusta amagades entre els camps de canyamel en una colina al nord de l’illa. “La gent vol sentir-se bé”, diu Pereira, nom fictici de l’home que ens parla. “Els que tenen diners no beuen”.
Després riu i enfonsa el seu got en un poal que hi ha a l’alçada dels seus peus. “Brindem, però compte!”, adverteix. “Tothom comença amb un got i a l’endemà en volen un altre, i després un altre. I després continuen bevent”. Pereira beu aiguardent de canyamel amb rapidesa, amb el cap inclinat cap arrere.
La cacharamba és una benedicció per ell. Una font segura d’ingressos que mai no s’esgota. Abans de dedicar-se a destil·lar, Pereira mai no havia mantingut un treball durant més de cinc anys. De fet, no hi ha molt de treball a les illes. L’economia és massa fràgil. Gairebé dues terceres parts dels seus 200.000 habitants són pobres. La meitat d’aquests viu amb menys de dos euros al dia. La gent diu que la cacharamba ajuda a passar el dia i contribueix, també, a poder prescindir del dinar o del sopar.
Orgull malferit
Els qui pateixen mals d’estómac o altres malalties beuen cacharamba amb herbes medicinals. La beguda és molt més assequible que els medicaments de veritat. Quasi ningú es pot permetre una aspirina. Cada dosi es ven per dos euros en les farmàcies.
Moltes mares que proporcionen als seus fills aiguardent com a medicina no són conscients com els pot perjudicar a la salut. Fins i tot veuen aquest remei com a beneficiós. “De tota manera, els xiquets d’ací no beuen llet”, diu María de Cristo, directora local de Càritas, de 60 anys, que dirigeix també una llar d’infants anomenada Casa dos Pequeninos. Com que la llet és importada, diu, és massa cara. De tota manera, aquest aliment no forma part de la dieta tradicional del país. “Tots els xiquets beuen te”.
Però també beuen alcohol. I tot i que no estigues d’acord amb aquesta realitat, no ho has d’advertir públicament. “Les afirmacions d’Isabel de Santiago són un atac a l’orgull de totes les mares i han fet mal a la reputació del país”, diu María de Cristo.
La nació de les dues illes és suficientment gran com perquè no tots els ciutadans es coneguen entre ells. Però és tan petita que quasi tots els seus habitants se senten ofesos, personalment, pels informes negatius que difonen els mitjans de comunicació. Especialment si parlen de xiquets.
“L’orgull no és important”, diu de Santiago. Ella té la intenció de tornar prompte a São Tomé i Príncipe per fer un altre estudi. Espera poder cooperar amb organitzacions humanitàries internacionals. “La gent està morint”, lamenta. “Els xiquets i els joves tindran problemes de salut. Com poden mirar cap a un altre costat?”.