-Pensa que Europa, com a concepte lligat a la societat del benestar i al progrés, eixirà reforçada o afeblida d'aquesta crisi?
-La crisi del coronavirus ha confirmat que és molt complicat crear estructures polítiques capaces de fer comunitat. Hem parlat molt de globalització, de governança mundial, però a l’hora de la veritat els que han parat el món davant l’emergència han estat els vells Estats-nació que alguns ja donaven per desnonats. Cert que durant els darrers temps han donat moltes senyals d’impotència i d’incapacitat a l’hora de posar límits als mercats i als poders globals, però a l’hora de la veritat són encara els que tenen autoritat per afrontar una situació inesperada. Europa ha demostrat les seves limitacions amb una catastròfica gestió d’aquest episodi, amb unes maneres de fer tecnocràtiques allunyades de l’empatia i de la complicitat. Europa perd pes en el món de manera alarmant i així acabarem en mans d’una alarmant bipolarittat USA/Xina, en clau cada cop més autoritària. Europa no ha aconseguit crear un ens polític supranacional capaç d’enquadrar de manera efectiva els països. Deia Edgar Morin que “la crisi de la humanitat és que no arriba a constituir-se en humanitat”. La crisi d’Europa és la incapacitat de fer que la munió d’identitats europees es constitueixi en una condició compartida d’europeus.
-Com es pot contenir la deriva autoritària que en alguns països europeus s'està consolidant aprofitant aquesta crisi?
-La pandèmia ens pot despertar la mirada davant dels problemes del capitalisme global, de l’acceleració il·limitada i de la desestabilització ecològica, però no tenim cap seguretat que siguem capaços d’habitar amb els riscs. I el principal és que la revolució neoliberal que va dur a la crisi de 2008 intenti mantenir la seva lògica econòmica sota formes de govern autoritari, el que jo en dic d’autoritarisme postdemocràtic. Les passarel·les ja estan instal·lades, la deriva reaccionària de molts països europeus i l’evolució de la dreta espanyola en són exemples. Només falta donar el pas. Qui ho impedirà? Seria una tràgica agonia de la història que el règim comunista xinés fos l’estadi superior del capitalisme.
-Atesa la situació actual i com s'estan desenvolupant els fets, quina Europa pensa que hi haurà després del coronavirus?
-No és moment de fer apostes. Les grans transformacions són lentes i rarament lineals. Per la porta que van obrir les revoltes del 68 va acabar entrant la revolució neoliberal. Qui ho havia de dir? Què entrarà ara? No ho sé. En tot cas, a Europa només la pot salvar l’encert en la gestió de la crisis econòmica postconfinament. Si la solidaritat europea, una vegada més, no funciona, si entre tots no som capaços de tirar la situació endavant evitant la catàstrofe social, a la Unió Europea li quedaran pocs arguments de legitimitat.