-Pensa que Europa, com a concepte lligat a la societat del benestar i al progrés, eixirà reforçada o afeblida d'aquesta crisi?
-Encara és d’hora per dir alguna cosa amb fonament. La partida s’està jugant ara. Després de tants fracassos -davant la crisi financera i monetària del 2008, la crisi dels refugiats del 2015, la crisi migratòria d’aquests anys i el Brexit- la Unió Europea es juga ara el seu futur. Va començar molt malament, amb la negativa als eurobons -corona-bons- per mutualitzar l’emissió de deute públic imprescindible per tal de parar el colp sense enfonsar les finances d’alguns estats. Països beneficiaris del mercat únic i l’euro, amb moltes empreses domiciliades en paradisos fiscals com ara Holanda i Alemanya, es varen negar a ajudar Itàlia i Espanya en un moment especialment crític. Una manera de jugar amb foc. Europa, però, és molt més que Brussel·les i la Unió Europea. Enfront del capitalisme salvatge i xenòfob dels Estats Units de Trump i de l’autoritarisme antidemocràtic de la Xina neoconfuciana, l’Europa de la Il·lustració i del pensament crític té encara molt a dir. Caldria ser molt més assertius, tot i que els estats consolidats ho posen difícil.
-Com es pot contenir la deriva autoritària que en alguns països europeus s'està consolidant aprofitant aquesta crisi?
-Cal una tasca hercúlia d’esclariment, l’activisme en tots els terrenys, de la ciutadania lliure, aprendre dels errors del passat. Europa té l’experiència d’haver-se deixat endur -inconscient i culpable- per una deriva autoritària -xenòfoba, egoista, antidemocràtica, insolidària- als anys d’entreguerres. El resultat fou l’Apocal·lipsi de la Segona Guerra Mundial i l’Holocaust. El feixisme, tota Europa en mans de Hitler, un boig assassí... N’hem après alguna cosa? Vull creure que sí. Pense que hi ha demòcrates -molts milions- que sabran jugar-se-la si cal. Potser no a l’Espanya interior, confosa i foraviada, però si a Europa... Open Arms, Carola Rackete, els metges i sanitaris de casa nostra, els voluntaris de tot tipus, el govern i l’oposició de Portugal i fins i tot Angela Merkel ens donen confiança. Malauradament, l’oposició de la dreta espanyola és profundament decebedora i, per bé que esperable, una recepta per al desastre que cal combatre. PP i Ciutadans, amb matisos, i no cal dir Vox (que ja té quasi 60 diputats!), amb l’ajut d’una dreta mediàtica histèrica de Madrid -ciutat-estat, com n’ha dit Enric Juliana- obririen, si els deixàrem, la porta a una nova etapa d’autoritarisme... I ja n’hi ha prou! N’hem tingut massa.
-Atesa la situació actual i com s'estan desenvolupant els fets, quina Europa pensa que hi haurà després del coronavirus?
-O bé una Europa renaixent, que haurà demostrat la seua viabilitat i utilitat en els moments de la veritat o bé un fracàs més, que anunciarà el declivi definitiu de la Unió Europea, que haurà estat només un entramat al servei del projecte d’una Mitteleuropa, una unió duanera, sota hegemonia alemanya, que era el projecte del Tercer Reich, tot i que llavors també hi associava un imperi colonial a Ucraïna i Rússia (amb els seus habitants reduïts a esclaus) i l’extermini dels milions de jueus que habitaven des de feia molts segles aquestes contrades de l’est europeu... Sembla mentida que amb tot el que ja sabem de la història, alguns siguen tan frívols. Europa necessita líders democràtics conscients i resolutius, eficaços i dialogants. L’eix franco-alemany és fonamental. Després del coronavirus probablement la globalització es reformularà a la baixa. Europa com a model de llibertats i democràcia i d’economia sota control pot oferir moltes coses al món. No ha de dubtar d’ella mateixa. Europa ha conegut els estralls del capitalisme primitiu -en va ésser el fogar- abans que ningú, recordeu els drames de la revolució industrial primerenca, i fou també l’origen d’una resposta radical, la utopia del socialisme o el comunisme, i la “civilització” relativa del capitalisme amb la socialdemocràcia i l’Estat del Benestar. Reconduïts als seus justos termes, després de tota mena d’experiències, aquests arguments poden ser represos i revalorats. Alguna cosa ha de canviar: en l’economia, la societat, les relacions internacionals i la relació entre la humanitat i la natura. Tot això és un avís. O canviem o, potser, la societat humana entrarà en una fase de declivi catastròfic. Salvar la cultura, la llibertat, la democràcia i els drets humans en aquestes condicions és la tasca de les generacions actuals.