En el barri de Jerusalem habitat per integristes jueus, Mea Shearim, la COVID-19 presenta uns índexs de contagi molt superiors a la resta de la ciutat i de tot Israel. La policia ha hagut d’imposar el tancament i les quarantenes decretades per part del Govern a la força perquè la majoria de la gent no les volia seguir. Tot i que en les últimes setmanes s’han seguit més les indicacions oficials encara ara, publicava recentment The Times,el barri ultra segueix amb seriós risc de seguir multiplicant el virus. No és estrany per la forma de vida que porten els seus habitants.
Mea Shearim. El barri de Mea Shearim és diferent. La majoria dels ultra ortodoxos jueus que hi viuen no llegeixen premsa, no miren la televisió ni es connecten a internet, per tant viuen al marge del que diuen els mitjans i les institucions. Les campanyes que emeten les autoritats sobre com comportar-se per evitar l’expansió de la pandèmia no entrenen el barri ultra de Jerusalem. De fet, el Govern ha hagut d’enviar a cada família per correu postal la informació sobre com actuar. No semblen fer gaire cas. Pitjor encara: les condicions de vida desl haredim -així es diu en hebreu aquesta facció religiosa- fan quasi impossible seguir les recomanacions. Les famílies són molt nombroses – no utilitzen cap tipus de sistema de control de natalitat i la mitjana de fills és d'uns 10– i excessives per a l’espai dels pisos on habiten -60 metres quadrats, 70... - , de tal manera que l’amuntegament és la norma. A banda, com que les lleis no els impressionen i es regeixen per preceptes de la seva interpretació religiosa, allò que digui l’autoritat els llenega absolutament; en dona fe que les autoritats ordenaren el tancament de les escoles del 13 de març però les heshivàs o escoles talmúdiques seguiren donant classes com si res. Hagué d’intervenir la policia, cas a cas, per aconseguir que tanquessin. I així i tot no totes ho feren.
El barri de Mea Shearim és la comunitat haredim per antonomàsia. Cartells a les entrades adverteixen als turistes que és millor que no passin: «Els grups que passen pel nostre veïnat ofenen seriosament als nostres residents. Per favor, aturi’s aquí». Els habitants són tots integristes i vesteixen a la forma tradicional. Els homes amb les levites llargues negres o bekishe, capell baix o biber hit, llargues barbes i tirabuixons en el cabell o peyéh; les dones van amb llargues faldes, sovint acompanyades de tots els fills -la seva missió a la vida és gairebé única: tenir descendència, com més millor- amb el cabell tapat amb un mocador o bé porten perruca...
Els agents de l’ordre hi han fet nombroses actuacions, en el barri, durant les últimes setmanes. Per intentar imposar un cert ordre que no sempre assoleixen. Tanca un establiment religiós –escola, sinagoga... - i al cap de no res tornar obrir. Molts veïns fan resistència passiva davant els agents. Els diaris i televisions publicaren a principi d’abril la imatge de policies obligant alguns fidels a sortir de sinagogues i, acte seguit, les airades protestes -fins i tot s’arribà a convocar una manifestació –per l’actuació de les forces de l’ordre.
El mode de vida ultra ortodox jueu és un camp abonat per al virus. Són famílies nombroses, els seus membre resen tres vegades al dia, van a la sinagoga i participen amb d’altres famílies en diferents ritus religiosos -sovint inclouen balls amb les mans agafades- ...per tant, cada individu està en contacte físic o molt proper –per sota d’un metre– fàcilment amb dues o tres dotzenes d’altres persones cada dia. O centenars, fins i tot.
Els haredim són aproximadament un milió de persones. Representen al voltant del 12% de la població israeliana però una part molt important dels quals es concentra a la mateixa zona de Jerusalem, on són gairebé un terç del conjunt de veïns de la ciutat. Es calcula que la infecció entre els ultra ortodoxos és entre quatre i vuit vegades superior al de la resta d’israelians.
El Govern ha penjat molts de cartells informatius pels carrers de Mea Shearim sobre com actuar davant de la COVID-19, però duren poc a la vista. Ràpidament solen ser tapats per d’altres que porten consignes religioses, que és la forma habitual d’instar els veïns a no incomplir cap precepte religiós.
I és que la religió és el que marca la vida dels haredim i res els importa més. En un recent reportatge sobre el barri ultra, El Periódico deia que «estudiar la Torà i resar a la sinagoga és el més important de la seva vida i canviar aquest comportament és molt difícil». Explicava una anècdota que exemplifica bé l’actitud dels ultra ortodoxos davant la pandèmia: «quan el Govern d’Israel ordenà el tancament dels col·legis, el poderós rabí Jaim Kanievsky, de 92 anys, un dels més influents líders, contestà dient que les escoles religioses romandrien obertes ja que la ‘Torà protegeix i salva’». Tot s’ha de dir, al final el rabí cedí, però els més recalcitrants haredim segueixen incomplint les normes de seguretat decretades pel Govern.
La perillosa relació entre el món ultra ortodox i l’epidèmia de coronavirus transcendeix el barri de Mea Shearim. El ministre de Salut del país, Yaakov Litzman, que presideix el partit Judaisme Unit de la Torà, va arribar a dir a principis d’abril que el més important era «tenir confiança en el Messies» per curar la COVID-19 i ell mateix infringí les normes de seguretat que el seu ministeri publicà, anat a resar en companyia d’altres persones. Poc després caigué malalt del coronavirus. Tot els membres del Govern s’hagueren de tancar en el respectiu domicili durant 15 dies.
Encara més: la ciutat de Bnei Brak, amb uns 200.000 habitants, situada a prop de Tel Aviv, una de les localitats amb més ultra ortodoxos jueus, de les més pobres d’Israel i on hi viuen moltes autoritats religioses, va fer cas omís generalitzat a moltes de les recomanacions i normes del Govern sobre com actuar davant la pandèmia, amb el resultat que els contagis s’hi multiplicaren. A la fi l’Executiu ordenà el tancament de tota la ciutat.