A Vistabella del Maestrat aquestes últimes setmanes els carrers del poble estan més tranquils que mai. De fet, ja ho estan habitualment. Aquest municipi, porta d'entrada al pic del Penyagolosa, cima senyera del País Valencià, compta a hores d'ara 339 empadronats per bé que els qui resideixen habitualment en són uns 260. Disposen de dues tendes, una farmàcia i cinc bars que s'omplin els caps de setmana, en bona part gràcies a l'activitat turística. El gegant de pedra és un reclam d'excursionistes i esportistes. Fa set setmanes, però, que de turistes no se'n veu ni un per aquestes contrades. "El confinament ha estat molt tranquil. La gent del poble ha seguit les normes", explica Jordi Alcón, que n'és alcalde. Amb tot i amb això, no han pogut evitar que algun veí de Castelló que té la segona residència al poble es desplaçara fins Vistabella. "Sí, això ha passat. Amb tot, també aquestes persones s'han confinat a casa", explica Alcón.
A Vistabella, com a la resta de municipis de menys de 4.000 habitants, les mesures de confinament es van relaxar de forma notable fa dues setmanes. Disposen de molta més llibertat per sortir a fer passejades. Al contrari que a la ciutat, no tenen temps límit per fer un volt. I compten amb l'avantatge de tenir la natura a tocar. Ni parcs a vessar de gent, ni voreres de gom a gom quan la maneta del rellotge frega les vuit del vespre. "Sí, en aquestes circumstàncies, viure en un poble et dona més llibertat", admet Alcón. La qüestió de la qualitat de vida als pobles, en comparació a les urbs, ha pres volada les darreres setmanes en què molts ens hem vist atrapats en pisos.
Siga som siga, alcaldes com Alcón es miren amb preocupació el trànsit cap a la fase u de la desescalada. Des d'aquest dilluns està permés desplaçar-se a les segones residències dins la mateixa província. De fet, en el primer pla de desescalada aquesta opció no es comtemplava fins la fase 2. Tanmateix, el Ministeri de Sanitat va canviar de criteri per contemplar-ho ja en la fase 1. Aquests dies, doncs, es parla molt dels qui descompten les hores per poder marxar a les seues residències a tocar de la platja. Però no s'ha de passar per alt que també són moltes les famílies que viuen en les ciutats de les àrees litorals però amb arrels i segones residències en els municipis d'interior. Són, en definitiva, els fills i néts d'un èxode rural que durant el segle XX ha buidat el rerepaís i ha acaramullat el litoral.
Per a molts dels qui aquests dies s'han vist empresonats en pisos a les ciutats, després de més de 60 dies de confinament i passejades puntuals per l'asfalt, la perspectiva de retornar al poble, d'estar més prop de la natura i de no tenir les restriccions horàries que sí tenen a les ciutats, resulta ben atractiva. Les imatges d'amics i familiars, aquests dies, passejant, solitaris, per sendes i assegadors mentre a les ciutats esquivem vianants, actuen com un imant. Però és contraproduent que ens desplacem cap a zones d'interior?
Sergi Maicas és microbiòleg a la Universitat de València. L'11 de març, dos dies abans que al País Valencià Ximo Puig decretés el confinament de la població, en una entrevista a la ràdio d'À Punt Media va dir una cosa ben assenyada: "Igual que, en l'actual conjuntura, no és convenient que els madrilenys vinguin al País Valencià, els valencians que vivim a les ciutats no haurien d'anar-nos-en al poble". Era 11 de març i el virus volava descontroladament. Han passat més de 60 dies des d'aleshores i el confinament ha servit per aturar la cadena de contagis. Però el virus continua entre nosaltres i cada persona, és clar, som potencials vectors. Cada dia sorgeixen nous positius, alguns d'asimptomàtics. L'estudi sobre seroprevalència del Ministeri de Sanitat indica que estem lluny, llunyíssim de la tan desitjada immunitat de grup. Al País Valencià el nombre de persones que ja s'han contagiat no arriba ni al 3%. Així doncs, la pregunta és pertinent: és convenient desplaçar-nos als municipis d'interior per visitar familiars o fins i tot per quedar-nos-hi?
"El virus no se n'ha anat, continua ací, entre nosaltres. Hem de tenir clar que el fet que desitgem que açò s'acabe no significa que s'haja acabat -exposa Sergi Maicas-. Tot indica que l'afecció de la covid-19 ha estat inferior en les zones d'interior que les de costa. Des del punt de vista epidemiològic, hi ha menys diferències entre València i Castelló (dues ciutats per les quals ara no pots desplaçar-te) que entre Castelló i Benassal". Per tot això, aquest microbiòleg demana a la gent que es desplace a l'interior a partir de l'11 de maig "prudència i responsabilitat". Potser els horaris per passejar són diferents, però les mesures de precaució, com ara el distanciament social, són les mateixes a les urbs que a la ruralia, recorda.
"Coneixement" és el que voldria receptar aquests dies Nel·lo Monfort a aquells que els pròxims dies viatgen terra endins. Ell resideix a Vallibona, un municipi diminut enclavat en la zona més septentrional del País Valencià. Un poble de cases blanques, rehabilitat amb cura, situat al barranc del riu Cérvol. A l'hivern no arriben a la cinquantena d'habitants; arriben a 200 en estiu; el pic arriba a l'agost: un miler d'habitants. Alguns van descobrir la bellesa de l'indret i es compraren una casa. Molts altres són fills i néts dels qui un dia van emigrar a altres latituds, ja fora Vinaròs, Ulldecona o alguna gran ciutat.
Monfort sap bé com es comporta la covid-19. Treballa de metge d'atenció primària al centre de salut de Morella, un dels municipis de l'interior de les comarques de Castelló que més s'ha vist afectat per l'epidèmia. El virus entrà a la residència de la gent gran del municipi i ha deixat una vintena de morts, a més d'un reguitzell de contagis entre la població local i els municipis dels Ports. Un terrabastall per aquesta comarca que no aplega als 7.000 habitants. "La gent ha estat molt responsable durant el confinament. La residència es va convertir en un focus de contagi. Si no hagués estat perquè la gent ha fet cas del confinament, la probabilitat de contagis, a Morella, però també a la resta de municipis, s'hauria multiplicat", explica.
Un misto en un paller
Perquè no s'ha de perdre de vista que, aquesta comarca, com bona part de l'interior del País Valencià, té un percentatge més alt que la mitjana de persones de més de 70 anys. La letalitat a partir d'aquesta edat és del 24%. Un portador per aquestes latituds, sense mesures de distanciament social, és com una misto en un paller. "La gent ha de tenir clar que ha de continuar duent la mascareta i rentant-se les mans després de qualsevol contacte. El poble no pot ser el lloc del tot s'hi val", adverteix aquest metge, que també és membre del Fòrum de la Nova Ruralitat. El que diu té molt de sentit. Perquè moltes de nosaltres, identifiquem el poble, és a dir, la segona residència, com el lloc de les vacances; i vacances també és sinònim de relaxació i de disbauxa. El fet que molts municipis no hagen registrat contagis, a més, pot generar un efecte crida. Així doncs, el risc que alguna gent de ciutat pense que té carta blanca per actuar com vulga, hi és. Però això pot comprometre la seguretat i la salut de molta gent, especialment de la més gran. I en l'actual context, la relaxació i la disbauxa dels inconscients són els grans aliats del coronavirus.
"La gent que vinga ha de ser conscient que també ací hi ha risc", afegeix Jordi Alcón, qui reconeix que molts municipis tenen un dilema amb aquesta qüestió. "Tenim clar que la prioritat número u és salvaguardar la població. Ara bé, l'absència de turistes i de les persones de les segones residències està perjudicant el comerç local". A Vistabella, forns i bars s'omplien dissabte i diumenge de visitants de fora del municipi. En un dia festiu es facturava el mateix que durant tots els dies de la setmana. I és que, si bé açò no és Benidorm, ni Peníscola, ni Xàbia, l'aturada econòmica podria representar una puntada de peu definitiva per alguns municipis d'interior que han trobat en el turisme rural una manera de dinamitzar, ni que siga parcialment, l'economia. "Aquest és un dilema molt difícil de resoldre", reconeix l'alcalde.
"Hem de ser conscients que hi haurà rebrots, segurament cap a la tardor", adverteix Nel·lo Monfort. El Centre d'Investigació de Malalties Infeccioses de Minnesota (Cidrap) va publicar la setmana passada un estudi on calcula que la pandèmia pot tenir una durada d'entre 18 i 24 mesos. El Cidrap dibuixa tres escenaris futurs: el primer, que a aquesta onada li seguisquen una sèrie repetida d'onades menors; el segon, que la pandèmia vaja apagant-se a poc a poc; el tercer i més terrorífic consisteix en una nova onada de contagis a la tardor, més virulenta i letal que aquesta que acabem de viure.
"Confiàvem que amb la calor el virus perdria força però veien els exemples de Brasil o Equador, sembla improbable. No hauríem de descartar un rebrot al mes de juliol", adverteix el microbiòleg Sergi Maicas. "Abans, els pobles utilitzaven les muralles com a mesura de defensa -afegeix Maicas-. És ben conegut que s'utilitzaven des del punt de vista bèl·lic; però és menys conegut que també servien per evitar l'entrada de malalties". De fet, els historiadors han documentat com moltes persones notables de l'Edat Mitjana que vivien a les ciutats es refugiaven als pobles o al camp quan hi havia un esclat de pesta a la ciutat. Es percebien com llocs més segurs.
Jaume Roig, per exemple, va escriure L'Espill a Callosa d'En Sarrià, mentre es refugiava del brot de pesta que havia esclatat a València el 1460. L'historiador Geoffrey Parker conta que a Sant Cugat (Vallés Occidental), a mitjans del segle XVII, els veïns van matar a tirs a dos individus procedents de Barcelona. Temien que foren portadors de la pesta. Potser no calga arribar a tant, però si aquests dies està pensant en fer les maletes i marxar terra endins, millor no oblidar que el seny, tant al poble com a la ciutat, és la primera de les mesures profilàctiques.
-------
PRUDÈNCIA, PRUDÈNCIA, PRUDÈNCIA
A Catalunya, com al País Valencià, des de l'àmbit rural es demana prudència i responsabilitat als qui aquests dies tinguen previst desplaçar-se a les seues segones residència, terra endins. El fet que Barcelona i la seua àrea metropolitana romanguen en la fase 0 (i, per tant, no puguen desplaçar-se a altres municipis) és una gran diferència respecte del País Valencià, però amb tot i amb això és previsible que a partir de dilluns es produisquen desplaçaments des de la resta d'urbs litorals cap a l'interior.
A Maldà (a la comarca de l'Urgell) hi ha més habitatges de segones residències que habitatges amb vida tot l'any. A l'estiu, habitualment, dupliquen la població. El coronavirus, afortunadament, ha passat desapercebut en aquest municipi de 225 habitants: no s'ha registrat cap positiu per coronavirus. A la residència de la gent gran, on hi ha 21 residents, tampoc no han tingut casos. La població local ha estat discipinada tots aquests dies a pesar que com explica Sebastià Mata, regidor al municipi, "hauria estat desitjable una persepctiva rural a l'hora de dissenyar el confinament".
Temen un allau de gent amb el pase a la fase 1? "Esperem que la gent siga sensata. Sempre hi ha gent que fa el ruc, però hem de confiar-hi", exposa aquest regidor, qui a continuació fa una crida a la "prudència". "La gent que decidisca desplaçar-s'hi no ha d'oblidar que tenim una població envellida i uns serveis sanitaris deficitaris. No ho hauríem de frivolitzar això. Demanem a la gent que faja un exercici de maduresa social. La salut de les persones és el primer", recorda Mata, que és un dels impulsors de Munixic, una associació que es va impulsar des de les regidories de joventut de diversos municipis d'interior de les comarques de Lleida el 2018 i que ara s'ha ampliat a altres parts del territori.
En tot cas, per a Mata, aquesta és també una oportunitat per reflexionar a propòsit de la qualitat de vida que ofereixen els municipis d'interior. "La situació que hem passat ens hauria de convidar a fer una reflexió sobre com vivim, sobre com aquest sistema econòmic ens ha fet viure en pisos de 70 metres quadrats a la ciutat". Significa això, com algunes veus han pronosticat, que aquesta crisi pot provocar una tornada cap a les àrees rurals? "Potser hi ha ha gent que ja tenia aquest pensament i que ara es veu més decidida a materialitzar-ho -reflexiona Mata-. Ara bé, soc escèptic sobre quina serà la incidència real, perquè una volta retornades a la normalitat (una normalitat que està marcada per la desigualtat de drets entre la gent que viu a rural i la gent que viu a ciutat), segurament la balança es tornarà a inclinar a favor de la ciutat. Si el món rural no podem accedir un accés digne a l'habitatge, ni serveis de qualitat, ni una mobilitat sostenible, serà difícil que aquest pensament s'acabe materialitzant"