-Pensa que Europa, com a concepte lligat a la societat del benestar i al progrés, eixirà reforçada o afeblida d'aquesta crisi?
-Crec que dependrà molt del que faci. Potser, de fet, aquest és un moment decisiu per triar quina Europa vol ser: si la que confia en el model de la societat del benestar i posa la protecció de la vida i l’alleujament del patiment de les persones per damunt de qualsevol altra cosa o prefereix escanyar encara més del que va fer amb la crisi del 2008 la població en favor dels poders econòmics neoliberals. Pot esdevenir una Europa més cohesionada si aposta per una major solidaritat entre nord i sud, per exemple, però pot acabar semblant absolutament inútil a ulls del ciutadà normal si aquesta ajuda als països més afectats per la malaltia i les seves conseqüències econòmiques no es produeix. I això seria una llàstima perquè no sé si hi ha un projecte d’aquestes característiques en tot el món.
-Com es pot contenir la deriva autoritària que en alguns països europeus s'està consolidant aprofitant aquesta crisi?
-Això ho veig difícil perquè en realitat vivim un moment d’incertesa absoluta i és més fàcil creure que uns líders forts aconseguiran unes seguretats que, de fet, no han existit mai. Per això ha estat tan important en els últims anys el paper de les polítiques progressistes i de protecció del que alguns experts anomenen “perdedors de la globalització”. Però crec que també hi ha molta crisi entre les formacions d’esquerres que semblen desorientades davant de l’auge d’un neoliberalisme salvatge que és un Saturn empassant-se els fills: la vida de les persones, les societats, el planeta, etc. Necessitaríem propostes polítiques decidides a encarar-se amb aquest monstre. Però el vot per les opcions autoritàries també té a veure amb la falta de perspectiva històrica, la poca memòria històrica i tot el fenomen de la propagació de mentides, que a dia d’avui compta amb més mitjans que mai.
-Atesa la situació actual i com s'estan desenvolupant els fets, quina Europa pensa que hi haurà després del coronavirus?
-Ja dic que no ho sé. Intento seguir les notícies però no veig que els experts que s’ho coneixen a fons en treguin conclusions clares. Jo encara menys. Només sé que és un moment tremendament decisiu i que podem anar cap a una cohesió que posi en primer lloc la vida, una Europa útil per a la defensa del model de l’estat del benestar o cap a un panorama en el qual quedi en evidència la seva inutilitat. I aquest, em sembla, seria un panorama tremendament fosc en el qual veuríem esfondrar-se definitivament un projecte únic en la història de la humanitat, que no és altra que el de la modernitat derivada de la il·lustració. Encara que molts pensadors ens diguin que aquesta està liquidada de fa anys per l’esfondrament de tots els ideals, una Europa democràtica, amb ciutadans lliures però que viuen en condicions bàsiques de benestar és encara un ideal en el que no ens podem permetre el luxe de deixar de creure.