-Pensa que Europa, com a concepte lligat a la societat del benestar i al progrés, eixirà reforçada o afeblida d'aquesta crisi?
-Primer de tot vull exercir les meves màximes prevencions sobre el fet que el concepte d’Europa estigui veritablement unit a la societat del benestar i al progrés. És evident que si comparem les dades econòmiques amb les de països de renda molt baixa podria semblar que és així, però a Europa les desigualtats són grans, no només als estats del sud sinó també a Alemanya, on molta gent treballa a canvi de sous de misèria. I el progrés també és un concepte il·lustrat i fàustic que ara caldria qüestionar amb molta força, perquè el que necessitem és deixar de progressar, és a dir, deixar d’estar vinculats al creixement econòmic. I és aquí on conceptes com igualtat, llibertat o ecologia adquireixen sentit, altrament són mera xerrameca perquè quatre espavilats segueixin munyint la vaca dels conceptes buits. El meu diagnòstic és que Europa ja estava profundament afeblida i que seguirà en aquesta línia. El motiu és que en el seu dia no es van dissoldre els estats, tot creant una estructura confederal basada en regions i nacions, com la catalana o l’occitana. No abordar els problemes en el seu moment produeix monstres com aquesta Europa mastodòntica i cacofònica. I a banda de tot això, no podem oblidar la tragèdia: els estats de França, Espanya i Itàlia ja sumen seixanta mil morts.
-Com es pot contenir la deriva autoritària que en alguns països europeus s'està consolidant aprofitant aquesta crisi?
-El primer que cal tenir clar és que l’autoritarisme està en l’ADN dels dispositius tecnològics. És a dir, no és que dels dispositius se’n pugui fer un ús autoritari, sinó que l’autoritarisme contemporani és basa, justament, en aquests mateixos dispositius, els quals, paradoxalment, també poden ser utilitzats per reforçar la llibertat. El seu caràcter, per tant, és dual. En el meu cas no disposo de mòbil per això, entre d’altres raons de pes. Avui dia els missatges falsos i simplistes que alimenten la desinformació, els instints més baixos i el populisme sorgeixen d’aquests dispositius. I també en sorgeixen les mesures de control. D’altra banda és molt indignant que hagin deixat tirada la gent, passant la malaltia dins de casa seva, amb un suport mèdic i un seguiment merament testimonials o inexistents, i ara vulguin implantar passaports i mesures de control. És el cinisme elevat a la màxima expressió. La mediocritat sempre intenta controlar, perquè és incapaç de crear res. Vivim en aquest context.
-Atesa la situació actual i com s'estan desenvolupant els fets, quina Europa pensa que hi haurà després del coronavirus?
-D’Europa, bàsicament, ja no n’espero res de bo. L’Europa de després del virus serà la mateixa que hi havia abans i la que vam conèixer durant la crisi econòmica del 2008. Els ciutadans han de saber que aquestes crisis seran recurrents i que l’única manera de combatre-les és contravenint el model de consum en què vivim, la qual cosa esborraria la crisi a còpia de fer-la contínua. No deixa de ser rellevant que els qui pateixen més les crisis es llancin després a consumir quan hi ha una recuperació econòmica, en una follia basada en el deute i el crèdit. Cal subvertir aquest bucle i recercar models socials de solidaritat i d’ajuda mútua, basats en la proximitat. L’Europa que ens espera és la del control paranoic, la de la crisi climàtica, la de la precarietat i la de la monetarització absoluta de les relacions socials. No cal esperar-ne res més.