Nascut a Sant Joan de les Abadesses (Ripollès) el 1932, Ramon Cotrina i Puig va fer vida pràcticament a tot arreu. Cotrina va faltar el passat dimarts a Barcelona. Poeta, traductor, sociòleg i activista, va treballar per la pervivència de la llengua catalana en el context de la repressió franquista. Tot des del seu àmbit religiós, atès que va exercir com a sacerdot i capellà fins que el 1978 abandonà la carrera eclesiàstica.
Després d’estudiar a Roma als anys seixanta, es va formar com a capellà a Alemanya durant la mateixa dècada. La seua estada en distints països el va permetre fer de traductor, especialment de l’obra de Wolfgang Borchert (1921-1947), autor de nombrosos poemes i contes. També va ser estudiós d’altres d’autors en llengua alemanya com ara Franz Kafka (1883-1924) o Bertolt Brecht (1898-1956).
Capellà a Castellterçol (Moianès) -el municipi natal d’Enric Prat de la Riba, a qui va dedicar algun dels seus estudis- i Manresa (Bages), va desenvolupar la seua trajectòria professional al seminari de Vic, ciutat on també va fer de director al col·legi dels Sants. Ja al 1977 fundaria l’Escola Universitària de Mestres, que seria l’embrió de la Universitat de Vic, fundada vint anys més tard. Cotrina ha estat autor de diverses obres literàries i traduccions.
Docència i activisme
Ramon Cotrina també va ser mestre de literatura, gènere que el va fer endinsar-se en l’estudi i la defensa de la llengua. Especialment important va ser el recull de poemes “Estudiants de Vic”, elaborat per alumnes del seminari de la capital d’Osona a inicis dels cinquanta i que la censura va impedir publicar. Entre aquells estudiants també hi havia el poeta Segimon Serrallonga i Morer (1930-2002).
Cotrina es va retirar de la carrera eclesiàstica el 1978, quan abandonaria l’ofici de sacerdot, i passaria a dirigir l’Institut Catòlic d’Estudis Socials de Barcelona.