Hi ha hagut dues Homeland. La Homeland de guions ben calculats, amb diàlegs molt ben escrits i que buscava copsar la complexitat del tema del terrorisme al mateix temps que construïa una trama de suspens al voltant del personatge de Brody; i la Homeland entretinguda, amb guions sovint poc plausibles que buscava anar tocant temes de política internacional que fossin d'actualitat (avançant-se, fins i tot, en alguns casos als titulars). La primera estava inspirada en la sèrie israeliana Hatufim. La segona va ser el producte de la direcció que van emprendre els creadors, Howard Gordon i Alex Gansa, en esgotar el referent de la sèrie original. Serà un debat etern entre els aficionats a les sèries si Homeland hauria d'haver continuat més enllà de la trama de Brody. Són, en tot cas, dues Homeland molt diferents, encara que comparteixin el fet de tenir al centre la potència dramàtica de Claire Danes i Mandy Patinkin. El problema és que els creadors, en arribar a la temporada final, van decidir, per donar consistència al camí recorregut, unir les dues Homeland. I aquesta unió ha estat problemàtica fins a l'últim episodi.
Homeland
Creadors: Alex Gansa, Howard Gordon
Repartiment: Claire Danes, Mandy Patinkin
Temporades: 8
Canal: FOX
Així, la temporada final arrenca jugant a invertir la situació de la primera temporada: si a l'inici, Brody era alliberat després d'anys en mans de l'enemic però havia d'aguantar la mirada inquisidora de la Carrie, ara la Carrie era la que s'havia convertit en sospitosa després d'haver passat un temps en mans enemigues. Aquest paral·lelisme permetia a la sèrie començar fer mirades pel retrovisor per recordar fets importants en el recorregut de la història. D'aquesta manera es parla de fets clau com els nens que Carrie va matar en un atac amb drones, l'atemptat a Islamabad, la temptació que va tenir d'ofegar la seva pròpia filla i, per suposat, la relació amb Brody. Aquesta mirada retrospectiva volia donar consistència al total de la sèrie, una necessitat lògica quan ens apropem al final, però irònica tenint en compte que Homeland ha aconseguit arribar a tenir vuit temporades justament perquè ha fet reset cada any, "oblidant" moltes coses que havien passat en temporades anteriors. De cop, a l'última temporada, els guionistes trien fets que ells consideren clau (ometent-ne d'altres) i els situen al camí de la Carrie.
Així, l'últim episodi arrenca amb el vídeo que va deixar Brody a la seva família abans de l'intent d'atemptat. La idea és que Carrie podria fer el mateix: trair el país. Tenint en compte que la sèrie ha estat a l'última temporada força crítica amb la política exterior nord-americana i que Carrie s'havia tornat a decebre amb la CIA, hauria estat plausible. Però finalment, a Homeland han optat per fer que la Carrie vulgui sacrificar-se de nou pel que considera correcte: sacrificar la seva amistat amb en Saul i sacrificar una hipotètica vida feliç amb la seva filla. En aquest procés, el tram final de Homeland mostra la seva millor i la seva pitjor cara: és trepidant, amb girs que no et veus a venir, però massa inversemblant. Que amb totes les acusacions que han fet a Carrie -entre les quals conspirar per matar el president- quedi en llibertat i pugui contactar amb els russos sense que la segueixi ningú és molt difícil de creure. Com també ho és que en Yevgeny aculli la Carrie a Rússia i hi confiï. El que hauria estat realista és que en Yevgeny l'hagués abandonat i que la Carrie s'hagués hagut d'enfrontar a les conseqüències de tot el que ha fet. Aleshores sí que s'hauria convertit en Brody: el de la tercera temporada. Però aleshores Homeland no hauria deixat una porta oberta per continuar. I això és el que, sospito, han volgut els creadors. Encara tindrem una tercera Homeland.