Un augment del salari mínim per fer front a la crisi econòmica. És una mesura plantejada per distints economistes i, al mateix temps, rebutjada per un bon grapat d’experts en la matèria. A França, aquest debat també s’ha plantejat. El president Emmanuel Macron va plantejar la idea per aplicar-la en els treballadors de serveis essencials com ara cuidadors o transportistes. Segons explica el setmanari francès Le Nouvel Observateur, el salari mitjà d’aquests treballadors oscil·la entre els 1.300 i els 1.700 euros. Clarament per sota del salari mitjà francès, que se situa en els 1.800 euros -a l’Estat espanyol, al 2019 era de 1.658 euros.
Els sindicats francesos interpreten que la crisi per la COVID-19 ha evidenciat que hi ha uns treballadors que són imprescindibles, que corren el risc de ser contagiats i que cobren bastant poc. El Govern francès ja va actuar anunciant una apujada salarial al personal d’infermeria, tot i que en realitat el que s’ha aplicat ha estat una paga extraordinària d’entre 500 i 1.500 euros per als treballadors dels hospitals.
Els cuidadors també es veuran beneficiats amb aquestes bonificacions aplicades des de l’Estat. Però una bonificació no és un augment salarial, diuen alguns economistes citats per l’esmentat setmanari. Una apujada del sou perduraria en el temps i afectaria positivament la cotització dels treballadors.
Els economistes més exigents pretenen aprofitar aquesta crisi i convertir-la en «una oportunitat per canviar les coses i revisar el sistema per reduir desigualtats», diu Cristophe Ramaux, economista de la Universitat de la Sorbona, citat pel Nouvel Observateur. «Deixarem enrere la crisi amb una forta demanda d’igualtat i amb la necessitat de superar aquest model neoliberal».
Però no tots els economistes defensen aquesta perspectiva. Hi ha qui alerta que aquest augment generalitzat obligaria a destruir llocs de treball per part de les empreses. I hi ha també qui prioritza ajudar encara més les persones que s’han quedat en l’atur o que treballen a temps parcial i pateixen situacions familiars delicades. El ministre francès de Finances, Bruno Le Maire, ja va advertir que augmentar el salari mínim seria «una màquina per destruir llocs de treball», segons cita el setmanari.
La situació a França també és delicada. La crisi per la COVID-19 podria conduir a l’atur 1,4 milions de persones i es podria arribar a un 13% de desocupació en temps rècord. Si el Govern no fa front a aquesta emergència i satisfà els sindicats, hi ha el risc de noves mobilitzacions al carrer, tal com ja va passar amb la revolta de les armilles grogues. Una possibilitat que fa témer l’executiu.
Més encara quan només el 39% dels francesos es mostren satisfets amb la gestió del Govern sobre l’epidèmia. Es tracta d’un dels índexs més baixos en un estat europeu: a Espanya hi ha un 43% de ciutadans que hi confien, segons les estadístiques oficials, i el percentatge a Alemanya arriba al 66%.