Quan una companya de classe del seu fill es va contagiar del coronavirus, Katrín Jakobsdóttir se’n va fer la prova i va restar a casa fins que va quedar clar que no se n’havia contagiat. La primera ministra d’Islàndia seguia els consells dels científics del país, consells que s’han implementat amb èxit a Islàndia, que té una població de 364.000 habitants.
Cap altre país ha estat fent proves per detectar la COVID-19 amb tanta exhaustivitat com Islàndia. Vora el 12% de la població ha estat examinada fins ara, un poc més d’un 2% que a Alemanya.
El sistema de salut del Govern d’Islàndia treballa estretament amb l’empresa deCode genètics. Es tracta d’una companyia amb seu a Reykjavík, filial del gegant nord-americà Amgen, que està duent a terme bona part de les proves per detectar la malaltia.
Jakobsdóttir té 44 anys i ha estat cap del partit Moviment d’Esquerra-Verd durant els darrers set anys. Va ser nomenada primera ministra a finals de 2017.
-Senyora Jakobsdóttir, amb molts exàmens mèdics i només deu morts per coronavirus, Islàndia sembla resistir bé la pandèmia. Com es va preparar el país per a aquesta emergència?
-La salut pública ha estat una de les principals prioritats del govern islandès. Som un país petit, cosa que ens permet actuar amb rapidesa. Hem estat fent proves a gran escala, seguint les recomanacions del nostre epidemiòleg de referència i del nostre director de salut.
-La companyia privada deCode genètics està ajudant a fer proves. No li preocupa que les dades personals dels ciutadans puguen acabar emmagatzemades en llocs on no toca?
-Sí, n’hi ha hagut molta discussió. Però la nostra Institució per la Privacitat Personal i el nostre Comitè d’Ètica en la Ciència han donat donat permís per fer aquestes proves després d’haver fet una supervisió estricta.
-S’està fent servir alguna aplicació de rastreig dels telèfons mòbils dels islandesos?
-Sí. Hem introduït una aplicació de rastreig, però el seu ús és voluntari. I l’aplicació que hem proporcionat està sota l’estricta supervisió de la Institució per la Privacitat Personal. Amb el rastreig descobrir on es van contagiar les persones infectades en el 93% dels casos.
-El 4 de maig està previst que es relaxen les restriccions imposades a la via pública per pal·liar el coronavirus. Pensa que llavors el país ja haurà superat la pitjor fase?
-Encara és massa prompte per dir-ho. Les piscines i altres llocs públics continuaran tancats. Ara podem comprovar que l’epidèmia disminueix lentament. Per tant, permetrem noves reunions de fins cinquanta persones en un mateix lloc. Ara només permetem reunions que agrupen com a màxim vint persones. Des del 4 de maig s’obriran instituts de secundària i universitats i les escoles de primària i les escoles bressol seguiran un pla singular.
-Els seus tres fills estan anant aquests dies a l’escola?
-Sí, però només durant dues hores al dia. A les escoles bressol i a les de primària només es permeten la presència de vint xiquets en una única aula. Per als pares, per als fills i per a tota la societat va ser molt important i valuós que les escoles continuaren funcionant.
-Vostè ha situat la lluita contra l’escalfament global en un lloc prioritari de la seua agenda. Continua sent així durant la crisi del coronavirus?
-Mai no ens hem detingut en aquest aspecte. Quan el virus estiga definitivament sota control, presentarem un nou pla sobre el canvi climàtic.
-Té la intenció de fer canvis en el sistema que fan servir els experts per avaluar el nivell de vida dels ciutadans del seu país. Quins seran?
-L’any passat vam establir 39 indicadors que defineixen el benestar de la societat amb dades sobre educació, medi ambient, salut i habitatge perquè tot no se centre només en el PIB i en les taxes d’atur.
-Però el benestar de la ciutadania també depèn en bona part de la prosperitat material, mesurada pels dos darrers indicadors que vostè esmenta.
-Òbviament. Ara tenim un gran desafiament: contemplem una gran contracció del nostre PIB. Calculem que l’atur arribarà aproximadament al 15% en aquest mes d’abril. Però és molt important tindre altres indicadors de benestar que ens ajuden a trobar una eixida amb garanties d’aquesta crisi.
-El turisme s’ha convertit en un dels sectors referencials de l’economia del seu país, fins al punt que alguns islandesos comencen a sentir-se una mica aclaparats amb l’arribada de tants visitants.
-En l’última dècada el sector del turisme va créixer exponencialment. Hem vist una gran quantitat d’inversions i de deutes acumulats en aquest sector. Això està complicant les coses, sí. Però crec que viurem una forta davallada del turisme.