El president del Brasil, Jair Bolsonaro, es manté impertèrrit en la seva idea que el coronavirus no és tant perillós com la resta del món es pensa i assegura que no té cap intenció de seguir la mateixa senda de les restriccions que han imposat a la immensa majoria de governs. De fet, ha exigits als governadors que les han imposades pel seu compte que les aixequin aquesta mateixa setmana.
The New York Times el retratava el passat 2 d’abril com «l’últim bastió notable, entre els principals líders mundials, que nega la gravetat del coronavirus». El diari novaiorquès recollia les declaracions, fetes un dies abans, en las que el president brasiler assegurava que els seus conciutadans poden estar tranquils perquè són molt forts, fins i tot es poden «submergir» en aigües residuals «i no se’ls aferrarà res».
Més enllà dels exabruptes del verb exuberant de Bolsonaro, les dades del país li donen la raó, a ulls de molts ciutadans. Segons la prestigiosa facultat de medicina de la Universitat John Hopkins, de Maryland, Baltimore, (Estats Units) Brasil manté un nombre oficial de morts – dijous passat arribava als 2.934 - baix en relació al conjunt de la població – 210 milions – que el president considera que avala la seva posició.
Tensió política. El diumenge 19 d’abril Bolsonaro participava en una manifestació, celebrada a Brasília, a favor de la reobertura econòmica total del país -hi ha estats que mantenen restriccions de moviments i de l’activitat productiva – i assegurà, durant el discurs que va fer a la gernació dretana que l’escoltava, que les mesures de confinament i restriccions per als negocis no serveixen de res excepte «per matar l’ocupació» laboral. I per això exigia als governadors estatals que mantenen mesures d’aquest estil contra el coronavirus que les anul·lin a partir d’aquesta mateixa setmana.
El president brasiler fonamenta la seva postura en el fet que oficialment hi ha molt pocs morts -aquell dia en tot el país, que té 210 milions d'habitants, eres uns 2.500 morts i uns 35.000 afectats- en relació al conjunt d’habitants. «És com una petita grip», ha dit, llevant importància al COVID-19. Al seu entendre la situació no és especialment greu si es compara amb el que ha passat en el país amb la grip altres anys.
La postura presidencial va xocar amb la del seu ministre de Sanitat, el metge Luiz Henrique Mandetta, que volia implantar mesures de confinament per a tot el país, a l’estil de que s’han posat en marxa a Europa i el nord d’Amèrica. El resultat del xoc no es féu esperar. Bolsonaro va destituir el 16 d’abril Mandetta. Sérgio Moro, un dels fitxatges estrella de Bolsonaro al Govern -era el ministre de Justícia i havia estat nomenat després d'encarcerar l'expresident Lula da Silva- també ha estat destituït pel president, tot i que per raons alienes al coronavirus.
Tornant al Ministeri de Sanitat, Bolsonaro substituí Mandetta pel també metge Nelson Teich, que s’ha alineat amb les tesis presidencials. «El remei no pot tenir efectes secundaris que causin més danys que la malaltia», va dir Bolsonaro durant l’acte de la presa de possessió del seu nou ministre. El president brasiler considera que les mesures de confinament i cessament de bona part de l’activitat econòmica són «una calamitat per a l’economia» i es mostra partidari que únicament «els ancians i les persones malaltes» s’aïllin als seus domicilis, permetent que la resta de la població faci la vida quasi normal, només limitant-se a prendre mesures de prudència individual.
Aquest passat dijous -dia en que el país arribava als 2.934 morts – el ministre d’Afers Exterior, Ernesto Araújo, denunciava a través d’internet que «s’està aprofitant el coronavirus per instaurar el comunisme i assolir un món sense nacions ni llibertat». Al seu parer el que està passant en aquests moments és que «s’estan transferint poders nacionals a l’Organització Mundial de la Salut sota el pretext – mai comprovat! - que un organisme internacional centralitzat és més eficient» per lluitar contra la pandèmia, cosa que, entén, no és així i suposar-ho amaga la voluntat «de la construcció de la solidaritat comunista planetària». Assevera que «el globalisme és el nou camí del comunisme» des de fa 30 anys i té per objectiu «destruir les nacions». Afegeix que «el virus és una immensa oportunitat per accelerar el projecte globalista» en la mateixa línia que ho persegueixen «l’alarmisme climàtic», la «ideologia de gènere», el «dogmatisme del políticament correcte», «l’antinacionalisme» i el «cientificisme».
Des de posicions d’esquerra s’acusa Bolsonaro de voler imposar un règim dictatorial, o gairebé. Les opinions d’Araújo, les crides del seus seguidors durant la manifestació de Brasília a favor d'una rebel·lió militar contra l’esquerra i el fet que el nou ministre de Sanitat ha nomenat de número 2 a un general donen ales a aquestes interpretacions. El president, però, dejecta totes les opinions per l’estil perquè «jo ja estic al poder» i per tant no necessitaria «conspirar» o provocar un «cop d’estat» per arribar-hi: «la democràcia i la llibertat estan per sobre de tot», assegurà.