Acaben les vacances de Pasqua i cal tornar a la feina. Com si de qualsevol altre any es tractara, després d’una Setmana Santa de confinament i de berenar la mona a casa, milers de treballadors i treballadores de sectors no essencials reprengueren l’activitat el passat dimarts 14 d’abril, en acabar les dues setmanes de permís retribuït recuperable.
Juan Carlos Peiró feia quasi un mes que restava a casa. Treballa a Basor Electric, una empresa amb seu a Gandia (Safor) dedicada a la fabricació de sistemes de conducció de cables per a obres d’enginyeria. Amb la decretació de l’estat d’alarma i la davallada de l’activitat, la companyia els oferí la possibilitat d’agafar 15 dies de vacances, que acabaren encadenant-se amb la paralització de les labors no essencials. “Jo a la meua empresa em sent segur, però sí que haguera esperat un poc més. Ara que semblava que millorava la cosa, no sé què pot passar si envies a tanta gent a la feina”, expressa el treballador.
En un Consell de Ministres extraordinari, davant unes circumstàncies no menys extraordinàries, s’aprovava el passat 29 de març la paralització de les activitats no essencials amb l’objectiu de reduir la mobilitat de la població i la propagació de la COVID-19. El Decret-llei 10/2020 posava sobre la taula el permís retribuït recuperable, una figura nova segons la qual els assalariats han seguit rebent el seu sou habitual i hauran de recuperar les hores no prestades una vegada finalitze l’estat d’alarma.
La mesura comptava des del principi amb una data de caducitat, limitada entre el 30 de març i el 9 d’abril (ambdós inclosos). Aquest factor, però, no ha estat absent de polèmica, davant la possibilitat d’un rebrot dels contagis. UGT i CCOO reivindicaven el passat 12 d’abril en un comunicat conjunt que només es podia reprendre l’activitat si es feia en condicions de seguretat. Ambdós sindicats recordaven l’obligació de les empreses d’adoptar “les mesures organitzatives i proveir dels mitjans necessaris perquè les persones treballadores puguen protegir-se i garantir la distància interpersonal”. En cas contrari, haurien de restar tancades.
El mateix dia, el Ministeri de Sanitat feia pública una guia de bones pràctiques als centres de treball, actualitzada l’11 d’abril per adaptar-se a la reactivació de l’economia. A banda de les mesures al lloc de treball —vinculades amb la higiene, la ventilació, la distància de seguretat i els equips de protecció personal, entre altres— el ministre Salvador Illa feia èmfasi en una qüestió difícil de controlar: els desplaçaments. “El transports públic és el que més por fa”, expressa també Peiró. “Ací no ens afecta tant, però a les ciutats pot aglomerar-se molta gent”, afegeix.
La tornada a la primera fase de l’estat d’alarma manté la limitació d’ocupació dels vagons en un 33%, la qual cosa ha fet que les empreses de transport públic hagen hagut d’incrementar la seua oferta enfront l’afluència de passatgers que es dirigeixen, de nou, al seu lloc de treball. Les recomanacions oficials estableixen una distància de seguretat amb els altres viatgers de dos metres, idealment, i mai inferior a un. A això, s’afegeix el repartiment de 10 milions de mascaretes a les estacions, distribuïdes en 1.300 punts de l’Estat espanyol: 1.714.000 a Catalunya, 1.116.000 al País Valencià i 256.000 a les Illes Balears.
Entre els sectors considerats no essencials, la fi del permís retribuït recuperable afecta principalment a la indústria i a la construcció, atesa la impossibilitat d’acollir-se al teletreball. Rosa Casals és tècnica de prevenció, qualitat i ambient a la constructora ACSA Sorigué. Actualment, gestiona una obra a Terrassa (Vallès Occidental). “Jo crec que un dia o un altre havíem de tornar. Cal adaptar els modes de treballar i oferir totes les mesures de seguretat. És difícil, però només és qüestió d’organitzar-se”, declara. Entre els canvis adoptats, la tècnica destaca l’entrada escalonada, la proporció de guants i mascaretes i la distribució de feines que no requereixin gaire contacte. A més, “hem demanat que ajustin les colles perquè treballin a prop de casa i no hagin de desplaçar-se”, afegeix. “Si hi ha risc, no es fa i ja està. No seria la primera vegada que interrompo una feina perquè no es compleixen les normes de seguretat”, sentencia Rosa Casals, també delegada d’UGT a l’empresa.
Qui no ha parat malgrat l’estat d’alarma és Jordi Argelich, que treballa a Agricamp, una distribuïdora de llavors i productes fitosanitaris amb seu a Figueres (Alt Empordà). Des de la delegació de Vic (Osona), visita els camps per assessorar els pagesos i subministrar-los el material necessari. El sector primari, ara més rellevant que mai, no pot aturar la seua activitat. Per a Argelich, el dia a dia no ha canviat gaire: “Una part de l’empresa ve als matins i l’altra a la tarda, per a no solapar-nos a la nau. Sí que continuem trobant-nos amb els llauradors, però anem en cotxes separats i tractem de respectar les distàncies. Els contactes són puntuals”. Argelich també fa feines per a la multinacional Corteva, d’origen estatunidenc, on s’ha instaurat el teletreball i atenen els clients per via telefònica o telemàtica.
On sí que ha notat la pressió és a l’àmbit familiar. “Ara intensifico molt la feina, tracte de fer-la tota pel matí i a migdia per poder estar a casa a la tarda amb les meves filles. Si normalment ja ho notes, amb el confinament augmenta molt més la disposició que has de tenir”, expressa Argelich. Coincideix amb ell Carmen Calafat, administrativa a l’empresa Muntatges i Tractaments d’Aigua de Palma de Mallorca: “El meu marit es dedica a un servei essencial i jo he hagut d’adaptar el meu horari per treballar de vesprada i estar amb les meves filles pel matí. Ara tenim poca feina, però quan tornem a l’horari habitual serà complicat, ja que continuarà sense haver escola”.
L’empresa on treballa Calafat està especialitzada en depuracions i piscines, per la qual cosa el seu principal client és el sector hoteler mallorquí. Amb l’arxipèlag buit de turistes i hotels, restaurants, bars, tendes i locals d’oci tancats, es preveu un important impacte econòmic de la crisi del coronavirus. La Fundació Impulsa Balears, en base a les dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE) de l’any 2019, estima unes pèrdues de 1.847 milions d’euros en facturació hotelera i despeses de viatgers durant el trimestre març-maig. “De moment, s’està fent només allò imprescindible. Els hotels estan tancats i per als particulars no hi ha feina. També estem tenint algunes dificultats amb els proveïdors de subministres”, explica l’administrativa.
La seua activitat li permet teletreballar i desplaçar-se a l’oficina només en casos puntuals. Els seus companys, fontaners, sí que s’han anat incorporant escalonadament a la poca feina que de moment tenen. Després d’un parèntesi de confinament quasi total, l’economia ha tornat aquesta setmana a les circumstàncies del primer període de l’estat d’alarma. Ara, però, els acomiadaments temporals (ERTO), la frenada de gran part dels sectors econòmics i la incertesa respecte de la seguretat generen un panorama complex, durant una etapa decisiva en què cal mantenir l’altiplà en la corba de contagis.