Els jueus més desitjats

La candidata demòcrata, Hillary Clinton, intenta atreure's el vot jueu per assegurar-se guanyar en alguns estats clau, com ara Florida, i assolir així la presidència.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges



El pes demogràfic de la comunitat jueva en el conjunt dels Estats Units és molt petit, com a màxim el 2% sobre el total de població. No obstant, se li atribueix una gran influència política. La raó és que els hebreus formen el grup social més actiu políticament, el que més vota i, a més, es concentren majoritàriament en un grapat d'estats que són els que tenen el màxim pes electoral.

Tradicionalment la major part del vot d'aquesta comunitat, més de dos terços, se'n va cap al Partit Demòcrata. Enguany, però, per culpa de la política de Barack Obama amb relació a Israel, molt menys favorable que la dels seus antecessors, s'ha elucubrat força sobre si podria ser inferior al que sol ser habitual. Per si de cas, Hillary Clinton ha procurat que no quedi cap dubte del seu compromís amb Israel, i de pas ha activat el seu marit, Bill, que fou un dels candidats demòcrates amb més suport jueu, perquè reclami el vot per a ella entre les comunitats hebrees del país.

Hillary i Israel

En una carta enviada -i feta pública el juliol de 2015 pel diari israelià Aruthz Sheva- a l'empresari de nacionalitat nord-americana i israeliana Haim Saban, l'ex-secretària d'Estat i aleshores precandidata demòcrata a la presidència va expressar la seva "preocupació" pels intents de boicot que impulsa la campanya internacional BDS -Boicot, Desinversió i Sancions- contra Israel. Clinton recordava que, quan era secretària d'Estat, es va oposar a "desenes de resolucions anti-Israel" en fòrums internacionals. "Vaig deixar ben clar que Israel ha de tenir el dret de defensar-se com qualsevol altre país i em vaig assegurar que Estats Units bloquegés els intents dels palestins a les Nacions Unides per declarar unilateralment la condició d'Estat". Finalitzava assegurant al receptor de l'epístola  que "vaig deixar clar que Amèrica sempre defensarà Israel, i això és el que sempre faré com a presidenta".

Una altra premsa internacional s'interessà per uns aspectes diferents de l'epístola, més compromesos, com féu el diari britànic The Guardian quan publicà que la futura candidata demòcrata també hi havia escrit que "Israel no ha ensenyat a Hamas una lliçó suficientment dura" i que "com era previsible, Obama s'ha posat massa dur amb el nostre aliat democràtic i massa tou amb el nostre enemic islamofeixista". I prometia que, si arriba a la Casa Blanca, "donaré a l'Estat jueu tots els suports militars, diplomàtics, econòmics i morals necessaris per vèncer verdaderament Hamas, i si això vol dir matar 200.000 habitants de Gaza, que així sigui".

Tot i que la carta era privada, no pot ser que Hillary no fos conscient que s'acabaria filtrant al coneixement públic. O és que volia que es filtrés? És pertinent la sospita perquè una part dels jueus dels Estats Units se senten molt a prop d'Israel en el conflicte a Palestina. I com que resulta que el vot hebreu als demòcrates es va reduir entre 2008 i 2012 del 78% al 69%, per ventura perquè l'administració Obama ha tingut una relació difícil amb el Govern de Jerusalem, seria possible que Hillary volgués atreure's els hebreus més proisraelians a través de la filtració de la missiva.

Tan important és el vot jueu?

El vot jueu

Als Estats Units viuen una mica més de sis milions de jueus, poca cosa en un país amb vora 320 milions d'habitants. Tanmateix, políticament el seu vot és enormement important.

L'analista polític Julián Schvindlerman, especialista en sociologia política i electoral jueva als Estats Units, escrivia el passat estiu al diari digital argentí Infoabe, d'orientació ideològica conservadora i proisraelià, que "a pesar de constituir només el 2% de la població total del país, en la seva immensa majoria els jueus viuen als deu estats més crucials per a la provisió d'electors, que són els que n'aporten 244 sobre el total dels 270 que són necessaris per guanyar l'elecció".

Cal recordar que el votant estatunidenc no tria directament el president sinó que aquest és elegit pels 538 "electors" que formen el Col·legi Electoral, els quals són triats per cada estat en un nombre que està en funció de la respectiva població. Els que més n'elegeixen són Califòrnia, 55; Texas, 38; Florida, 29; Nova York, 29... La manera d'elegir-los és a través del sistema majoritari: el candidat presidencial que guanya a cada estat, encara que sigui per un sol vot, s'enduu tots els que hi ha en joc, els quals després votaran per ell a la presidència, tot i que no hi estan obligats legalment.

Tornant a Schivndlerman, l'analista explicava que el fet que la participació electoral dels jueus solgui ser de l'ordre del 95% i que votin sempre de manera massiva als candidats del Partit Demòcrata, amb una mitjana històrica de suport del 71% -si bé entre 2008 i 2012 es notà la perceptible disminució ja comentada a Barack Obama, del 78% al 69%-, converteix aquesta comunitat en essencial per a les aspiracions de Clinton.

Ken Wald, politòleg de la Universitat de Florida, declarava el dimecres dia 25 d'octubre a BBC-World que enguany els jueus votaran en massa a la demòcrata sobretot com a "reacció alarmada davant dels intents de definir la ciutadania [estatunidenca] en funció de la raça o la religió que ha defensat Trump".

La importància del vot jueu és, a ulls de tots els analistes, decisiva per a Clinton. L'altíssima mobilització que el caracteritza, el fet de ser històricament demòcrata en massa i que en alguns estats pot ser clau, el fa imprescindible per a Hillary. Sobretot a Florida, on segons molts mitjans es podria resoldre tot.

El vot jueu, a Florida

A l'àrea metropolitana de Miami viuen vora mig milió de jueus. És una comunitat amb molta força política perquè el seu vot favor dels demòcrates pot resultar desequilibrant, com va passar el 2012 quan Obama hi guanyà Mitt Romney per menys d'un 1%.

Enguany, segons la citada BBC-World, és "probable" que l'estat pugui ser crucial. No seria la primera vegada. El 2000 George W. Bush hi derrotà Al Gore per 537 vots populars, sumà els 29 vots electorals al Col·legi Electoral i acabà essent elegit president. Aquell mig miler de sufragis resultaren ser al capdavall bàsics. Si tornés passar una cosa així, "la comunitat hebrea [de Florida] podria tenir un paper essencial a l'hora de determinar el guanyador de la cursa cap a la Casa Blanca", analitzava el mitjà britànic.

Tots els observadors esperen que de nou el vot jueu a l'estat sigui massivament per a la candidatura demòcrata, assegura la BBC-World. Però per si de cas, la setmana passada el que pareix que serà -si s'ha de fer cas de les enquestes-  primer cavaller dels Estats Units, Bill Clinton, es desplaçà a Miami per reforçar la campanya de la seva dona entre els votants jueus: "Això és seriós i va més enllà dels partits; si existeix un grup de persones que en aquest país hauria d'entendre l'amenaça [que representa Trump] per a la nació i el futur dels nostres fills i néts són els membres de la comunitat jueva", en referència a les postures antisemites que ha adoptat en alguna ocasió el candidat republicà.

Les messions són altes, Florida podria decidir la presidència.

Intenció de vot jueva

El Comitè Jueu Estatunidenc -creat el 1906 per ajuntar tota la comunitat hebrea del país per ajudar els jueus de tot el món- va fer pública el passat mes de setembre una enquesta d'intenció de vot, com sol fer abans de cada elecció presidencial. El resultat no deixa cap escletxa per al dubte sobre la inclinació de les simpaties polítiques de la majoria dels hebreus nord-americans. El 61% declarava que votarà "segur"  a Hillary Clinton, el 19% optava per donar suport a Donald Trump, el 6% assegurava que confiarà en el candidat llibertari Gary Johnson -tot un fenomen polític, per cert- i el 3% que donarà el sufragi a la verda Jill Stein; mentre que, finalment, només un 8% té decidit abstenir-se.

La més recent de les enquestes fetes públiques a Florida, l'estat on el resultat electoral podria ser decisiu per saber qui serà president, encarregada pel lobby jueu J-Street, augurava el setembre que Clinton hi obtindrà una mica més del 66% dels vots dels hebreus i Trump es quedarà en el 23%.

Si vols gaudir de reportatges com aquest abans que ningú, subscriu-t'hi!

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.