Un festival a València

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

A l’oposició política ja no se la persegueix necessàriament als carrers. Al dissident, l’opositor, el crític, l’activista i el periodista molest, ara se’ls assassina també en internet sense que ningú no es taque de sang ni haja de moure cadàvers pesants. És la xarxa la que els monitoritza, la que localitza les seues ubicacions i els seus contactes, la que identifica les seues fonts i el lloc on es compilen i processen les seues cerques i temes d’interès. És principalment mitjançant la xarxa com se’ls espia, se’ls assetja i, arribat el cas, es basteix el relat del seu desprestigi per tal de deslegitimar-los com a alternativa, portaveus o denunciants.

El dia en què Donald Trump va guanyar les eleccions, vaig entrevistar un activista polític a Nova York amb l’objectiu d’incorporar el seu testimoni al reportatge que m’havia encarregat EL TEMPS. El món s’havia despertat sobresaltat en saber que un fanàtic acabava d’obtenir, gràcies a les urnes, l’accés al botó nuclear. Però aquell jove especialista en la seguretat en internet no semblava gaire preocupat per aquesta possibilitat. Era un de tants dels qui pensem que, a aquests personatges, ja no els cal llançar bombes atòmiques. Amb un drone i un satèl·lit poden esborrar del mapa la casa de qualsevol subjecte molest sense causar una sola esquerda a la paret de l’hotel del qual són propietaris al mateix carrer, a 100 metres de distància. Si amb Barack Obama els drets civils –els d’Angela Merkel i els de milions de ciutadans d’arreu del món– havien estat trepitjats mitjançant l’espionatge massiu practicat pels Estats Units, aquell jove vaticinava que, amb un president com Trump a la Casa Blanca, venien temps difícils per als drets civils en internet.

Del 6 al 10 de març, la ciutat de València acollirà l’Internet Freedom Festival, una d’aquestes trobades amb menys glamur que La Traviata de Sofia Coppola, però que hauria de merèixer tanta atenció o més per part dels mitjans de comunicació i les institucions públiques valencianes, com la que se li ha dedicat al vestuari dissenyat per Valentino per a aquesta òpera.

Activistes i periodistes de tot el planeta es donaran cita al País Valencià per tercera vegada a fi de bescanviar opinions i experiències relacionades, entre d’altres coses, amb les condicions de privadesa i confidencialitat –en definitiva, de seguretat– amb què realitzen el seu treball. De segur que parlen de com la seua tasca es veu compromesa, cada vegada de manera més descarada i violenta, per part d’un poder polític triat democràticament en alguns casos, i en molts altres, per desgràcia, exercit per dictadures i tiranies de pelatge divers.

És l’hora que la frase “sense periodisme no hi ha democràcia” passe de ser un eslògan de samarreta a convertir-se en un compromís polític prioritari. Els governants del nostre país haurien de començar a reflexionar sobre quin serà el seu llegat en aquesta matèria un cop haja acabat aquesta legislatura. Si hauran modificat o no els mecanismes pels quals es distribueix la publicitat institucional o si, per contra, continuarà utilitzant-se com un mecanisme de suborn i de compra de silencis.

Si tothom haurà entès, per sempre més, que els mitjans de comunicació, i en especial, la premsa escrita (tant fa que siga en paper o en una pantalla), són fonamentals a l’hora d’assegurar la salut del nostre sistema polític i del nostre estat de dret. Si, per fi, aquells a qui hem triat per governar-nos han entès la necessitat peremptòria d’impulsar reformes legislatives, administratives i econòmiques que faciliten la creació i el manteniment de noves estructures empresarials que puguen donar eixida a noves generacions de periodistes i  que aquests, al seu torn, cobren un sou digne i treballen amb seguretat i independència. I, per últim, si alguns han entès que els governs no són una estructura per subornar, callar o premiar els periodistes que van ajudar-te a arribar al poder i per tapar la boca a aquells que avui poden resultar molestos.

No tinc ni idea si la reina Sofia assistirà a la inauguració d’aquesta trobada, com sí que va fer a l’estrena de La Traviata. En qualsevol cas, no estaria gens malament que una bona representació de la política valenciana s’hi acostara i escoltara, parlara i es comprometera amb els qui, ara com ara, representen l’avantguarda en la lluita per la llibertat, la supervivència del periodisme i els drets civils a bona part del planeta.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.

Josep Moreno
Josep Moreno

Consultor en comunicació pública.