Hablemos de lo nuestro, que es muy bonito

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Paco,

Com vas dir-me una vegada per telèfon, “quiero que nos veamos con tranquilidad para hablar de lo nuestro, que es muy bonito”. Després de tants anys sense dignar-te a fer-ho, trobe que ha arribat el moment. Això sí, hauràs de visitar-me a la presó, que com bé saps, és on visc ara. De moment estic a la de Picassent, on m’han destinat de manera provisional, però Paco Correa, Pablo Crespo i jo hem demanat que ens envien a Soto del Real, que queda a prop de Pozuelo, Majadahonda i tal. Serà com un retorn als orígens, i a més, què collons!, aquella zona té bastant més glamour. Tindrem la Sierra al costat i els estius no seran tan sufocants.

Sí, Paco, ja sé que vaig dir-te “covard” una nit de dissabte a la tele, i en aquell mateix programa vaig afirmar que, com a amic, ets un “merda”, però recorda que també vaig deixar clar que em sembles un dels polítics més honrats que he conegut. Tenint en compte la caterva de polítics amb què m’he relacionat sempre, això, més que una lloança, fins i tot podria considerar-se un improperi, però mai no he dit que t’enriquires aprofitant la teua condició de president. Ho saps prou bé.

Des del trullo, quan mire cap enrere, enyore els anys de vino y rosas. O com diria Rus –quin gran tío, Alfonso!–, les nits de “champán y mujeres”. L’època de la Fórmula 1, els pavellons de Fitur, els mítings multitudinaris, l’aniversari sorpresa de Pedrito García a Marràqueix en l’avió privat de Vicente Cotino, els chanchullos amb Lubasa i amb Enrique Ortiz, la meua boda al Veles e Vents, la visita del papa… La visita del papa! Mira que jo em cagava en l’Església, que sóc més ateu que Déu i que, de conya, t’anomenava “el Curita”, però reconec que l’evento aquell va ser l’hòstia! Bestial! Vas ser un gran president, Paco.

Ens hem de veure, que ja toca! Puc rebre una visita setmanal i, pel que m’han explicat, tinc dret a dues o tres trucades telefòniques. En tot cas, m’estimaria més que vingueres. Vull que veges com ha acabat el teu “amiguito del alma”, el de “te quiero un huevo”. Anaves a ser el padrí de la meua filla, i com a tal, em deus un respecte. No està bé oblidar-se dels amics quan estan ben fotuts. És en situacions com aquesta quan es demostra qui és home i qui no. A tothom li agrada que li facen uns regals de por per Nadal, rebre’ls a casa embolcallats en paquets enormes, però cal estar a les verdes i a les madures. És l’hora de posar els collons damunt la taula, Paco. Has de venir a Picassent i veure’m una horeta. Només una horeta. Hem de parlar de “lo nuestro”, que és “muy bonito”.

No sé si tens notícies de Rafa. Supose que sabràs que van pillar-lo copiant en un examen d’història de l’art. Mira que li agrada fer trampes, perquè no em diràs que ell i la dona no saben d’art, precisament… Si la casa que tenen a Alzira sembla El Prado! Amb una mica de sort –o de mala sort, depèn de la manera de veure-ho– es retrobraran ací, a Picassent. Els negociets d’ella a l’IVAM eren massa obvis, es notava que no era una professional. No pots deixar tantes pistes pel camí, hòstia! Estaria bé que un altre dia vingueres a animar Rafa. Diuen que està bastant integrat i que és l’amo del pati, però t’assegure que ací els dies es fan molt llargs. I ara que va fent-se de nit més tard, és encara pitjor. Ens tanquen d’hora a la cel·la i resulta estrany… El contrast amb els còctels i les cerimònies oficials fa molt de mal, caguen tot!

També sabràs que a Milagrosa li han caigut nou anys. Pagant 15.000 eurets de merda no entrarà a la presó fins que el Suprem dicte la sentència definitiva. Podrà passar uns mesets més a casa, la hija puta de La Perla! Fes el favor de visitar-la al seu xaletasso de Novelda, collons, que la tipa va donar la cara per tu. Una altra cosa, no, però La Perla és transparent: recorda el dia que va declarar en el judici, quan va evocar el moment en què vas fer-la consellera i et va contestar: “¿Presidente, pero tú sabes lo que has hecho?”. I quan va dir que no tenia ni idea de turisme? Una fora de sèrie, Milagrosa! Tracta-la bé, Paco, alerta amb ella, cuida-la, que aquell dia ja va insinuar que les instruccions venien de dalt, de Presidència.

No et tanques en tu mateix i relaciona’t amb la màxima normalitat possible amb tots nosaltres, presi. És un consell d’amic. El 13 de març comença el judici pel finançament il·legal i Ric, Rambla, Serra i companyia tenen moltes ganes de parlar. Si també apunten cap amunt, totes les mirades es dirigiran cap a tu. I la cosa està calenta: Enriquito, Vicente i els altres ja han confirmat el tema, ja han dit que feien aportacions en negre al partit. El judici de l’Audiència pot fer-te mal, Paco… Aprofita les quatre setmanes que queden per blindar-te i per evitar problemes. Jo ja ho tinc tot perdut i he arribat a veure-li la part bona, als judicis que tinc per davant. Seran les úniques ocasions en què veuré el carrer, en què oloraré la vida exterior. I això, quan es trobes privat de llibertat, puc garantir-te que és absolutament meravellós.

Vine, Paco, passa’t per ací només pugues. Però sigues discret, eh! No vingues amb el cotxe i el xofer del Consell Jurídic! Que et duga Isabel i t’espere a la porta, collons, que serà una estoneta, res més... Vull que veges com hem acabat tots, com ha acabat la teua obra. Tu en tens molta culpa, encara que, de moment, te n’hages escapolit.

Una abraçada, president,

Álvaro

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.

Víctor Maceda
Víctor Maceda

Periodista d'EL TEMPS i autor del llibre El despertar valencià (Pòrtic, 2016).