Mas, enamorat del 9N

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Albert Botran, diputat de la CUP, ha retret al trident del 9N que hagi basat la defensa en una bretxa legal en comptes d’assumir que van desacatar una ordre injusta. Jordi Graupera, en un sentit similar, piulava fa uns dies: “Aquesta hauria de ser la defensa de fons dels encausats: vam fer curt, era el més just, teníem mandat, i en tenim el dret”.

No podria estar-hi més d’acord. Els tres acusats han anat al judici a protegir-se de la llei espanyola, no pas a deixar-la en evidència. Els milers de persones que es van aplegar fora dels jutjats no eren allà per dir que Mas, Ortega i Rigau són innocents en tant que el 9N el van fer els voluntaris o que el TC no va ser prou especific. Van anar-hi per defensar que el govern català té tot el dret del món a fer un procés participatiu, una iniciativa amb caràcter d’enquesta que es pot fer a tots els municipis democràtics del món per preguntar els ciutadans si els sembla bé tenir un polígon o si volen que la parada de l’autobús estigui aquí o allà.

Prohibir un procés participatiu perquè la pregunta plantegi una opció anticonstitucional és com prohibir una enquesta del CEO sobre l’independentisme. És una superlativa barbaritat. Això és el que hauria hagut d’anar a dir l’ex-president de la Generalitat als jutges i fiscals espanyols. I a tot el món, que ens estava mirant. Que la justícia espanyola, juràssica, fa riure. Que enlloc civilitzat s’ha vist un tribunal prohibint un sondeig popular i que, només faltaria, va ignorar una ordre nord-coreana.

Però no. El que ha sortit a dir, quan tothom el mirava, és que no he estat jo i que el TC no va contestar una carta. El problema de Mas, més enllà de la por que té a quedar inhabilitat (no creu que la independència sigui possible), és que està massa enamorat del 9N. El 9N va estar de conya, ell va complir (mai no havia promès cap votació vinculant), però a efectes pràctics no va tenir més repercussió que les impressionants manifestacions de l’11 de setembre. Sobrevalorant el 9N ajudem els qui el volen fer passar per il·legal. En canvi, acceptant la seva condició purament simbòlica, posem en ridícul un estat que no deixa ni opinar. Qui no voldria fotre un cop de porta i marxar?

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.

Àstrid Bierge
Àstrid Bierge

Periodista.