Via lliure a la nova RTVV

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

La sentència de l’Audiència espanyola que desestima les causes de nul·litat sobre l’Expedient de Regulació d’Ocupació (ERO) plantejat pels sindicats de l’extinta RTVV marca un punt d’inflexió en el llarg contenciós polític, jurídic i laboral que entrebancava la recuperació d’aquest servei públic estratègic. Amb la decisió judicial, el Govern valencià no ha de fer front a indemnitzacions milionàries poc sostenibles per a les arques públiques. I s’esvaeix el fantasma de la possible continuïtat empresarial que dificultava la creació del nou ens pel risc de nous plets.
Tot i que el sindicat CGT ja ha anunciat que interposarà recurs, la Generalitat resulta enfortida en les seues posicions. I el consell rector té les mans lliures per recuperar un servei fonamental per raons històriques, culturals, socials i, fins i tot, econòmiques.

La gran paradoxa és que aquest pas endavant per a la recuperació de l’espai audiovisual públic es produeix en contra dels drets laborals dels antics treballadors. Ningú amb sensibilitat social es pot alegrar d’això. Però no és menys cert que els antics treballadors han estat perjudicats per una estratègia sindical erràtica i, com s’ha demostrat, lesiva per als seus interessos. CGT fou l’únic sindicat que es va negar a signar l’ERO d’extinció. La resta decidiren fer-ho. Amb posterioritat, CCOO, Intersindical, UGT, USO i CSIF sumaren esforços en els tribunals, amb CGT, per tractar de fer revertir allò que havien aprovat amb un 92% de vots favorables del comitè d’empresa i que ratificà el 70% del planter.

No és el mateix cas del primer ERO (signat únicament per USO i CSIF), que afectà un miler de treballadors i que fou tombat pel Tribunal Superior de Justícia (TSJ) valencià, el 5 de novembre de 2013. Aquella victòria, amb tot, resultà pírrica: davant el problema que comportava la readmissió massiva, el PP d’Alberto Fabra decidí el mateix dia tancar RTVV, una opció que els afectats no consideraven plausible. Fou una errada. I l’aposta de màxims posterior, també.

L’Audiència no ha avalat el tancament d’RTVV, una decisió indefensable atiada des de Madrid, sinó la configuració de l’ERO i els seus motius econòmics. I malgrat les crítiques ferotges dels ex-treballadors, l’executiu liderat per Ximo Puig no tenia més alternativa, si volia complir els acords del Botànic, que posar els seus serveis jurídics a treballar per aconseguir desarticular el penúltim obstacle en el camí de la nova radiotelevisió. Dit d’una altra manera, els drets d’un col·lectiu s’interposaven, per una sèrie de circumstàncies indesitjables, als interessos col·lectius dels valencians.
L’obstacle ja no hi és. Al Govern li pertoca ara complir les seues promeses sense cap dilació més.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.

El Temps
El Temps