No ens creiem el referèndum

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

El rebombori mediàtic que s’ha muntat sobre el futur candidat a la presidència del PDECAT és preocupant. A qui li importa, ara, això? Puigdemont no ho serà, ja ho va dir en agafar el càrrec. Artur Mas podria ser-ho, ja ho va dir quan va plegar. No entenc la notícia. Amb un senyor RUI a la vista, no entenc quina importància té amb quin candidat anirà un partit o l’altre a unes eleccions que no sabem ni com seran. Constituents? Plebiscitàries? Autonòmiques? Resulta que el país apunta la lluna i els mitjans sobiranistes miren el dit.

Dilluns, el dia en què es va saber que Puigdemont ha renunciat oficialment a repetir, Neus Munté va ser entrevistada als Matins de TV3. La majoria de mitjans nostrats van triar el mateix titular. Destacaven que, segons Munté, Artur Mas seria un candidat excel·lent. Em van semblar unes declaracions autonomistes, o com a mínim processistes. Però llavors vaig veure l’entrevista i vaig entendre que, en aquest cas, els processistes havien estat els mitjans. La diputada no es va cansar de repetir que aquest tema, ara, no toca. Referèndum, referèndum, referèndum. Va dir la paraula fins gastar-la.

Els titulars no ho reflectien i, en la majoria de casos, tampoc els continguts. El referèndum no interessa gaire, no és notícia en majúscules. I això en el fons no és culpa dels mitjans, o no del tot. Al periodisme polític li has de donar de menjar. Si no li dones teca, mira què hi ha i es tria ell el menú. És veritat que Munté i els altres representants del govern insisteixen a situar el referèndum al centre del debat, però més enllà de la pròpia paraula no en diuen mai res. Cap polític està donant detalls sobre com es pensen superar les immenses dificultats que representa celebrar-lo i només el Partit Demòcrata ha volgut iniciar una campanya pel Sí. Qualsevol cita electoral genera més ambient que aquest repte històric.

El govern justifica la manca de precisió dient que no vol ensenyar les seves cartes a l’estat però això fa tuf d’excusa, fa tuf de por, fa tuf de no sé com collons fotre-m’ho. L’estat ja sabem què farà, independentment de què diguem i de quan ho diguem. A l’estat espanyol no el vencerem amb estratègies secretistes, el vencerem amb determinació. I això és precisament el que està faltant. Si volem que aquest referèndum sigui creïble i legítim, és imprescindible que els independentistes el dotem de credibilitat i legitimitat. De moment, sembla obvi que el govern no es creu el seu propi referèndum. De moment, no se’l creu ningú.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.

Àstrid Bierge
Àstrid Bierge

Periodista.