Estelades pel Nadal

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

La polèmica generada la setmana passada després que les seccions locals de Vic d’Òmnium Cultural i l’Assembla Nacional Catalana (ANC) convidaren a portar fanalets amb estelada a la cavalcada de Reis, demostra, d’una banda, com l’espanyolisme és capaç d’atiar campanyes amb excuses del tot peregrines. En aquest cas, els innocus i simpàtics fanalets. Però també revela l’estranyesa actual que viu el procés, la facilitat amb la qual sorgeixen fractures que desvien l’atenció de les grans qüestions, de l’agenda cabdal que Catalunya ha d’afrontar aquest 2017.

La versió optimista dels fets apunta que fins i tot aquelles persones de l’entorn del sobiranisme que havien expressat reserves per la utilització de símbols amb càrrega política en un entorn com el de la cavalcada de Reis, havien modificat la seva percepció davant la magnitud de l’ofensiva espanyola, amb al·lusions generalitzades al tema fins i tot del president del Govern estatal, Mariano Rajoy.

És cert que aquest mecanisme d’acció-reacció va tornar a funcionar i, davant la pressió, molts ciutadans es revoltaren esgotant les existències de fanalets amb estelada. Tampoc no convé oblidar que Catalunya està farcida de símbols espanyols pertot arreu. A les xarxes, tanmateix, es va fer palès que molta gent en el camp del sobiranisme continuava sense veure la idoneïtat i l’oportunitat de la iniciativa.

La conseqüència més important, en tot cas, fou la decisió de la direcció nacional d’Òmnium Cultural de desmarcar-se de la proposta, a la qual s’havien sumat les seccions local i comarcal. Jordi Cuixart, president d’Òmnium, va enviar una carta a tots els presidents territorials demanat-los ser “curosos” amb les campanyes que engeguen al marge de la direcció nacional. Per la seua banda, Jordi Sànchez mostrava el suport a les estelades en la cavalcada en nom de l’ANC.

Sense entrar en el fons de la qüestió, la idoneïtat o no de la mobilització de Vic, sí que cal fer una reflexió: en un moment tan delicat per al procés, les diferències de llibre d’estil mostrades per les dues entitats cíviques nuclears de l’independentisme no són una bona notícia. Potser és un avís que convida a analitzar i debatre amb molta cura els límits de la mobilització i bastir una estratègia global. Sense coartar l’autonomia local dels col·lectius, potser convindria tornar a bastir estratègies comunes a tot el territori, les que s’han mostrat fins ara més eficients i resolutives. Per no fer passos en fals.

Omplir les xarxes amb exemples d’adoctrinament nacionalcatòlic és una opció reconfortant i autoafirmativa. Justificada pel volum exacerbat del rival. Però es tracta és de construir una altra cosa de ben diferent.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.

El Temps
El Temps