El propòsit d'esmena de Puig

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

El vot en contra i conjunt de Catalunya, País Valencià i Illes contra el sostre de dèficit imposat per Montoro (perquè al Consell de Política Fiscal i Financera s'acata, no es pacta) és un moviment polític que mereix ser llegit en tota la seua magnitud. Per primera volta es dibuixa de forma nítida una aliança mediterrània en el joc d'equilibris territorials que es juga en el tauler espanyol. La conjuntura política ha permès que en l'últim any i mig es teixisquen una sèrie d'aliances i complicitats del tot inèdites en molts àmbits d'actuació política i administrativa. Els contactes abracen un ventall d'àmbits d'actuació ben ampli, de medi ambient a infraestructures, passant per finançament o polítiques culturals. L'últim any i mig ha servit per assaonar un camp que, incomprensiblement en la lògica del veïnatge, restava erm.

És, però, en l'àmbit valencià on el vot en bloc dels tres territoris resulta més transcendental. El que va passar a Madrid fa dos dijous posa en evidència l'intent de Ximo Puig per resituar la seua estratègia territorial, després de la seua erràtica jugada interna dins el seu partit. El desballestament de Pedro Sánchez el va deixar alineat amb els barons regionals més centralistes del seu partit, una posició que encaixa malament amb el seu declarat tarannà federalista. Moltes persones de la màxima confiança del morellà encara no se'n saben avenir, no comprenen que fa Puig del bracet dels Fernández Vara, Lambán i companyia. Per això el vot negatiu del País Valencià al Consell de Política Fiscal i Financera té més importància de la que pot semblar. Ferraz havia pactat amb el PP una abstenció en bloc. La pressió per seguir la disciplina interna del partit va ser fortíssima. Finalment, però, Puig es va estimar més fer via pròpia, i allà es trobà amb la complicitat de Balears. A Ferraz no dissimulen que la dissidència valenciana no ha agradat i han pres nota.

Redreçar l'estratègia territorial és urgent per a Puig. A l'Estat els moviments no s'aturen i el País Valencià té la necessitat de no adormir-se. Dilluns d'aquesta setmana, el ministre d'Hisenda i el conseller basc del ram van reunir-se a Madrid. Els bascos són indispensables per al PP al parlament espanyol i aquests han optat per apuntar-se a la lògica del peix al cove. De moment, ja han aconseguit promeses per accelerar l'arribada de l'alta velocitat a Euskadi i, el que és encara més important, iniciar les negociacions per recalcular –a la baixa, se suposa, clar- el cupo basc. Precisament els experts valencians en finançament reclamen de fa temps que el cupo es renegocie, però a l'alça.

I tot això passa a mes i mig de la reunió de presidents que, suposadament, ha de significar el tret de sortida per a la negociació del nou model de finançament. El País Valencià, que tot i ser una comunitat pobra, aporta més diners que no en rep de la caixa comuna, no pot presentar-se a aquesta batalla del bracet d'Extremadura o Castella-la Manxa. Puig ha de moure's, i ben apressa, per evitar quedar atrapat en una teranyina que ell mateixa s'ha teixit.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.

Violeta Tena
Violeta Tena

Periodista d'EL TEMPS.