Els comptes del PP balear

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

El pròxim 26 de març, diumenge, Biel Company serà el nou president del PP balear. Haurà vençut José Ramón Bauzá a les eleccions internes del partit conservador. L'entorn de l'immediat futur líder destil.la optimisme. No només per l'elecció orgànica, victòria que donen per descomptada, sinó en vistes a les urnes autonòmiques de 2019. Creuen que el Govern d'esquerres no se n'està sortint i que les disputes profundes entre les tres formacions del pacte governamental encara s'intensificaran més a la segona meitat de legislatura. Fins i tot si no fos així consideren que ho tenen molt bé, per assolir el poder d'aquí a dos anys.

Els comptes que fan tenen lògica. És impossible que el PP obtengui manco vots i escons que el 2015. Només que a cada illa -cadascuna és circumscripció electoral- algun dels tres partits d'esquerra perdi qualque escó, per matemàtica electoral serà el partit conservador qui el recollirà. Si s'observen resultats de fa dos anys, almanco entre tres i cinc diputats que perdé el PP a favor de l'esquerra estan en disposició, per aquesta raó, de tornar ser blaus.

L'anomenada Llei d'Hondt és inflexible. Si socialistes, morats i econacionalites resten, el PP obtendrà una bona collita d'escons. Per tant cal demanar-se: es creïble que PSOE, Podem i Més puguin perdre suports? Ho és perquè l'erosió ja es deixa notar. Sectors que donaren suport al canvi el 2015 estan molt queixosos de la gestió que porta a terme el Govern i la resta de les principals institucions. I res indica que canviïn les coses, si no és a pitjor, en el que resta de legislatura.

Basta fixar-se en l'evolució electoral entre les dues eleccions generals, de desembre de 2015 i juny de 2016, per entendre que el PSOE es manté i que és l'univers Podem i Més el que es ressent -que és el que més augmentà fa dos anys- i pareix tenir tendència a la baixa. Una minva d'un diputat per illa suposaria que el PP els sumaria tots -3- i si fossin més aleshores els compartiria amb el PSOE però amb una proporció de 4 a 1 al seu favor.

Amb un PP situat entre 24 i 26 escons -ara en té 20, sobre els 50 del total del Parlament-, aleshores el nou canvi, cap a la dreta, dependria del potencial pacte entre el partit conservador i el regionalista PI i Ciutadans. Tal i com servidor analitzava fa dues setmanes aquí mateix, no existeix cap motiu -excepte la fantasia- per entendre que no sigui possible aquesta entente.

Per tot això l'entorn de Company demostra un alt grau d'optimisme. Ja veuen el seu lider substituint Francina Armengol d'aquí a dos anys i busques.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.

Miquel Payeras
Miquel Payeras

Periodista d'EL TEMPS.