Art

Ramon Pichot: del Postimpressionisme al Modernisme

Arriba al CaixaForum de Girona l’exposició retrospectiva del pintor, del qual s’exhibeixen una cinquantena d’obres entre pintures, dibuixos i gravats, dividides en tres apartats: la Barcelona modernista, el París de principis del segle XX, i Cadaqués

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Després del seu pas pel MNAC i pel CaixaForum de Lleida, arriba ara a Girona l’exposició retrospectiva del pintor Ramon Pichot (Barcelona, 1871-París, 1925), integrant d’una família apassionada per l’art. La comissària D’Els Quatre Gats a la Maison Rose és Isabel Fabregat, que va fer la tesi doctoral sobre l’artista, i també és l’autora de la única monografia que s’ha editat d’ell. A l’espai del CaixaForum (també conegut com a Fontana d’Or), s’exhibeixen una cinquantena d’obres entre pintures, dibuixos i gravats, la majoria pertanyen a col·leccions privades, que es divideixen en tres apartats: la Barcelona modernista, que abraça des dels seus inicis fins a finals del segle XIX; el París de principis del segle XX, encara que el 1896 ja havia visitat la ciutat; i Cadaqués, localitat on estiuejava i es trobava amb altres artistes.

 


D’Els Quatre Gats a la Maison Rose
CaixaForum Girona
Fins al 20 de gener de 2019


 

De fet, només s’atribueixen al pintor 300 obres, per tant les que podem contemplar aquí podríem assegurar que són les més representatives, i on hi veiem el seu pas des del postimpressionisme fins al modernisme de caràcter simbòlic, passant pel fauvisme -sempre li ha donat molt èmfasi al color-. Les temàtiques preferides són el retrat, el gènere, el paisatge –preferentment el de Cadaqués- i escenes típiques espanyoles. Atesa la itinerància de la mostra per Catalunya, el públic pot apropar-se a l’obra d’un pintor encara poc conegut, tot i que va relacionar-se amb els artistes i intel·lectuals més importants d’aquell moment.

Ofrena, de Ramon Pichot

Entre els anys 1894-1896 comença a participar en exposicions col·lectives i individuals a Barcelona, entre elles a Els Quatre Gats. Formà part de l’anomenada Colla del Safrà –el nom prové del color que solia destacar en les pintures dels seus components-. Aquest grup el constituïen, entre altres, Joaquim Mir, Isidre Nonell, Ricard Canals, Adrià Gual i Juli Vallmitjana. Va rebre les influències de Ramon Casas i Santiago Rusiñol. Precisament amb Rusiñol van fer un viatge a Madrid, visitant el Museu del Prado per copiar a El Greco, i també van anar a Granada, interessant-se pel tema de les gitanes i dels interiors del palau de Viznar. Posteriormt viatja a París on mostrarà els seus treballs a Le Salon des Indépendants. D’aquesta època veiem l’oli Migdiada d’hivern, on s’aprecien els colors safranosos que caracteritzaven al grup, que forma part del primer àmbit de l’exposició: Modernismes, on també hi ha dues pintures en que es veuen els retrats dels germans músics de Pichot, el Ricard i el Lluís assajant, i la Mercè tocant el piano.

Cartell, de Ramon Pichot

Al costat d’aquestes obres hi ha una sèrie de dibuixo a llapis, carbó i tinta de marcada naturalesa simbolista que fan referència al llibre Fulls de la vida de Santiago Rusiñol il·lustrats per Ramon Pichot el 1898. De les 43 il·lustracions del llibre, la meitat les tenia Rusiñol i per això, avui dia, les podem veure al Museu Cau Ferrat de Sitges.

Dins de l’apartat de París s’exhibeixen un bon nombre de peces. És un moment en el que encara és mou entre Barcelona i París, però el 1902 decideix finalment residir a la capital francesa, on viurà fins a la seva mort, a diferència del que solien fer altres artistes que tornaven a casa seva. Coneix a Picasso i al poeta Guillaume Apollinaire, al freqüentar l’ambient bohemi que proporcionava el barri de Montmartre. Mentre ja havia exposat el 1901 per primera vegada a la capital francesa a la Galeria Hesséle, on quatre anys després també hi exhibirà gravats, la majoria d’ells aiguaforts en color. Amb Picasso i altres pintors francesos exposen a la Galeria Berthe Weill. De finals del XIX a la primera dècada del XX, destaquen algunes obres, com per exemple, un dibuix al carbonet i guaix per a un cartell del 1898, que possiblement feia referència al Champagne Codorniu, on es veu un grup de persones vestides elegantment amb motiu d’un banquet de casament mentre estan menjant i parlant, on al primer terme hi ha unes ampolles de champagne. També observem diferents escenes d’un cabaret, d’un bordell i d’un concert del París bohemi, realitzades en el període 1898-1901. L’any 1905 ja participa en el Saló de la Tardor de París on coincideix amb els fauvistes; exposició que va provocar un gran enrenou.

Cala Nans, de Ramon Pichot

Al 1908 es casa amb Germaine Gargallo, ballarina de cabaret i musa de diversos artistes i que va ser l’amor platònic de Carles Casagemas, que al no ser correspost la va intentar matar, però al no poder fer-ho es va suïcidar; només contava amb 20 anys. És interessant llegir el llibre de Cristina Massanés, Germaine Gargallo. Cos, pintura i error, per entendre millor la complexa personalitat de la model. Al 1923 es van establir a la Maison Rose, al barri de Montmartre, on ella regentava un restaurant, i a la primera planta ell hi va instal·lar el seu taller. Dos anys més tard Ramon Pichot va morir degut a una tuberculosi. A l’exposició hi ha una gran fotografia on se’l veu treien el cap per una finestra i a ella al costat de la porta d’entrada a l’edifici. També en aquest apartat s’exposen una sèrie de dibuixos a color sobre la I Guerra Mundial que es van exposar a Barcelona, Bilbao i París durant el conflicte. Pichot va ser un dels pocs artistes espanyols que la va viure de prop.

Finalment en el tercer àmbit es mostra la seva relació amb Cadaqués, ja que la seva família s’hi va construir una casa. Hi ha un audiovisual on es veuen diverses imatges d’aquesta població empordanesa realitzat el 1926 titulat Gent i paisatge. Cadaqués va ser “un lloc de trobada i de connexió amb la natura”, on se sentia atret pel seu peculiar paisatge, cas del Cap de Creus. Des de l’any 1897 hi passava llargues estades pintant els pescadors mentre venien el peix o les cales de l’entorn. Pitxot va exercir una certa influència en Salvador Dalí, principalment quan descobreix l’ impressionisme i el postimpressionisme; les seves famílies eren amigues.

Retorn de les barques, de Ramon Pichot

 

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.