Art

La col·lecció, identitat i discurs del MACBA

La nova presentació de l'equipament barceloní, que des d’ara ocuparà un espai permanent, recorre gairebé un segle d’història a través de 194 obres del seu fons

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Al llarg de 23 anys, el MACBA ha realitzat 33 exposicions en les que ha anat presentant de forma temàtica o de tesi la seva col·lecció que aplega 5.248 obres. Ara inicia una nova etapa l’objectiu de la qual gira en convertir la col·lecció en un referent per mirar el passat recent amb experiències plurals que renunciïn a una narració unívoca. Un repte que representa un canvi important pel que fa a reposicionar-la en un element central de la seva identitat i del seu discurs, amb la voluntat de construir diferents narratives i d’obrir un marc de reflexió a l’entorn dels desafiaments actuals de les pràctiques artístiques.

 


Un segle breu: Col·lecció MACBA
Nova col·lecció permanent
MACBA


 

Aposta per un reequilibri entre la programació de caràcter temporal i la presentació de la col·lecció canviant i dinàmica per mostrar enfocaments i aspectes diversos. L’itinerari per períodes es mantindrà en el temps tot i que s’anirà renovant el seu contingut per mostrar la diversitat i les visions del seu fons, però alhora per explicar i qüestionar la realitat des de diferents mirades i punts de vista. D’ara en endavant, la primera planta del museu estarà dedicada de forma permanent a la col·lecció, perquè és allò que l’identifica.

'Self-Portrait' de Jean-Michel Basquiat, 1986

La primera presentació proposa un recorregut cronològic des del 1929 fins a l’actualitat; un transcurs per la història de l’art del segle XX i XXI en un seguit d’àmbits dedicats a les etapes i moments més significatius en el context dels fenòmens culturals, socials i polítics, sempre, però, des de la perspectiva de Barcelona; una ciutat connectada a la modernitat europea. La selecció ha quedat reduïda a només 194 obres i 165 documents, fet que evidencia la necessitat d’ampliació d’espais amb la corresponent reivindicació de creixement cap a la Capella de la Misericòrdia, segons el Pla Estratègic aprovat ara fa un any.

 

Alguns dels múltiples enfocaments i relats possibles

El títol de la mostra, Un segle breu: Col·lecció MACBA comissariada per l’equip curatorial del museu, es refereix a l’expressió de l’historiador marxista britànic Eric Hobsbawm per explicar la velocitat vertiginosa del canvis entre 1914 i 1991. S’inicia el 1929, any de l’Exposició Universal de Barcelona i presenta el testimoni de la ruptura amb les formes d’art establertes a partir de llenguatges analítics, racionalistes i constructius. En aquest àmbit s’hi exhibeixen imatges del pavelló dissenyat per Mies van der Rohe i Lilly Reich; documents del Grup GATCPAC (fundat per Josep-Lluís Sert) i obres de Torres-Garcia, Calder i Miró, així com fotografies de Brassaï.

Una sala de la nova disposició de la col·lecció MACBA

Segueix la Guerra Civil en la que artistes i cineastes s’impliquen en la difusió de les diverses ideologies en joc amb el disseny de cartells amb llenguatges visuals i tipogràfics d’avantguarda. La mostra avança cap a la dècada dels anys 50 quan els artistes s’introdueixen en una doble via d’abstracció: la pràctica informalista d’experimentació matèrica amb Dubuffet, Fontana i Tàpies i l’exploració geomètrica amb Constant, Palazuelo i Oteiza. Els anys 60 es dediquen una part a les revoltes del 1968 i en el cas de l’Estat espanyol, a l’art crític, combatiu i de denúncia amb el franquisme amb esplèndides obres de Miralda i Rabascall, o emprant l’estètica del còmic com és el cas de Manolo Quejido.

Una sala de la nova disposició de la col·lecció MACBA

La sala dels anys 70 se centra en la resposta artística a la gentrificació urbana a través de treballs de Gordon Matta-Clark, així com en la reivindicació feminista amb Martha Rosler, Dorothée Selz o Eugènia Balcells. Als anys 80 l’activisme vinculat a la protesta de carrer amb la crisi de la sida i el seu impacte en l’art es reflecteix en un conjunt d’obres de Jean-Michel Basquiat o els llenguatges de la cultura popular, el grafiti i el còmic en Georges Condo i Raymond Pettibon; mentre la força de les subcultures urbanes i els moviments antisistema agafen protagonisme amb el col·lectiu Guerrilla Girls.

'The nature of visual illusion', de Juan Muñoz

Als anys 90 els artistes comencen a treballar amb escenografies i instal·lacions de gran format amb un sentiment de tensió social i violència que havia dominat el segle XX: Réserve de suisses mortes, de Christian Boltanski i de The nature of visual illusion, de Juan Muñoz, en són dos esplèndids exemples. També les al·lusions al cos hi són presents amb l’estructura mòbil de Jana Sterbak com a enginy anatòmic per augmentar les funcions corporals. Tanca el recorregut la veu crítica d’Allan Sekula contra el capitalisme i la desigualtat i l’impactant peça de Carlos Aires que ens parla de la crisi migratòria a través de restes d’embarcacions utilitzades per migrants i ara reciclades i convertides en un paviment multicolor, juntament amb la pel·lícula Hydra Decapita de The Otolitt Group, a manera d’epíleg.

'Hydra Decapita', The Otolith Group, 2010

 

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.