Museu d'Art de Girona

Olga Sacharoff. Amb ulls de dona

Títol: Olga Sacharoff. Pintura, poesia, emancipació. Museu d’Art de Girona.
Adreça: Pujada de la Catedral, 12. 17004 Girona.
Data: Fins al 2 d’abril.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

La història de l’art és una història de reinterpretacions permanents. Cada generació ha de ser capaç de fabricar la seva pròpia tradició. El cas de la pintora Olga Sacharoff n’és un magnífic exemple. Sacharoff (Tbilisi, Geòrgia, 1881 – Barcelona, 1967) era filla d’una família russa benestant, que apostà per triomfar en el món de la pintura. I com la meca de l’art era París, després de passar per escoles d’art de Tbilisi i Munic, va acabar a la ciutat llum. En esclatar la Primera Guerra Mundial va fer cap, com tants d’altres artistes residents a París, a Barcelona.

Olga Sacharoff, Promenade (ca.1923). Museum de Fundatie (Zwolle, Holanda). Foto: Rafel Bosch

El marit d’Olga, el pintor i fotògraf Otto Lloyd, s’hi quedarà. Ella, però, persistirà en la seva carrera a París. La parella passa cada estiu les vacances a Tossa i a Barcelona. Fins l’any 1940, que s’instal·la definitivament a Barcelona, al barri del Putxet. És a partir d’aleshores quan es relacionarà amb una colla d’intel·lectuals i artistes, com el ceramista Josep Llorens Artigas, els escultors Enric Monjo i Maria Llimona, els músics Frederic Mompou i Eduard Toldrà, els pintors Laura Albéniz, Rafael Llimona, Antoni Vila Arrufat, Josep i Gabriel Amat, i nombroses personalitats del món dels negocis i financer. Tots quedaran immortalitzats en l’oli La colla (ca. 1947), propietat del MNAC i que s’exposa, ara mateix, a la mostra dedicada a “la russa del Putxet” al Museu d’Art de Girona.

Olga Sacharoff, La route (1923). Galeria Natalia Kournikova (Moscou). Foto: Rafel Bosch

Què hi fa una mostra sobre una artista russa, que no freqüentava pas Girona, al Museu d’Art de Girona? D’una banda, és l’Any Olga Sacharoff, commemoració organitzada pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya amb motiu del cinquantenari de la mort de l’artista. La seva comissària, Elina Norandi, responsable també d’aquesta exposició, m’aclareix que la Generalitat procura descentralitzar aquestes commemoracions. I no és mala idea, penso jo. Per dues raons molt senzilles: 1) Girona i el seu museu s’ho mereixen, i així de pas descobrim un espai que paga molt la pena. I 2) Barcelona no és garantia de més visitants que un altre indret. Moltes exposicions temporals del MNAC no superen els 5.000 visitants...

Olga Sacharoff, La fira (ca.1923). Oli sobre tela. Museu Nacional Centre d'Art Reina Sofia, Madrid. Foto: Rafel Bosch

La historiadora de l’art Elina Norandi ha dedicat més d’una dècada a l’estudi de la vida i l’obra d’Olga Sacharoff. N’està enllestint la tesi doctoral. La seva investigació, per exemple, ha servit per ressituar la data de naixement de l’artista. I per dur a terme el catàleg raonat de la seva pintura. D’altra banda, i tenint en compte que el 1994 Mariette Llorens i Maria Lluïsa Borràs havien comissariat la darrera exposició de Sacharoff, a la planta noble de La Pedrera, Norandi ha pretès no repetir-se i, de pas, donar a conèixer obres poc o gens conegudes de la pintora, especialment les executades a París al llarg de la dècada de 1920. Un encert que ha exigit un esforç extraordinari de la comissària i de la institució, perquè ha calgut portar a Girona obres que estaven en col·leccions privades i museus de Madrid, Moscou, París, Amsterdam i Nova York. Poca broma.

L’Olga Sacharoff de París tenia contactes i relacions artístiques de primer nivell: van Dongen, Picasso, Modigliani, Soutine, Pascin... La seva pintura és minuciosa, colorista, amb una identitat molt marcada: composicions frontals –com si els personatges fossin a cal retratista– enmig d’un bosc, mirades amables, humans i animals convivint en harmonia, figures molt ben delimitades, volumetries suaus, i un punt de naïvitat que a Barcelona seria interpretat com a infantil però que a París identificaven certament com a ironia.

Norandi atribueix l’actitud dels animals en l’obra de Sacharoff a la influència de Franz Marc, pintor del grup expressionista de Munich Der Blaue Reiter. Bé, a Marc i al seu amor per les bestioles, gairebé a la manera de Sant Francesc d’Assis. Sempre va conviure amb gats i gossos i era incapaç de matar un escarabat.

Olga Sacharoff, Paradís (c. 1929). Col·lecció ABA Gallery (Nova York).

El gir expressionista que es produeix en la pintura de Sacharoff al llarg de la dècada de 1930 –coincidint amb la Gran Depressió– li confereix un aire més veraç, menys “decoratiu”. La resta de l’exposició –sense un ordre cronològic concret– està pràcticament dedicada a aquesta segona etapa, repartida en temes com el paisatge, els animals, les natures mortes florals i els retrats.

Sacharoff retrata una Catalunya amable, de natures idíl·liques on la gent berena i les ases pasturen. Barcelona és vista des de la zona alta, del Putxet estant, en una sèrie de preciosos skyline sota la intensa llum mediterrània.

Olga Sacharoff, Autoretrat de la gabia (ca. 1924). Oli sobre tela. Col·lecció Gothsland. Foto: Dani Rovira

Però el que feu arrelar Sacharoff a Barcelona foren les amistats. El 1940, quan s’hi estableix definitivament amb el seu marit, París ja no és la meca de l’art. Tampoc l’art és el que ella havia conegut, triomfarà l’abstracció. I a partir de cert moment, entre la gent de casa bona, es va posar de moda tenir un retrat –de la senyora o dels fills– pintat per “la russa del Putxet”. Ella afirmava haver-ne pintat centenars.

La cirereta de l’exposició és l’esmentat oli La colla, on hi figuren més de quaranta personatges, l’univers barcelonès de Sacharoff: molts dels descendents dels retratats van assistir a la inauguració. Paga la pena anar al Md’A, perquè gairebé totes les peces exposades o bé són de museus a l’estranger o bé pertanyen a particulars. Serà difícil tornar-les a veure en un període de temps raonable. Paga també la pena llegir l’actualització historiogràfica que ens aporta el seu catàleg. I encara, per si ens queda algun dubte, tenim la pàgina web http://cultura.gencat.cat/ca/anyolgasacharoff/inici/, on podem informar-nos de les activitats d’aquest fèrtil any Sacharoff.

http://www.museuart.com

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.