El tupè del gran germà

Les diverses administracions nord-americanes, abans de Trump, ja havien demanat contrasenyes i PIN a determinats viatgers sospitosos. Sempre hi ha casos extrems. Però el que es pretén ara afecta a tothom, estranger o nacional, fins a nivells paranoics.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

A principis d’aquest mes de febrer, el general John Kelly, flamant director de Seguretat Nacional del Govern de Donald Trump, va declarar al comitè de la House Homeland Security que espera que aviat els agents de duana preguntin als visitants estrangers: “quins llocs web visita?” i “doni’m la seva clau d’accés”. “Si no ens volen donar aquesta informació, no entren”, va afegir.

És això legal? Més o menys. Els drets dels ciutadans estrangers en una frontera són una qüestió grisa, ambigua. A Espanya, al Pakistan, i als Estats Units d’Amèrica.

Alguns experts en seguretat recomanaven, en cas de viatjar a Rússia o a la Xina, d’anar-hi amb telèfons mòbils d’un sol ús, i ordinadors prescindibles, buits de contingut, acabats de formatar. Qualsevol informació la podrem descarregar, després, del núvol. Ah, i les contrasenyes, de verificació en dues passes. En casos extrems, podem dur el mòbil sense SIM i enviar-nos-la per correu.

Personalment, el més semblant que m’he trobat a una invasió de la privacitat va ser, fa dos estius, a l’entrada a Israel. El policia de la duana, en preguntar-me l’adreça de l’hotel i en treure jo el meu mòbil, me’l va demanar i va tafanejar alguns continguts. Em vaig estar de protestar, però em sentia violentat.

Les diverses administracions nord-americanes, abans de Trump, ja havien demanat contrasenyes i PIN a determinats viatgers sospitosos. Sempre hi ha casos extrems. Però el que es pretén ara afecta a tothom, estranger o nacional, fins a nivells paranoics. Si ens hi neguem, serem automàticament deportats.

A les xarxes hi ha testimonis de gent com Sidd Bikkannavar, un enginyer nord-americà de la NASA que va marxar a Xile quan Obama era president i va tornar a casa amb Trump al poder. Tan sols pel seu cognom, a la duana, li van demanar el PIN del mòbil. El telèfon pertanyia a la NASA... però els el va haver de lliurar igualment.

Jacob Appelbaum era un voluntari de Wikileaks. Fou retingut a la duana el juliol del 2016. Se li va confiscar el mòbil. Tots els contactes de la seva agenda van passar a una llista negra. I cada vegada que una de les persones d’aquella agenda creua la frontera dels Estats Units, se li confisca el mòbil. És com quan et detenien i et demanaven que delatessis algú... sols que ara ho fa el teu mòbil per tu.

Mentre acabo de redactar aquest article, rebo una invitació a visitar l’estand d’una empresa al proper congrés del mòbil. Titular: “El Big Data se convierte en un gran aliado para las fuerzas de seguridad del estado”. Calen comentaris?

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.