Bill Gates: “A Trump vaig dir-li que les vacunes són esplèndides”

En un context de guerres, terrorisme, notícies falses i estirabots de Donald Trump, no es para gaire atenció al risc que hi hagi una pandèmia global. Bill Gates, fundador de Microsoft i filàntrop, assegura en aquesta entrevista que el món no està preparat per una epidèmia i adverteix de les dramàtiques conseqüències que podria tenir.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Els experts han advertit una vegada i una altra sobre el risc de pandèmies catastròfiques. El 2002 era la síndrome respiratòria aguda greu (SARS), el 2005 la grip aviària, el 2009 la grip porcina. Però en cap cas la catàstrofe global va arribar a materialitzar-se. Ara vostè diu que una pandèmia podria causar 30 milions de morts en els propers 10 o 15 anys. Creu que la gent en farà cas?

El fet que en la història recent no hàgim tingut una pandèmia catastròfica no vol dir que no n’hi hagi una altra. I definitivament no estem preparats per a la propera pendèmia. És difícil determinar quina és la probabilitat que hi hagi una gran epidèmia natural o una d’intencionada, provocada per un acte de bioterrorisme, però no és zero i per això he estat dient que ens hem de preparar.

El 1918, la grip espanyola va causar 50 milions de morts arreu del món. Què el fa pensar que avui en dia, quasi 100 anys després, el món encara no està preparat?

Un dels motius és que la gent té poca memòria. Quan expliques que després de la Primera Guerra Mundial una pandèmia va matar més gent que la pròpia guerra, la gent pensa que fas broma. Després de la guerra molta gent va començar a viatjar i això va fer augmentar la potència de la infecció. I llavors la gent viatjava molt menys que ara.

Quins són els altres motius?

Les prioritats. Jo sóc optimista, crec que el món es torna cada cop millor. La llista de possibles grans contratemps no és gaire llarga: una guerra nuclear, el canvi climàtic i les epidèmies. Actualment ens prenem molt seriosament el risc d’una guerra nuclear, no tant el canvi climàtic i encara menys les epidèmies. Però el fet és que cap país, ni tan sols els Estats Units, està ben preparat. I encara que un país fes bé les coses per a protegir-se no n’hi hauria prou perquè aquest és un tema global. Cal que es cooperi a nivell mundial de la mateixa manera que s’està col·laborant per evitar que hi hagi gent amb armes nuclears.

Un dels problemes que comporta aquesta preparació és que la investigació pot ser una arma de doble tall: les noves eines poden ajudar a combatre els virus però també es poden utilitzar com una arma.

És una bona notícia que la ciència estigui desenvolupant mètodes de diganosi, tractament i protecció. El 1990, un de cada deu nens moria abans dels cinc anys. Ara en mor un de cada vint, i aquest descens es deu sobretot a les vacunes. Això vol dir que han deixat de morir 122 milions de nens. La mala notícia és que aquesta ciència també està facilitant que actors extra-governamentals puguin desenvolupar patògens que podrien causar una epidèmia. Però allò que cal fer per preparar-se per una epidèmia natural o una de bioterrorista és pràcticament el mateix.

Que els governs es preparin és una cosa, però creu que prou gent estarà disposada a vacunar-se? L’escepticisme respecte les vacunes està tornant a augmentar, potser per la pèrdua de confiança en els experts.

Una epidèmia faria que la gent definitivament acceptés les vacunes. No és que ho desitgi, naturalment, però si vols que la gent estimi les vacunes, una epidèmia faria recordar a tothom fins a quin punt en són, de màgiques. Hem erradicat del tot la verola i quasi del tot la pòlio. Aquest és el miracle de les vacunes, que és més gran que el dels antibiòtics. La seguretat de les vacunes està extremadament comprovada. Les falses acusacions segons les quals les vacunes provoquen autisme han estat desmentides. Però segueixen havent-hi ecos que confonen la gent.

La paraula “ecos” sona una mica a eufemisme, tenint en compte que Donald Trump ha donat suport més d’un cop a la idea que les vacunes causen autisme, fins i tot després de prendre el càrrec. Durant la campanya es va reunir amb Andrew Wakefield, el científic que va construir aquesta teoria amb informació inventada. Això perjudica la confiança pública en les vacunes? I què explica sobre l’actitud de Trump envers la ciència en general?

Només he tingut una reunió amb el Sr. Trump, després que fos escollit al desembre, i vaig tenir l’oportunitat de parlar sobre les vacunes i sobre com en són d’esplèndides.

Sembla que no va tenir gaire èxit. Segons unes informacions del gener, Trump planeja muntar una comissió que estudiï la teoria de l’autisme un altre cop i sembla que vol que la dirigeixi Robert F. Kennedy Jr, conegut pel seu escepticisme respecte les vacunes.

El govern encara no ha pres cap mesura oficial. Crec que, en el pitjor dels casos, es farà una comissió per investigar el tema, i seria una llàstima perquè no hi ha interrogants a resoldre. Si es fes la comissió, i assumint que estigués formada per un equip científic, arribaria exactament a aquesta conclusió.

Vostè diu que és optimista, creu que les coses van cada cop millor. Això el fa sentir sol, de vegades?

La fórmula “sempre millor” no té un gran quòrum. Jo no dic que no hi hagi problemes immensos. Però les coses bones acostumen a passar de forma gradual mentre que la violència i les catàstrofes són molt més mediàtiques. Si dius que que avui en dia hi ha menys violència que abans, la gent se sorprèn. Però és la veritat, tot i que estiguin passant coses terribles a Síria i al Sudan.

*Traducció d'Àstrid Bierge

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.