Els crítics

Ofrena a l'imaginari dels pobles

Les llegendes populars formen part de la consciència col·lectiva d'un lloc. Amb 'La lluna per tots sants', Ivan Carbonell en descriu una que va commocionar la localitat d'Altea, a la Marina Baixa. L'agilitat de la narració i els testimonis diferenciats fan estremir el lector.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Els indrets mai no acaben de ser descoberts fins que no es coneixen les seues històries més íntimes. Amagades entre les entranyes més profundes dels secrets que pretenen ser guardats, les llegendes defineixen el tarannà d'una població que ha crescut escoltant una conte ocultat que després s'ha anat transmetent, generació rere generació. Normalment vinculades a relats d'amor impossible, a venjances posteriors o a personatges frustrats que es convertiren en monstres per respondre amb crueltat aquells que els van fer malbé, les llegendes suren entre l'imaginari d'un petit nucli. La ficció dels detalls més destacats passen a ser creïbles quan aquests són narrats pel senyor o senyora que ha anat absorbint la crònica i l'explica amb el realisme atorgat pel seu caràcter viral.

En aquest sentit, cap llegenda no es pot menysprear. I és d'agrair que algú les descriga amb la veracitat detallada d'haver-les patit, tal com fa Ivan Carbonell a la novel·la La lluna per tots sants. Es tracta d'un recorregut testimonial al voltant d'una història que només coneixen els nadius i que els de fora contemplen absorts, convençuts que els temerosos són dements afectats per l'oci excessiu i per la incultura. Però els nus de gola generats per una narració exacta, amb els silencis oportuns i amb els salts adequats, fan patir el lector i l'abstrauen plenament del caràcter fantàstic del text. Són les aventures d'un malaguanyat, impedit a conquistar el seu amor, objectiu pal·liat per un pare autoritari que no podia casar la filla amb qualsevol quídam. Després d'una execució injusta, l'esperit de l'afectat o qui sap quin personatge abstracte va decidir venjar-se cada nit de tots sants amb lluna plena.

La lluna per tots sants La lluna per tots sants
Ivan Carbonell
Viena Edicions, Barcelona, 2017
Novel·la, 137 pàgines

Les distintes perspectives que analitzen la memòria, la por de la gent a cadascuna d'aquestes nits contemplades amb temor, la desgràcia prevista i alhora sobtada, el trauma posterior d'aquells que l'han patit i el rerefons d'angoixa que plana eternament entre aquells que mai no abandonen el territori afectat. Tot ambientat amb la descripció paisatgística d'un temps que ja no hi és. El vessant autòcton dels territoris s'ha diluït entre la compensació econòmica del turisme, que redueix les singularitats a imatges que recorden allò que un poble va deixar de ser. O a allò en el que únicament s'ha convertit. La intensitat solar, les temperatures, cada esbufec del vent, el corrent del riu o el soroll de la fusta del pont vell que va servir d'entrada als bens de subsistència. Tot el relat evoca en les seues parts aquells records que ja no formen part del dia a dia, sinó dels diumenges de visites adreçades al reminiscència de la vida dels avantpassats. La nostàlgia idíl·lica alimentada per la literatura és inevitable.

Com també ho eren aquells amors vertaders entre familiars directes. O la complicitat d'una època que obligava a forçar llaços i a eliminar la distància entre les enemistats cultivades per discrepàncies consanguínies, que un dia es van veure esborrades per la por a una llegenda que anava a repetir-se i exigia una protecció integral.

La intensitat narrativa ajuda a capficar-se en una història que és, al cap i a la fi, part d'un poble que mai no serà conegut com cal fins que hom no s'endinse en aquestes llegendes que defineixen la personalitat de tots els indrets. És part del seu saber, del seu record, de la seua bellesa i de la seua desgràcia.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.