Refugiats, o la «vergonya» de l'Estat espanyol

Aquest dissabte milers de persones s'han manifestat a Barcelona exigint que l'Estat espanyol deixe d'impedir l'acollida de refugiats a Catalunya. Un clam multitudinari, fins a convertir-se en una de les concentracions més importants a Europa, que se suma a les reivindicacions de la Generalitat Valenciana. Amb un vaixell llest per acollir-ne 1.400, el Govern espanyol va qüestionar el pla per l'inadequat condicionament de les places. Tanmateix, Mariano Rajoy encara no ha mogut un dit.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Catalunya ha tornat a treure pit. D'ençà que va engegar-se el procés cap a la independència, que la societat civil catalana ha mostrat una capacitat de mobilització envejable. L'afluència massiva a l'acte principal de la Diada any rere any demostra que la ciutadania del Principat està activa. I aquest dissabte ho ha tornat a corroborar. Això sí, per una qüestió independent del full de ruta cap a la construcció d'un nou Estat.

Milers de persones han omplit de gom a gom els carrers de Barcelona exigint a la Unió Europea, i, especialment, a l'Estat espanyol que deixe d'impedir l'acollida de refugiats. Amb el hashtag #VolemAcollir com a tendència, la coordinadora de la manifestació va proposar un front comú d'ajuntaments catalans, entitats i Generalitat de Catalunya per pressionar a Madrid i Brussel·les en favor dels drets dels refugiats. «És una vergonya», va qualificar Rubén Wagesberg, un dels caps visibles de la marxa en un discurs que va pronunciar una vegada va finalitzar el recorregut.

Perquè, en efecte, l'Estat espanyol només ha acollit el 6% de les persones refugiades a les quals s'havia compromès. Una deixadesa de l'executiu de Mariano Rajoy que volen suplir els diferents territoris com ara Catalunya. El problema, però, és que el Principat no compta amb les competències suficients. L'Estat és qui ha de fer-se càrrec.

Un clam inèdit a Europa per la magnitud de gent a la manifestació que se suma a la pressió del Govern valencià en favor també de l'acollida de refugiats. Amb la vice-presidenta de la Generalitat Valenciana, Mónica Oltra, com a cap visible de la reivindicació, el Consell va firmar un acord amb la naviliera Baleària per a noliejar un vaixell que transporte 1.200 refugiats al País Valencià. El Govern valencià en col·laboració en diverses organitzacions no governamentals i ajuntaments com ara València, que s'ha proclamat com a ciutat refugi, ha condicionat prop de 1.100 places per acollir aquestes persones.

L'executiu de Rajoy, però, només s'ha dedicat a deixar córrer l'oferiment del País Valencià. Per conèixer els motius d'aquest silenci, el senador Carles Mulet, de Compromís, va presentar una pregunta al Govern espanyol. I Madrid va respondre qüestionant el pla d'Oltra. Segons la contestació dels populars, «la Generalitat Valenciana manca, en l'actualitat, de les places adequades per a l'acollida de les 1.100 persones que volia dur a Espanya, i, en concret, al territori de la Comunitat». L'escrit recorda, a més, que «les obligacions d'acollida no es limiten al simple trasllat, sinó que hi ha un conjunt d'obligacions d'acollida i integració». Dit d'una altra manera: l'Estat no dóna via lliure al vaixell noliejat perquè les condicions d'acollida no són òptimes.

L'anàlisi del Govern espanyol estableix que 230 places estan en tràmit de confirmació de disponibilitat i unes altres 1.139 han estat considerades «no adequades». Les raons per establir-ho són, per exemple, que algunes estan en pisos -o habitacions d'habitatges en els quals viu gent- d'una disponibilitat temporal. Un fet que, a parer de l'executiu del PP, «difícilment s'ajusta a les necessitats dels refugiats». També apunta que un bon grapat d'elles «es troben allunyades de qualsevol infraestructura mínima necessària» com ara col·legis o centres de salut.

Tanmateix, el govern dels populars no ha mogut ni un sòl dit per complir amb els compromisos de Brussel·les. I a la pressió constant del País Valencià, ara pot sumar-se Catalunya. Els dos territoris tenen totes les paperetes per unir-se, com amb la defensa del Corredor Mediterrani, per reclamar a Madrid que deixe a les autonomies fer els deures que des del Govern espanyol s'han deixat sense fer.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.